AMÈRICA LLATINA

Dones i indígenes, primer escull de la nova Constitució xilena

La dreta no vol establir quotes per garantir la seva participació en la redacció

“Cap Constitució política és inamovible, i tampoc ho serà aquesta”. Amb aquestes paraules, el president xilè, Sebastián Piñera, va promulgar fa dies, després de més de dos mesos de protestes, la llei que autoritza la convocatòria d’un plebiscit perquè la ciutadania decideixi si vol o no una nova Constitució.

Segons les enquestes, entre el 80% i el 85% dels xilens volen canviar la carta magna. La demanda és tan majoritària que fins i tot part de la dreta ha manifestat que votarà a favor del canvi. Només el sector pinochetista més radical rebutja obertament la idea de convocar un plebiscit i ja ha anunciat que farà campanya pel no a una nova Constitució.

Però les divergències entre els diferents sectors polítics, que les protestes han immergit en una greu crisi de legitimitat, recauen principalment en el mecanisme per escollir els 155 ideòlegs i redactors del nou text constitucional. Mentre un sector -majoritari, per ara- aposta per fer-ho a través d’un òrgan format exclusivament per membres de la societat civil (convenció constituent), hi ha gent que prefereix una entitat mixta, que inclogui també parlamentaris (convenció mixta). Tant si segueix una fórmula com l’altra, els encarregats de treballar en la futura Constitució seran escollits a l’octubre, coincidint amb les eleccions d’alcaldes i governadors regionals.

La dreta, dividida

Més enllà de la participació o no de representants polítics, el Parlament xilè debat aquests dies altres aspectes fonamentals del futur organisme constituent, com ara si serà paritari i inclusiu amb els pobles indígenes. La discussió fa setmanes que està instal·lada i ha passat a ser una pedra a la sabata de la coalició de govern, en què ha provocat divisions entre el sector de la dreta més liberal i l’ala més conservadora.

Aquests últims argumenten que establir mecanismes de correcció per garantir la mateixa representació entre homes i dones altera el sistema d’elecció democràtica: “Estic en contra de la paritat perquè em sembla indigne per a una dona que necessiti crosses legals”, va dir fa uns dies la diputada María José Hoffman, de la Unió Demòcrata Independent (UDI). “Les dones conquistarem tots els espais, però no amb injustícies electorals”, va afegir.

Per a la dreta liberal, el centreesquerra i l’esquerra, en canvi, és imprescindible garantir la paritat tant a les llistes electorals -que a Xile són obertes- com en el resultat final en escons. A més, aposten per reservar part de les cadires (entre 10 i 15) a membres de les nou comunitats indígenes reconegudes per l’estat xilè, com el poble aimara, maputxe o rapanui, entre d’altres. “Hem de treballar per una convenció constitucional que sigui com més representativa millor de la societat xilena d’avui”, defensa Julieta Suárez, de la Xarxa de Politòlogues, que ha assessorat les diputades en el marc de la discussió.

Després de setmanes de pressió tant al Congrés com a les xarxes i als carrers, els detractors han acceptat estudiar mecanismes que assegurin la paritat a les candidatures, com llistes separades d’homes i de dones o llistes tancades, però segueixen negant-se a fer-ho amb els escons. “No acceptarem que, un cop obtingut un resultat, es canviï per aconseguir el mateix nombre d’homes i dones”, va insistir el senador de la UDI Juan Antonio Coloma als seus socis de coalició. “Si de 155 constituents s’escullen 90 dones i 65 homes, que és perfectament possible -va afegir-, és absurd que l’endemà se substitueixin 12 dones que han guanyat per donar espai a 12 homes que han perdut”, va dir Coloma com a exemple.

El 8 de març com a límit

El pols entre uns i altres es traslladarà ara de la Cambra de Diputats al Senat, sota l’escrutini de la majoria de les parlamentàries, que esperen que com a màxim el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, s’aprovi el projecte que garantirà la representativitat de més de la meitat de la població.