Cal aturar ja les emissions de CO2 i reduir-les un 7,6% cada any si es vol evitar l'1,5 ºC

BarcelonaLes emissions globals de gasos d'efecte hivernacle segueixen creixent, al ritme d'un 1,5% anual els últims deu anys. Però si volem evitar que l'escalfament global superi l'1,5 ºC cal aturar-les ja: "Cal que arribin al seu sostre immediatament i caiguin al ritme d'un 7,6% cada any entre el 2020 i el 2030", segons el nou Informe sobre la Bretxa d'Emissions 2019 de l'ONU.

L'endemà de l'informe que alertava que l'acumulació de CO2 a l'atmosfera ha batut un nou rècord aquest 2018, els experts de l'ONU han presentat aquest dimarts a Ginebra una altra anàlisi anual, que calcula les emissions que es produeixen i les que caldria reduir per no pujar dels 2 ºC d'escalfament global, o fins i tot de l'1,5 ºC, un llindar incorporat també als objectius de l'Acord de París per salvar les regions més vulnerables al canvi climàtic.

Amb la vista posada en la cimera de l'ONU sobre el canvi climàtic, la COP25, que se celebra a Madrid el mes que ve, el nou informe assegura que els objectius que s'han marcat els estats de reducció d'emissions "s'han de multiplicar per cinc" si es vol evitar pujar més de l'1,5 ºC i "s'han de triplicar per aconseguir l'objectiu dels 2 ºC com a límit". Per a aquest segon objectiu la retallada en les emissions de gasos d'efecte hivernacle hauria de ser almenys d'un 2,7% anual.

Un toc d'atenció en tota regla a uns governs que l'any 2020 estan obligats, segons l'Acord de París, a presentar els nous compromisos nacionals en matèria climàtica. Tant el secretari general de l'ONU, António Guterres –amb la seva fallida cimera del setembre a Nova York–, com el president de la COP25, el govern de Xile, s'han proposat com a objectiu principal de la trobada arrencar compromisos més ambiciosos dels estats de cara a aquest tràmit del 2020. Espanya és l'amfitrió de la trobada però la presidència encara està en mans de Xile, que l'havia d'acollir però la va anul·lar per la revolta popular al país.

"Si les coses segueixen com fins ara, les temperatures s'espera que superin els 3,2 ºC aquest segle, cosa que portaria un ampli ventall d'impactes climàtics molt destructius", diu l'informe presentat a Ginebra aquest dimarts. Però aquest càlcul que fa sempre l'ONU d'arribar a més de 3 ºC a finals de segle és considerat molt conservador per altres organitzacions científiques independents, que alerten que ens aboquem a superar els 4 ºC.

Els experts de l'ONU asseguren, a més, que encara que tots els compromisos estatals actuals es complissin, les emissions màximes per evitar pujar d'1,5 ºC s'hauran superat abans i tot del 2030. Amb tot, asseguren que encara estem a temps d'aconseguir l'objectiu de l'1,5 ºC, però calculen que per a la transformació energètica que fa falta caldria invertir entre 1,6 i 3,8 bilions de dòlars anuals entre 2020 i 2050.

Les emissions de CO2 van arribar el 2018 a un nou rècord històric de 55,3 gigatones (GT). Tot i el breu estancament que es va detectar en les emissions entre el 2014 i el 2016, els anys de preparació i aprovació de l'Acord de París (tancat el desembre del 2015), després del 2017 van tornar a pujar un 1,6% i l'any 2018 encara ho van fer mes: un 2,7%.

Les dades demostren el poc cas que els governs estatals –començant pels Estats Units del negacionista Donald Trump– estan fent a les crides cada cop més contundents de la ciència. Malgrat els nombrosos informes que alerten sobre l'emergència climàtica, les polítiques energètiques segueixen apostant pels combustibles fòssils, fins al punt que el CO2 emès per la indústria i el sector energètic el 2018 va batre rècords, amb 37,5 GT i un 2% més que l'any anterior, segons l'Informe de la Bretxa d'Emissions d'aquest any.

Els estats del G20 sumen el 78% de les emissions globals, però tot i així set d'ells encara no tenen polítiques en marxa per frenar les seves emissions i encara menys per implementar polítiques que realment suposin un canvi.

Els experts de l'ONU adverteixen que com que l'Acord de París permet als països en vies de desenvolupament seguir creixent en emissions encara uns anys més (a compte del deute històric dels països desenvolupats, que han emès gasos d'efecte hivernacle durant molts més anys), els estats rics han de retallar emissions "molt més ràpid" per poder assolir els objectius globals. "Cada any de retard més enllà del 2020 comportarà la necessitat de retallades més ràpides, que seran cada cop més cares, improbables i impracticables", alerten.