Evo Morales podrà repetir mandat per quarta vegada
El Tribunal Constitucional de Bolívia ha anul·lat el resultat d'un referèndum en el qual es va rebutjar la proposta del president de reformar la Constitució
BarcelonaEl Tribunal Constitucional de Bolívia ha anul·lat el resultat d’un referèndum que es va celebrar al país llatinoamericà l’any passat en el qual la majoria dels bolivians van rebutjar la proposta del president, Evo Morales, de reformar la Constitució. El jutge considera que Morales va perdre la consulta per un marge molt petit perquè es va dur a terme una campanya mediàtica difamatòria contra ell: un periodista va publicar que Morales havia tingut un fill amb una dona que ha sigut acusada de tràfic d’influències. Després es va saber que aquesta informació era falsa.
En conseqüència, la Constitució es podrà reformar, i Morales, de 58 anys, es podrà tornar a presentar a les eleccions, que és el seu objectiu. La carta magna establia inicialment que una persona a Bolívia no pot governar més de dos mandats consecutius. Però Morales ja va reformar la Constitució una vegada, cosa que li va permetre presentar-se a les eleccions per tercera vegada. El dirigent indígena ocupa el govern des de l’any 2006 i, si torna a guanyar les votacions -està previst que se celebrin el 2019-, podria perpetuar-se al poder fins al 2025.
Arguments a favor i en contra
Els partidaris de Morales consideren que el president necessita més temps per consolidar el seu programa i dur a terme les seves reformes socials. En canvi, l’oposició creu que els resultats del referèndum celebrat el febrer del 2016 s’han de respectar. A principis d’aquest mes milers de persones van protestar a La Paz convocades per col·lectius indígenes i sindicats que donen suport al partit de Morales, el Moviment al Socialisme (MAS). Els manifestants van reivindicar que Morales té el dret de continuar al poder, si compta amb el vot de la gent.
El dirigent indígena va assegurar que acceptaria el resultat del referèndum, però després va apel·lar el resultat al Tribunal Constitucional perquè no el considerava just. Els partidaris de Morales també argumenten que l’anomenada Convenció Americana sobre Drets Humans defensa en teoria que els bolivians tenen el dret de votar per Morales, i ell de ser escollit. Es preveu, però, que la decisió del tribunal provocarà manifestacions a favor i en contra.
