Escòcia s’emmiralla nord enllà

BarcelonaHi ha indrets al nord d’Escòcia que -en línia recta- són més a prop d’Oslo que de Londres. I, en l’imaginari independentista escocès, aquesta proximitat amb Escandinàvia encara és més evident. A primer cop d’ull aquests territoris comparteixen trets comuns: un clima rigorós a l’hivern i grans línies de costa que els aboquen a la indústria naval i a la pesca. També són societats políticament escorades cap a la socialdemocràcia que ofereixen generoses prestacions socials, finançades -en alguns casos- amb alts impostos.

“Escòcia va ser part de la plataforma nòrdica, comparteix més ADN amb els seus veïns del nord que amb els britànics, els vikings van deixar noms i similaritats culturals que encara es comparteixen”, escriu al The Guardian la periodista Lesley Riddoch, cofundadora d’un think tank escocès que promociona l’intercanvi d’experiències amb els països escandinaus. Els independentistes escocesos -si capgiren les enquestes i guanyen el referèndum del 18 de setembre- volen emmirallar-se nord enllà.

“Els països nòrdics mostren com els sistemes de protecció social efectius, basats en el principi de la inversió social, poden ajudar a reduir la desocupació, augmentar la riquesa i fer créixer l’economia a través de la despesa”. Així s’expressa el govern escocès en la guia editada per argumentar el sí a la independència, en què també es fixa que es buscarà una relació privilegiada amb el Consell Nòrdic, l’organització intergovernamental que aplega països com ara Suècia, Noruega, Finlàndia, Islàndia i les repúbliques bàltiques.

Això tot i que el que es coneix com a model escadinau és més una declaració d’intencions que no pas un manual de gestió d’un país. I que el govern escocès hagi estat en l’ull de l’huracà de les crítiques per haver promocionat un estat del benestar farcit de prestacions que no explica com pagarà. “Escòcia té actualment més en comú amb Anglaterra que amb Escandinàvia”, explica a l’ARA el periodista David Torrance, autor de The battle for Britain. “Als escocesos no els agradaria pagar més impostos i tampoc les enquestes indiquen que vulguin un estat del benestar més generós”, diu Torrance. “El que passa és que els escocesos no tenen clar què vol dir el model escandinau. Els independentistes s’hi refereixen sovint, però no tinc clar que la comparació sigui bona”, explica John Curtice, analista de l’empresa demoscòpica ScotCen.

“Tot i que hi ha similituds entre els països escandinaus, les diferències hi són i mentre uns governs han optat per una política, d’altres l’han descartat”, escriu Malcolm Harvey, investigador a la Universitat d’Aberdeen. “Més que un model nòrdic, si Escòcia vol seguir aquesta via haurà de desenvolupar una variant escocesa”, conclou Harvey.

La gestió del petroli

En el cas d’Escòcia i Noruega, la semblança passa també pel petroli, ja que els dos territoris tenen suculents jaciments plenament operatius. A la seva guia de com hauria de ser una Escòcia independent, el govern d’Edimburg es refereix repetidament a la gestió que en fa Oslo: “Invertirem els beneficis generats pel petroli pensant en les generacions futures. Pel valor del petroli que s’espera extreure, que és tant com el que ha sortit fins ara, Noruega té un fons amb més de 600.000 milions de dòlars”. “Queda clar que l’exitós fons del petroli noruec és un bon exemple per als nacionalistes, però no és una comparació gaire útil, ja que la majoria del petroli en aigües noruegues és propietat de l’estat, a diferència del Regne Unit”, analitza David Torrance.

¿I hi ha interès dels països escandinaus a donar la benvinguda a un nou soci? Per ara tothom calla. Només el president d’Islàndia es va atrevir a dir públicament fa un temps que “la independència no és un desastre” i que pot ser una “bona oportunitat per fer avançar un país”. “Els països escandinaus han mostrat poc o cap interès a donar suport a la independència. Sempre han tingut Londres com a gran soci estratègic de la regió i tot apunta que continuarà sent així si la independència guanya a les urnes”, explica Torrance.