ESTATS UNITS

Clinton no pot matar la ‘revolució Sanders’

El senador acabarà concedint la derrota però la candidata haurà de convèncer els seus votants

Tot i haver perdut a Califòrnia -l’estat demòcrata més liberal i divers d’on confiava sortir amb prou força moral per plantar cara a l’aparell demòcrata-, el senador de Vermont, Bernie Sanders, encara es resisteix a tirar la tovallola. El que s’ha batejat com a revolució Sanders, un moviment eminentment jove que ha anat in crescendo durant les primàries i li ha donat una victòria contra pronòstic en més de 20 estats, ha erigit aquest septuagenari en líder d’una causa per la qual sembla que -com a bon revolucionari- pensa morir lluitant.

Enmig de les divisions que l’evident derrota davant Hillary Clinton ha generat dins mateix de la seva campanya, és el mateix Sanders qui insisteix a no donar-se per vençut, segons explicava aquesta setmana la web Politico. Desafiant el sistema d’assignació de delegats de les primàries i els caucus demòcrates, agafant-se a la falsa esperança que els superdelegats -líders del partit amb llibertat de vot- acabin apostant per ell, i fins i tot confiant que la justícia doni el tret de gràcia a Clinton imputant-la pel cas dels correus electrònics, Sanders pensa arribar a la convenció del Partit Demòcrata encara com a protagonista.

El gir de Clinton a l’esquerra

“El seu objectiu és pujar a l’estrada de la convenció i poder influir en l’agenda demòcrata per a les eleccions del novembre”, opina Carlota García, analista sobre els EUA del Real Instituto Elcano. Però en realitat, ja ho ha fet. La força del moviment Sanders ja ha forçat Clinton a virar el seu discurs cap a l’esquerra, per parlar més de les qüestions socials i de la desigualtat econòmica.

A partir d’ara, però, la ja candidata demòcrata s’haurà d’esforçar per trencar la bretxa generacional en el seu partit i guanyar el vot jove que s’ha bolcat massivament en Sanders. Els millennials, especialment els més joves, d’entre 18 i 29 anys, han votat el senador en aquestes primàries en una proporció de 4 a 1 i de 3 a 1.

Els millennials, a més, seran el 30% de l’electorat del pròxim 8 de novembre i, en general, són més proclius al partit demòcrata que al republicà. Són més oberts que les generacions anteriors en qüestions de llibertats civils, lluita contra la discriminació, immigració i drets dels homosexuals. Clinton haurà de prendre bona nota d’això i fer propostes també per abordar l’alt cost de les universitats si vol refer-se de la sagnia de vots que li ha provocat Sanders durant les primàries.

I en això haurà de competir també amb el republicà Donald Trump, que ja ha centrat esforços a seduir l’electorat de Sanders, especialment el més fastiguejat amb la política tradicional. “Trump ja està fent valer la seva posició antiestablishment, que defensa també Sanders, i les seves idees en matèria de comerç (més proteccionistes i, per tant, més a l’esquerra que els postulats tradicionals del partit republicà)”, alerta Daniel Ureña, president del think tank Hispanic Council.

Per això molts analistes com Cristina Crespo, de l’Instituto Franklin d’estudis nord-americans, creuen que el que hauria de fer Sanders com més aviat millor és tirar la tovallola i “demanar als seus seguidors que donin suport a Clinton”. “El Partit Demòcrata ha de fer pinya, com ja està fent el republicà amb Trump malgrat que no sigui el candidat que els agrada”, afegeix, i remarca que, tot i la tossuderia de Sanders, “els números són clars i Clinton ha aconseguit 3 milions de vots més que ell a les primàries”.

García també creu que la insistència de Sanders a presentar batalla “pot ser contraproduent” per als demòcrates. “Ara el partit ha d’estar unit”, diu, davant d’un candidat republicà que, malgrat totes les excentricitats, pot resultar més difícil a batre del que ningú espera.

Més continguts de