Boris Johnson segueix a l'UCI amb oxigen però sense ventilació mecànica

El Regne Unit registra 854 defuncions en el dia més tràgic i la taxa de mortalitat ja supera l'11%

Amb el país encara en estat de xoc pel trasllat, dilluns al vespre, del primer ministre, Boris Johnson, a la unitat de crítics de l’Hospital de Saint Thomas, aquest dimarts el Regne Unit s’ha conjurat per viure una mena de catarsi col·lectiva amb la qual allunyar el fantasma d’una notícia fatal. Les informacions que, per primer cop, ha transmès Downing Street sobre l’estat de salut del primer ministre fan pensar en una evolució favorable del pacient, encara que fins fa 24 hores els senyals emesos des del cabinet no feien preveure la precipitació dels esdeveniments que van tenir lloc ahir. Però encara és massa aviat per tenir cap certesa.  

Des que va ingressar a l’hospital, Boris Johnson ha rebut oxigen a través d’una màscara en diferents ocasions. Amb tot, com ha recordat en la conferència de premsa diària del govern per informar sobre l’avenç de la pandèmia el ministre d’Exteriors i l’home al davant de l’executiu mentre el premier no es recupera, Dominic Raab, "no ha necessitat cap mètode invasiu". En altres paraules, que no ha requerit ventilació mecànica, per a la qual hauria d’haver sigut sedat, cosa que indicaria un empitjorament de la seva salut. El portaveu de Johnson també ha afegit que no se li ha diagnosticat pneumònia i que ha passat la nit de dilluns a dimarts de manera "estable".

Els mitjans de comunicació, vehicles i escenaris on es perfila la percepció sobre la malaltia, han contribuït a l’esmentada catarsi en tres fronts diferents: oferint tota mena de testimonis sobre la robusta personalitat del premier, il·lustrant sobre els protocols que segueix la medicina amb un malalt de coronavirus quan és a l'UCI i qüestionant l’autoritat del número 2 de facto, no de iure, el ministre Raab.

Per terra, mar i Twitter

Així, per terra, mar i Twitter han desfilat des d’Ian Duan Smith, exlíder conservador, fins a Gordon Brown, Toni Blair i David Cameron, ex primers ministres. O Nicky Morgan, exministre de Cultura, o la biògrafa de Johnson, Sonia Purnell. Li han desitjat que es recuperi aviat, però també han destacat les característiques físiques del premier: "És fort, juga molt bé a tenis, corre habitualment, de jove havia jugat a rugbi, és un home amb un gran sentit de l’humor", ha recordat Cameron a la BBC. Vàlid resum de moltes de les opinions vessades amb què s'ha posat de manifest la “fortalesa i resistència” de Johnson.  

El segon aspecte de la catarsi ha sigut el mèdic. Els mitjans han ofert als britànics una classe intensiva i avançada de com es tracta un pacient en estat crític. La presència de metges especialistes comentant des de mètodes fins a possibilitats de tractaments i què significa i què no significa rebre oxigen o estar ventilat mecànicament garanteix una futura sobresaturació d’estudiants de medicina en els pròxims anys, que ja hauran fet bona part del currículum durant aquests dies de confinament relaxat.

La tercera pota de la catarsi ha sigut més aviat un interrogant. Sobre l'anormalitat de la situació en tant que el Regne Unit no compta amb la figura d’un vice primer ministre que, automàticament, pugui agafar les regnes del país en cas de necessitat. Raab, l’home en el punt de mira, ha insistit en l'esmentada conferència de premsa diària des de Downing Street que les decisions que s’hagin d’adoptar sense Johnson les prendrà el govern de manera col·lectiva.

El segrest d'un aplaudiment   

Les xarxes socials també han tocat el seu tam-tam i han fet que la permanència de Johnson a l'UCI tingui, també, un vessant polèmic. A través de Twitter ha sorgit la iniciativa #ClapForBoris [un aplaudiment per a Boris], còpia de la que en demana un per als sanitaris. Així ho han entès molts usuaris de la xarxa, que no han estalviat crítiques pel que s’ha considerat una apropiació de l’homenatge als professionals de la sanitat pública.

D'altra banda, en les hores més crítiques des que va esclatar la pandèmia el Regne Unit també ha conegut les dades més demolidores. Oficialment, d’acord amb el ministeri de Sanitat, 786 morts, fet que eleva la xifra a 6.159. Però extraoficialment són 854 noves defuncions. Els recomptes de les diferents agències del país varien per motius tan esotèrics com estranys. Com estrany és que tampoc no s’incloguin els decessos a les residències de la tercera edat. Hi ha 55.940 casos actius, i la taxa de mortalitat ja és superior a l’11%.