Els Estats Units reben el papa Francesc amb fervor tot i el recel de la dreta
El seu missatge sobre canvi climàtic i desigualtat inquieta els conservadors
WashingtonEl papa Francesc rebrà avui a Washington el primer bany de masses de la seva visita de sis dies als Estats Units. En viurà d’altres plens de fervor a Nova York i a Filadèlfia. Una majoria dels nord-americans -aclaparadora entre els catòlics- tenen una opinió favorable del pontífex, però una part de la dreta recela del seu missatge en temes com el canvi climàtic, la desigualtat econòmica i la immigració.
Francesc ha sigut titllat de progressista pels mitjans i, fins i tot, d’anticapitalista i marxista per alguns columnistes conservadors. Tot i així, tant representants de l’Església com de la Casa Blanca adverteixen que el Papa no és una figura política ni ve a marcar una agenda legislativa. “Ell no pensa en termes polítics sinó en termes de valors morals catòlics”, assegura el bisbe de Buffalo, Richard Malone.
Els seus discursos al Congrés dels Estats Units i davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides seran seguits amb atenció i tindran, de ben segur, lectures polítiques. Si parla de la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic o de polítiques que redueixin la desigualtat econòmica, els demòcrates l’aplaudiran amb força. Com també ho faran els republicans si critica l’avortament o defensa el matrimoni tradicional entre un home i una dona.
“Francesc desafiarà tothom, liberals, conservadors, republicans i demòcrates, i donarà missatges incòmodes”, va predir a la televisió Fox News el periodista Austen Ivereigh, autor d’una biografia de Jorge María Bergoglio, El gran reformador. Francisco, retrato de un Papa radical (Ediciones B).
Sintonia amb Obama
El pontífex, però, no ha amagat posicions que són més properes al president dels Estats Units, Barack Obama, i al seu partit que als republicans. Els dos homes, que avui es donaran la mà al Despatx Oval de la Casa Blanca, tenen la mateixa visió sobre els perills del canvi climàtic i la importància del diàleg per resoldre conflictes, com el cubà i l’iranià. De fet, Francesc, que ahir va arribar a Washington després de la seva visita a l’Havana, va ser un dels artífexs del restabliment de les relacions entre Cuba i els Estats Units.
D’altra banda, el Papa també parlarà dels més pobres i desafavorits. I es reunirà amb marginats, persones sense llar, nens de barris pobres i presos de les tres ciutats de la Costa Est que visitarà. “El seu missatge serà: «Qui són les persones que es queden fora de la societat i el nostre ordre global?» Crec que vol ser portaveu d’aquesta gent”, afirma el professor de teologia del Boston College Kenneth Himes.
Tant demòcrates com republicans han mostrat la seva preocupació per l’augment de la pobresa i la debilitat de la classe mitjana. Però les crítiques al capitalisme que el papa Francesc va fer a finals del 2013, en la seva exhortació apostòlica titulada Evangelii Gaudium [L’alegria de l’Evangeli], no van ser ben acollides per la dreta nord-americana. “No compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i prendre’ls la vida”, va escriure llavors.
Són missatges com aquest, com també el seu to compassiu amb homosexuals i divorciats, el que ha fet que el suport del papa Francesc sigui més fort entre catòlics moderats i progressistes que no pas entre els més conservadors. Una enquesta de Gallup del juliol passat va revelar que el percentatge de catòlics conservadors que tenien una opinió favorable del Papa s’havia reduït 27 punts en un any, del 72% al 45%. “Aquesta disminució es pot atribuir a la denúncia del Papa de «la idolatria dels diners» i a la seva vinculació parcial del canvi climàtic amb l’activitat humana”, va explicar l’expert del mencionat institut de sondejos Art Swift.
Catòlics llatins
El pontífex també atendrà especialment els catòlics llatins que viuen al país. Durant generacions el catolicisme nord-americà tenia els seus bastions a les ciutats de la Costa Est, des de Boston fins a Baltimore, on hi van arribar immigrants irlandesos, polonesos, alemanys i italians. En els últims anys, però, l’augment de catòlics s’ha registrat a l’oest i el sud del país, on es concentren els immigrants que provenen de l’Amèrica Llatina, especialment de Mèxic. De fet, actualment un 34% dels catòlics nord-americans són d’origen llatí, un percentatge que puja gairebé fins a la meitat en el cas dels catòlics de menys de 30 anys. Tot i així, alguns han començat a canviar l’Església catòlica per altres religions.
Francesc farà avui una missa en castellà quan canonitzi el missioner mallorquí Juníper Serra. I es convertirà en el primer papa que proclama un sant en territori dels Estats Units.
