L’Església gasta milions als EUA per eludir anar a judici per abusos

Un informe revela que paga a lobistes perquè no s’ampliï el termini de prescripció d’aquests delictes

Per a Mark Rozzi no és cap sorpresa. “Ho he vist amb els meus ulls. Els he vist contractar 39 lobistes per guanyar-se 50 senadors i poder derrotar al Senat el meu projecte de llei”. Als seus 48 anys, aquest polític demòcrata ocupa des d’en fa sis un escó de la Cambra de Representants de Pennsilvània, on el passat mes d’abril es va aprovar la seva proposta d’eliminar la prescripció penal dels delictes d’abús sexual contra menors. “¿Tu creus que un nen de 13 anys que ha sigut violat per un capellà a la dutxa sap alguna cosa de terminis de prescripció?”, es pregunta indignat. Rozzi no necessita posar-se en la pell d’una criatura per empatitzar. El 1984 ell era aquest nen i “només tenia dos anys per poder denunciar-ho”.

Tot i alguns gestos, l’Església catòlica nord-americana segueix fent el possible per minimitzar els danys de la tempesta de denúncies que ha rebut en els últims anys. Un informe publicat per tres despatxos d’advocats afirma que entre el 2011 i el 2018 l’Església va invertir en vuit estats del país més de 10,6 milions de dòlars per crear un lobi que torpedinés lleis com les que promou Rozzi. D’aquests fons, la meitat van ser destinats a Pennsilvània, on l’any passat una investigació estatal va concloure que en set dècades més de 300 capellans catòlics havien abusat de mil menors, com a mínim. Segons la llei vigent, pràcticament tots aquests delictes ja han prescrit.

“És molt frustrant. En un instant passen de dir que donen suport a les víctimes a anar-hi en contra gastant tots aquests milions de dòlars per evitar que [els capellans] acabin en un tribunal civil”, lamenta Rozzi. El seu projecte de llei elimina la prescripció penal per als futurs casos d’abús sexual a menors -actualment prescriuen quan les víctimes compleixen 50 anys- i amplia el marge del demandant, dels 30 als 55 anys d’edat, per a les demandes civils. Aprovat a la Cambra de Representants, el projecte està ara en tràmit al Senat, on els republicans són majoria. En el que portem de segle, tots els intents de modificar la llei a Pennsilvània han fracassat.

¿Com s’han invertit aquests 5,3 milions de dòlars per a lobis a Pennsilvània? “No vull dir que s’hagin destinat a suborns però sí a gratificacions”, explica Rozzi. L’Església catòlica “paga als lobistes que tenen connexions amb càrrecs polítics clau i fa donacions per a campanyes”. Afegeix que hi ha lobistes que s’integren en els equips de campanya d’alguns candidats, de manera que, en cas d’èxit, es cobren el favor. “Les víctimes no tenim milions de dòlars per subornar els legisladors”, ironitza el demòcrata. Alguns d’aquests lobistes “cobren 300 dòlars a l’hora”.

Contactada per l’ARA, la Conferència Catòlica de Pennsilvània evita fer declaracions i remet a un comunicat. Tot i que es va publicar fa dies, hi asseguren que encara “no hem revisat l’informe” dels advocats. El seu portaveu, Al Gnoza, afegeix que “durant més de mig segle” han fet treballs de lobi “per a innombrables assumptes que són importants per a la fe catòlica”. “No tenim un desglossament de les despeses, però el nostre pressupost per fer de lobi finança aquest ampli esforç”, conclou.

“És una declaració genèrica amb què es cobreixen les espatlles”, reacciona Mike McDonnell. Té clar que l’Església catòlica coneix perfectament la xifra concreta que inverteix en els diferents temes del seu interès. “I sé que el de la prescripció és la prioritat per a la Conferència Catòlica de Pennsilvània”. Als seus 50 anys, McDonnell és el líder regional d’una associació d’ajuda a víctimes d’abusos sexuals a mans de capellans. Ell n’és una. Dos religiosos de la seva parròquia van abusar d’ell quan era un nen. La primera vegada tenia 11 anys. La segona, 13. Igual que Mark Rozzi, no va arribar a temps de denunciar els seus presumptes abusadors i fins fa uns mesos no va rebre una disculpa de l’Església.

La renúncia judicial

Li va arribar mitjançant un programa de reconciliació i reparació organitzat per l’arquebisbat de Pennsilvània. Inclou un fons de compensació econòmica que obliga els beneficiaris a renunciar als tribunals. Tot i això, per a McDonnell “no té preu” que hi hagi un document que el reconegui com a víctima, després d’haver-se passat més de dues dècades sense explicar a ningú la seva tragèdia. Pare d’un nen de 13 anys, ha passat per dos divorcis, problemes d’alcohol i una condemna per robar 100.000 dòlars a la mateixa institució que li va robar la infància. Va ser “una venjança”, però admet que “no estava en el millor estat mental” quan ho va fer. I remata: “Vaig assumir la meva responsabilitat, que no és una cosa que es pugui dir de l’Església catòlica”.

L’estat de Nova York sí que ha modificat la legislació i ha estès la prescripció dels delictes d’abusos sexuals a menors. Tot i que la via penal s’esgota quan la víctima té 28 anys -abans era als 23-, la civil s’estén fins als 55 anys. La Conferència Catòlica de Nova York afirma que “va retirar la seva oposició a la llei” una vegada el text ja no només feia referència a les seves víctimes. “Aquesta és la mentida més gran que he sentit mai”, esclata Mark Rozzi, que assegura que l’Església va deixar d’oposar-se a la reforma legislativa quan ja havia pagat al 90% de les víctimes que es van acollir al fons de compensació. Rozzi ho interpreta així: “Ja no els importa si l’aproven ara perquè ja no els provocarà la bancarrota”. Segons el demòcrata, la condemna als tribunals comporta una indemnització molt superior a “la misèria” amb què compren el silenci de les víctimes a través dels anomenats programes de reparació.

Més de 300 capellans han abusat d’almenys mil víctimes en 70 anys

Per què l’Església fa de lobi?

L’informe documenta la despesa en lobis de l’Església catòlica per intentar torpedinar iniciatives legislatives que busquen ampliar la prescripció dels delictes d’abús sexual infantil en vuit estats del nord-est dels Estats Units: Pennsilvània, Nova York, Connecticut, Nova Jersey, Massachusetts, Nou Hampshire, Maine i Rhode Island.

Quants diners hi destina?

Durant set anys, aquesta institució religiosa va invertir en fer acció de lobi més de 10,6 milions de dòlars. D’aquests, la meitat es van destinar a Pennsilvània, on l’any passat la investigació d’un gran jurat va concloure que més de 300 capellans havien abusat d’almenys mil menors d’edat en set dècades. La despesa en lobis a Nova York és de gairebé 3 milions.

Les víctimes han guanyat?

La majoria demòcrata de Nova York ha aconseguit ampliar la prescripció dels delictes d’abús sexual a menors. A Pennsilvània, el Senat ha admès a tràmit una iniciativa per eliminar la prescripció penal dels delictes. Els republicans, majoria en aquesta cambra, s’han oposat fins ara a qualsevol modificació de la llei.

Més continguts de