L’EXTREMA DRETA A L’AMÈRICA LLATINA

Bolsonaro, l’agenda ultra que mana al Brasil

El nou president ha nomenat un gabinet de militars, antifeministes i una religiosa per “redreçar” el país
Bolsonaro, l’agenda ultra que mana al Brasil

Oscar Niemeyer es deu estar regirant a la tomba si des del més enllà contempla els primers passos de Jair Messias Bolsonaro pel Palau de Planalto que l’arquitecte va dissenyar amb trets i formes simples i funcionals per acollir la seu de la presidència brasilera a Brasília, la capital que el país es va construir de nou el 1960. Niemeyer, un deixeble avantatjat del mític Le Corbusier, va triar l’exili durant una de les dictadures militars del gegant del país. Set dècades després, Bolsonaro impulsa des d’aquestes mateixes dependències el decàleg de la ultradreta pura i simple, elogia sense vergonya les dictadures, proclama el nacionalisme de bandera i s’encomana a la voluntat divina. “Ordre, jerarquia i respecte”, resumeix el nou president, que afirma que el “políticament correcte” ha de ser cosa del passat.

“El Brasil i déu, el primer, per sobre de tot”, va afirmar Bolsonaro l’1 de gener en l’acte d’investidura, en unes paraules que l’entronquen amb altres líders ultranacionalistes que han aconseguit imposar en l’agenda global les qüestions que els convé per tocar pell i vísceres de l’electorat en llançar les solucions més simples.

No obstant això, la legislatura no se li presenta tampoc com un passeig militar, perquè si hi ha una cosa que caracteritza la idiosincràsia brasilera és la fragmentació parlamentària en una trentena de petites formacions que s’encaixen i desencaixen per sumar majories. Són aliances volàtils, com va poder comprovar la presidenta Dilma Rousseff, la successora de Lula da Silva, a qui els vells socis van girar l’esquena en la votació d’un qüestionat impeachment que la va desallotjar de la presidència a mig mandat. Bolsonaro es va donar d’alta fa un any al Partit Social Liberal (PSL), que va quedar per darrere del Partit dels Treballadors (PT) en els comicis legislatius. El bloc del govern Bolsonaro es manté amb 234 dels 513 diputats del Congrés, així que haurà de fer maniobres per no trepitjar ulls de poll en l’heterogènia bancada que li dona suport.

Les anàlisis postelectorals no es posaven d’acord a l’hora d’atribuir la victòria de Bolsonaro als seus propis mèrits o als errors del PT, que amb Lula a la presó complint condemna per corrupció va ser vist com la traïció als ideals. La ciutadania, farta de l’epidèmia de violència i corrupteles diverses, va confiar en Bolsonaro per redreçar el gegant caigut. En vigílies de la investidura, dues terceres parts dels brasilers -més que els votants- es mostraven optimistes pels beneficis de la recepta del Trump del tròpic.

Damnificats 1

Indígenes i camperols

El 13% de l’enorme territori del Brasil està protegit com a reserva tribal, però, segons l’ONG Survival, els 900.000 indígenes que es mantenen aïllats n’ocupen només l’1,5%, així que Bolsonaro es planteja remodelar les fronteres per afavorir l’explotació de les terres. Fins ara, la qüestió estava en mans del ministeri de Medi Ambient, però a partir d’ara l’encarregada serà la nova ministra d’Agricultura, Tereza Cristina, una terratinent que va liderar la bancada rural del Congrés. El president ha donat la volta a la qüestió i s’ha erigit com a defensor de les 240 tribus denunciant que els indígenes són “explotats i manipulats per les ONG”. Uns altres que durant la campanya van rebre els atacs són els camperols del vell Moviment Sense Terra. Eduardo Bolsonaro, fill i assessor presidencial, el va qualificar de terrorista i va apuntar a la seva il·legalització. Els senseterra volen abordar la reforma agrària, contra la qual s’oposa l’influent lobi dels terratinents, que tenen en el monocultiu de grans extensions una font d’ingressos segurs.

Damnificats 2

La justícia i la seguretat

Bolsonaro aposta per facilitar l’accés a les armes sota l’argument que la realitat desmenteix la vinculació de la inseguretat i les armes. Partidari de la militarització dels carrers, vol donar als policies llicència legal per disparar contra presumptes delinqüents per evitar-los investigacions i sancions, tot i que són responsables de 5.000 morts anuals, la majoria de nois negres pobres. A càrrec de Justícia ha col·locat Sérgio Moro, el jutge que va perseguir Lula, el nomenament del qual reforça la convicció dels que creuen que la presó de Lula és una jugada per retirar-lo de la cursa electoral, que hauria guanyat.

