RADICALISME

Bannon crea una plataforma per fer créixer l’extrema dreta a Europa

L’exassessor de Trump pretén que els partits ultradretans guanyin suport a les eleccions europees

Steve Bannon, exassessor i excap d’estratègia de Donald Trump, ha creat una plataforma política anomenada The Movement, amb seu a Brussel·les, que té com a objectiu impulsar l’extrema dreta més radical de la Unió Europea i ajudar-la a aconseguir el millor resultat possible a les pròximes eleccions europees del maig del 2019. Amb aquest projecte, Bannon es compromet a proporcionar suport estratègic a aquests partits per difondre el seu missatge i promoure un macrogrup al Parlament d’Estrasburg capaç de bloquejar i debilitar les institucions europees.

De moment, la plataforma té només 10 treballadors i entre els seus impulsors hi ha Raheem Kassam, exassessor en cap de Nigel Farage (l’exlíder del UKIP), i Mischaël Modrikamen, membre del Partit Popular belga. Tot i que fins ara els partits ultradretans europeus han mostrat poca eufòria davant la creació d’aquesta plataforma, diversos analistes alerten que pot ajudar l’extrema dreta a guanyar vots a la UE, i més encara quan creix el descontentament popular. Les protestes convocades per ultres a la localitat alemanya de Chemnitz durant els últims dies ho posen en evidència.

Carles Viñas, doctor en història contemporània per la UB, explica a aquest diari que el naixement de la plataforma es basa en una “convergència d’interessos” en la qual “Bannon busca reivindicar el seu capital polític i les formacions europees volen aprofitar els seus mètodes de campanya”, que consideren “exitosos”. A més, la presència de Bannon pot suposar una protecció per a l’extrema dreta, a la qual sovint s’acusa d’estar al servei de Rússia per debilitar la UE.

Matthew Goodwin, acadèmic britànic expert en populismes, diu a l’ARA que Bannon és una figura que “té un gran potencial d’influència i pot ajudar els partits de dreta a créixer econòmicament”. Un altre expert en ultradreta, el doctor en història Xavier Casals, creu que el simple anunci de la creació de The Movement ha donat una gran visibilitat als partits populistes radicals. Per a Casals, Bannon encarna el “ Yes, we can ” de l’extrema dreta, en referència al lema que va popularitzar Barack Obama durant la seva carrera a la Casa Blanca.

El primer que ha vist amb bons ulls la creació del The Movement ha sigut el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, a qui Bannon havia definit com “el Trump abans de Trump”, perquè va arribar al poder abans que l’actual president nord-americà. Orbán vol construir una majoria alternativa al Parlament Europeu que l’ajudi a combatre els poders establerts, segons va assenyalar en una conferència el passat 28 de juliol a Romania: “Vull dir adeu no només a la democràcia liberal i al sistema liberal no democràtic que s’ha construït sobre els seus fonaments, sinó també a tota l’elit del 68”.

Des del 2015 el govern hongarès ha fet enquestes d’opinió periòdiques en una dotzena de països europeus i Orbán ha fet una campanya activa per als seus aliats de dretes en països com Eslovènia i Macedònia. Hi ha moltes similituds entre el consultor nord-americà convertit en ideòleg i el liberal hongarès, ara un ultraconservador. Tots dos volen que la seva idea sobre el que ha de ser Occident s’imposi, i consideren la Unió Europea un enemic.

Unir sota un mateix paraigua tota l’extrema dreta europea no serà una tasca gens fàcil, perquè els partits ultranacionalistes posen els seus propis interessos per sobre de tot. Des de França, Jérôme Rivière, diputat del Front Nacional de Marine Le Pen, va expressar la seva sorpresa i rebuig cap a la plataforma: “Rebutgem qualsevol entitat supranacional i no participarem en la creació de res amb Bannon”. Alexander Gauland, líder d’Alternativa per a Alemanya (AfD), també és escèptic: “No veig cap gran oportunitat de cooperació. No som a Amèrica”. La gran impopularitat del president nord-americà serà una pedra a la sabata a què haurà de fer front una figura tan pròxima al president nord-americà com Bannon.

Unes eleccions diferents

El professor de ciències polítiques a la Universitat d’Oxford Sergi Pardos explica a l’ARA que, a diferència del que passa a les eleccions estatals, els comicis al Parlament Europeu sempre van relativament bé per als partits de la dreta radical.

Aquests resultats s’expliquen per dos motius principals. En primer lloc, perquè molts països utilitzen circumscripcions úniques o molt grans, i això genera uns resultats més proporcionals que ajuden a fer que els partits minoritaris puguin acabar esgarrapant escons que normalment no obtindrien. I, en segon lloc, perquè eleccions com les europees (on l’impacte dels resultats en la política es percep com a menys important en la ciutadania) acostumen a atraure molt més vots de protesta: molts electors voten per enviar un senyal contra l’elit política. Per a Pardos, l’efecte Bannon serà limitat i els resultats que pugui obtenir la dreta seran bons amb ell o sense, perquè els votants als quals aspira estan motivats sobretot per factors estrictament estatals, i no pas les aliances internacionals, que troben llunyanes.

L’arribada de Bannon a Europa ha causat un cert neguit a Brussel·les. “L’intent de Steve Bannon d’importar la política de l’odi al continent serà rebutjada pels europeus decents. Hem d’aturar-lo”, va advertir per Twitter Guy Verhofstadt, el negociador del Brexit del Parlament Europeu. El resultat del Brexit és considerat per molts la primera victòria de Bannon a la UE.

Més continguts de