La quarantena, el final de la missió més difícil de l''Open Arms'

Desesperats després de deu dies davant la costa italiana, desenes de rescatats s'han tirat a l'aigua

Un grup de persones sent rescatades de l'aigua, després de saltar de l''Open Arms', davant de la costa italiana / RICARD GARCIA VILANOVA
TEXT: KARLOS ZURUTUZA / FOTO: RICARD GARCIA VILANOVA

"Home a l'aigua!": Eren les vuit del matí de dijous a bord de l' Open Arms. Ni tan sols un exèrcit de voluntaris hauria pogut evitar que algú es llancés a la mar des de qualsevol punt de coberta. "No em diguis que no salti, digue'm quan desembarcarem", deia Collins, un ghanès amarrat a la borda entre el salt número 35 i el 36. No va tenir resposta, ni tampoc quan va saltar el 48.

Es complia el desè dia des que l' Open Arms va rescatar els ocupants de la primera de tres pasteres. Aleshores havien demanat un port de desembarcament pròxim, com exigeix la llei. Des de l'ONG catalana es van enviar desenes d'e-mails a les autoritats malteses i italianes; es van fer desenes de trucades de telèfon i comunicacions per ràdio creuades amb La Valletta i Roma, i no només això: també es va demanar a Madrid que intervingués. Deu dies esperant resposta. Finalment, l'esgotament i la desesperació van acabar escopint els passatgers per la borda. Durant els últims quatre dies han sigut 136 els que han decidit que saltar era l'única manera de trepitjar terra.

INTERACTIU: 37 vides segades al Mediterrani Central

"La gent està esgotada i cada vegada més nerviosa. No puc garantir la seguretat ni dels passatgers ni de la tripulació. És urgent que ens concedeixin un port per desembarcar". Era la nit de dimecres i parlava Ricardo Sandoval, capità de l' Open Arms, dirigint-se al Centre de Coordinació Marítima de Roma. Itàlia el va remetre a Espanya, i Sandoval va esclatar. "¿Se suposa que hem d'esperar tres dies que arribi un vaixell de rescat de Salvament Marítim des d'allà?" Això o que hi hagi un vaixell de l'Armada a la zona, però no és el cas. Tanmateix, és cert que el protocol li exigeix que parli primer amb Salvament Marítim; des d'aquí li diuen que parlaran amb Roma, que romangui a l'espera.

Les sis, les set i les vuit del dijous i sense notícies de Roma, ni tampoc esmorzar. I el que era encara més greu, el vaixell semblava seguir on era la nit anterior. A hores d'ara ja no val la pena insistir en l'estat d'ànim del passatge. La pressió sobre el pont va ser tal que van decidir enfilar cap a port, a poc a poc, a tres nusos. Va funcionar: Roma es desperta per tornar a negar un port i intentar calmar les aigües oferint un lloc de fondeig a quatre milles. És just en aquest punt on es provoca el caos: torna a caure un home a l'aigua, i després un altre i cinc més; després set i, en menys de cinc minuts, en sumen 39. "Em tiro jo també?", pregunta un home de Bangladesh a un tripulant. La resposta és sempre que no, i encara menys sense armilla. La Guàrdia Costanera italiana ronseja com ho va fer llavors, però aviat sortiran al rescat en una desbandada a la qual se sumen la Guardia di Finanza, un helicòpter i, per descomptat, els dos bots ràpids de l' Open Arms. Tots són traslladats a terra ferma per una nau italiana.

El desenllaç 
El telèfon sona finalment avui a les 12.46. La Capitania de Palerm demana a l' Open Arms que prepari el passatge per transferir-lo a un vaixell de quarantena "en les pròximes hores". Un minut després, l'alegria esclata a coberta: el moviment del vaixell escortat pels guardacostes italians confirma que aquest cop ja no hi ha trampa. Entre els 140 que segueixen en coberta hi ha abraçades, i balls, i llàgrimes com les d'Amin, un gambià que no veu el moment de dir-li a la seva família que està fora de perill, o les de Paola. És la doctora milanesa que ha dedicat les seves vacances anuals a tenir cura dels que estan a punt d'anar-se'n i els que van decidir fer-ho en els últims dies.

No ha sigut fàcil. Albert Mayordomo, el barceloní de 38 anys que lidera la missió, titlla la primera missió de rescat en temps de pandèmia com un "autèntic desafiament" molt més enllà de l'amenaça de virus. "La gent que hem rescatat ha patit moltíssima violència i arribaven exhausts. La negativa reiterada de port de Malta i Itàlia durant tots aquests dies, sobretot estant davant de la costa, no ha fet sinó provocar un escenari d'incertesa en el qual arribaven a desconfiar de la nostra paraula. Ens demanaven una solució que no els podíem donar, i tampoc els podíem mentir", resumeix el català. La tensió viscuda, afegeix, no té precedents entre les 75 missions anteriors de l'ONG catalana.

Com la resta de la tripulació, Mayordomo haurà de guardar una quarantena de dues setmanes a l' Open Arms fondejat a la badia de Palerm. Els migrants la passaran a l' Allegra, un dels cinc ferris llogats pel govern italià per posar en quarantena els migrants que no s'hagi empassat el mar en la travessa des de Líbia. És un vaixell blanc de 166 metres d'eslora i deu pisos d'alçada, un colós que fins ahir mateix es dedicava al transport còmode de milers de persones entre Barcelona, Gènova, Atenes i la resta dels ports principals de la conca nord de la Mediterrània.

INTERACTIU: 37 vides segades al Mediterrani