Ciutat de Mèxic s’enfonsa

Ciutat De Mèxic“És una situació que no es pot amagar més perquè les cases s’enfonsen des de fa anys. Hi ha habitatges que fins i tot presenten petits esvorancs a l’interior. La terra està buida”. Judith Morales viu al poble de Xochimilco, al sud de Ciutat de Mèxic, on els turistes van a visitar-hi el llac conegut com la Venècia mexicana pels seus canals plens de natura, flors i mariatxis. La Judith viu a pocs quilòmetres del punt de trobada de nadius i estrangers, però no es dedica pas al turisme. És la portaveu d’una associació de veïns que reclama que les autoritats adoptin mesures davant l’enfonsament de Ciutat de Mèxic, una de les urbs amb més població del món.

“Als carrers també hi ha esvorancs perquè el subsol està buit i és porós. En qualsevol moment una persona o un vehicle s’hi poden enfonsar. Les cases també estan molt afectades, i es poden ensorrar de sobte”, detalla la Judith. Aquesta situació no és excepcional. Bona part de Ciutat de Mèxic està així.

Des del començament del segle XX, la construcció indiscriminada d’edificis i l’augment accelerat de la població de la capital mexicana van fer més visible l’enfonsament de la ciutat. De fet, va ser fa gairebé un segle quan l’enginyer Roberto Gayol va alertar d’aquest greu problema. En aquell moment la població de la capital era de només 470.000 habitants. Ara, el 2018, ja arriba gairebé als nou milions de persones.

“La causa de l’enfonsament és l’extracció d’aigua subterrània del subsol”, explica Daniel Reséndiz, expert en enginyeria geotècnica i enginyeria de fonamentacions. L’estratègia del govern local de Ciutat de Mèxic per donar resposta a la demanda provocada pel creixement de la capital, continua explicant Reséndiz, va ser buidar tots els mantells aqüífers i explotar els pous. Aquesta sobreexplotació de l’aigua subterrània va deixar buit el subsol de la capital: “És molt tou i porós. Es tracta d’un terreny argilós que el fa inestable, com si fos un castell de cartes”, relata.

El terratrèmol ho va empitjorar

Arran d’aquesta situació, el terratrèmol que va sacsejar la capital el setembre passat encara va agreujar més el problema. Fins aleshores Ciutat de Mèxic s’enfonsava una mitjana de 2,5 centímetres cada mes, però entre juliol i setembre de l’any passat el terreny va cedir fins a 25 centímetres, segons un informe del Centre d’Investigació en Ciències d’Informació Geoespacial (Centro Geo).

El terratrèmol, d’una magnitud de 7,1, va comportar l’ensorrament de 60 edificis de la ciutat, segons dades de la Comissió de Reconstrucció, però també centenars de danys estructurals. La Socorro i l’Antonio viuen al mateix barri que la Judith, a Xochimilco. A casa seva, un pal de fusta aguanta ara mateix una part del sostre que es va ensorrar al setembre. La cuina i el menjador estan plens d’esquerdes, i el terra també està obert en canal.

“La casa aguanta però vivim amb l’ai al cor per si el terra torna a tremolar”, admet l’Antonio, que també lamenta que el barri es va construir sobre un terreny fangós. “Quina seguretat podem esperar per a les nostres edificacions?”, es pregunta.

Als problemes dels habitatges i dels carrers s’hi afegeix el trànsit que provoca el lamentable estat de les carreteres. Els nombrosos esvorancs i les fuites d’aigua fan molt difícil la circulació de vehicles, tant del transport públic com de càrrega. La Socorro assegura que el terra tremola directament quan circulen camions de gran tonatge pel carrer que és al costat de casa seva.

Una de les solucions que proposen experts com Daniel Reséndiz és recollir aigua de la pluja per evitar treure’n més del subsol. Si la causa de l’enfonsament és precisament la sobreexplotació insostenible de l’aigua, cal restablir l’equilibri hidrològic i tornar a una situació sostenible, opina.

Iztapalapa és, juntament amb Xochimilco, una de les zones de la ciutat més afectades per l’enfonsament, sobretot després del terratrèmol. Els veïns s’estan mobilitzant per reclamar la rehabilitació de les cases, però també es queixen de la falta d’aigua i de la seva mala qualitat. Daniel Salazar, president de l’associació civil Gestió per al Desenvolupament Sostenible, assegura que una bona part dels veïns del barri no tenen aigua. No són els únics. El problema també existeix en altres zones de la capital. Mentrestant, la Socorro i l’Antonio resen cada dia perquè casa seva continuï dreta i que el pas d’un camió de gran tonatge o l’enfonsament del terreny no acabin ensorrant-la.