Internacional 07/12/2018

Europa tampoc es posa d'acord per defensar la igualtat de drets de les persones LGBTIQ

Polònia i Hongria es desvinculen d'un comunicat conjunt per defensar la igualtat en l'era digital

Júlia Manresa
2 min
Participants durant el la marxa de l'orgull a Chandannagar, al nord de Calcuta. Els participants en la desfilada demanen polítiques antidiscriminació per a la comunitat lesbiana, gai, bisexual, transsexual (LGBT) tant dins com fora de l'Índia.

Brussel·lesHongria i Polònia estan cada vegada més allunyats dels principis de defensa de la llibertat d'expressió, la igualtat de drets, la democràcia liberal i el pluralisme que la Unió Europea propugna com els seus fonaments i abandera a l'exterior. Aquesta setmana els dos països, governats per l''extrema dreta, s'han negat a firmar un document conjunt dels països de la UE que busca promoure la igualtat de gènere en l'era digital. El motiu? La referència als drets i a la no discriminació de les persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals, Intersexuals i Queer (LGBTIQ). Finalment el document ha tirat endavant però només ratificat per 26 estats membres.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Què diu el document? Crida els estats membres "d'acord amb les seves competències i tenint en compte les seves circumstàncies nacionals" perquè facin els "passos necessaris per crear i donar suport a un espai 'online' inclusiu, segur i no discriminatori per a tots, per assegurar l'accés digital i potenciar les competències digitals als joves que provenen d'entorns amb desavantatges i per a persones joves en situacions vulnerables, incloent-hi persones d'un estatus socioeconòmic baix, joves de minories ètniques incloent-hi els gitanos, joves discapacitats, d'àrees rurals, d'origen migrant o LGBTIQ".

L'última referència ha sigut l'origen de la discòrdia. Com va avançar 'Politico', ni Hongria ni Polònia van voler firmar el document si hi apareixia aquesta referència. Cal recordar que els dos estats estan sota la lupa de les institucions europees per les seves últimes mesures en contra dels drets fonamentals i perquè també estan en dubte les seves garanties judicials. Sobre tots dos pesa l'amenaça de sancions per part de les institucions europees per aquest motiu.

En la roda de premsa d'ahir posterior al Consell d'Afers Socials en què es va firmar aquest document, Beate Hartinger-Klein, ministra de Treball i Afers Socials austríaca, va limitar-se a dir que s'havia intentat aconseguir l'acord de tots els estats membres però que, havent fracassat en aquest punt, estava satisfeta que com a mínim el Consell d'Europa hagués tirat endavant el text amb el suport dels 26 països restants.

stats