Damnificats 3

Els serveis socials

La recepta ultraliberal l’ha d’aplicar Paulo Guedes, un economista de l’Escola de Chicago al qual han situat al ministeri d’Economia amb l’encàrrec d’iniciar la reforma de les pensions i engegar un procés de privatització en empreses i immobles públics, tot i que de la crema se salvarà Petrobras, la petroliera estatal que ha sigut la gran menjadora de partits. El país acaba de sortir d’una recessió amb una tímida vitalitat en les xifres marc però sense efecte entre les classes desfavorides. La pobresa extrema -negres, sobretot- ha crescut un 11% i afecta un terç de la població. L’atur no para de créixer i la desigualtat es fa més profunda en haver-se avariat l’ascensor social. El nou govern ha pujat el salari mínim però menys del que va preveure l’equip del president sortint, Michel Temer.

Damnificats 4

La ideologia progressista

El mandat de Bolsonaro va arrencar amb l’absència sonada del Partit dels Treballadors, la formació de l’expresident Lula da Silva, a qui el nou president ha atribuït tots els mals del país. En la investidura va parlar de lluitar contra la “submissió ideològica” que encarnen les idees d’esquerres, del progressisme al marxisme. Com a avís per a navegants, el nou president ha autoritzat l’acomiadament de 300 treballadors eventuals, l’inici del que s’endevina com una purga en tota regla a les administracions públiques dels que defensin “el comunisme”, el gran pecat capital per a un recalcitrant ultraliberal i admirador de dictadures militars. “Servir a la societat i no a les ideologies”, resumeix Bolsonaro, que diu que els treballadors “tenen massa drets”.

Damnificats 5

El medi ambient i l’Amazònia

Són dues víctimes més de les polítiques de gestió de la terra. Bolsonaro, com Trump i tants altres populistes, és escèptic amb els efectes del canvi climàtic, reconfirmats per la ciència, però de moment evitarà que el Brasil abandoni l’Acord de París per si fer-ho pogués perjudicar els interessos de la indústria agrària. El que sí que va fer Bolsonaro va ser pressionar el govern de transició per desdir-se d’organitzar la cimera contra el canvi climàtic a què s’havia compromès i que finalment acollirà Xile. El mateix titular de la cartera de Medi Ambient, Ricardo Salles, ha donat mostres que la protecció mediambiental no forma part de les seves prioritats i ha sigut condemnat recentment per irregularitats en la concessió d’un pla ambiental quan n’era el responsable en una regió. Salles, com la ministra Tereza Cristina, s’integra en el grup de diputats ruralistes. L’Amazònia, que s’estén per una tercera part de la geografia, és poc menys que una extensió que espera explotació per als nous gestors de Brasília, una superfície que protegida no rendeix i, com en el cas dels indígenes, està segrestada per les ONG mediambientalistes que, en paraules de Bolsonaro, s’han cregut que “en són propietàries”.

Damnificats 6

Drets de les dones i LGTBI

El nomenament de Damares Alves com a responsable de Dona, Família i Drets Humans és tota una declaració d’intencions. “És un país laic, però aquesta ministra és terriblement cristiana”, ha dit Alves, pastora evangèlica que arriba precedida de postulats del segle XIX com que “les dones han nascut per ser mares” o, més recentment, que “els nens vesteixen de blau i les nenes de rosa”. És una convençuda antiavortista, malgrat que al Brasil la llei és molt restrictiva, i és evident que, com el seu cap polític, no milita en la igualtat entre homes i dones. Socialment el Brasil és un país essencialment conservador i masclista i té una de les taxes de violència masclista més elevades del món, però Bolsonaro trivalitza la xacra i promet combatre la “ideologia de gènere”, elevada a la categoria d’enemiga pública número 1. Com han fet altres partits ultra, el nou president esgrimeix l’argument que el feminisme i la reclamació de drets per a les dones són una eina per acabar amb els valors tradicionals de la família i de les religions judeocristianes. Ell mateix havia declarat que no violaria una dona perquè la considerava “massa lletja”. En aquesta línia, no serà tampoc un govern gay-friendly. Bolsonaro ha dit que abans de tenir un fill homosexual s’estimaria més que morís en un accident de trànsit. Amb aquests antecedents, el col·lectiu de gais i lesbianes s’ha mobilitzat per accelerar el tràmit de matrimonis per por que el nou govern ultra acabi amb les unions gais avalada pel Suprem però que no recull la Constitució.

Damnificats 7

La immigració i l’acord de l’ONU

La migració entra a l’agenda Bolsonaro sense haver passat d’un fenomen pràcticament anecdòtic. Al Brasil hi viuen 700.0000 immigrants -un 0,35% de la població, xifra que gairebé no es pot comptabilitzar estadísticament-. Els portuguesos, antics colons, són la colònia més gran, seguida dels veïns paraguaians i japonesos. Amb tot, Bolsonaro ha posat la immigració a l’agenda, seguint el decàleg ultra, i ha anunciat que retirarà el Brasil del Pacte per la Migració de l’ONU per acabar amb el fet que els estrangers tinguin “més drets que els brasilers”.

Més continguts de