Grècia i Turquia escalfen el Mediterrani Oriental

Atenes mobilitza l'exèrcit davant el retorn de les exploracions turques en aigües de l'Egeu

Grècia ha fet tornar de vacances els seus militars de les forces naval i aèria i ha posat el seu exèrcit en alerta, en un pas més en l'escalada de tensió amb Turquia pel control de les potencials reserves de gas que s'estan explorant al Mediterrani Oriental. És la resposta d'Atenes a l'enviament per part d'Ankara del vaixell de prospecció  Oruç Reis amb escorta militar per fer estudis a la zona. Davant de l'increment de les tensions, França aquest dijous ha anunciat l'enviament de dos caces Rafale i dos vaixells militars a la zona. 

Aquest migdia el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha volgut calmar les aigües: "El camí cap a una solució al Mediterrani Oriental passa pel diàleg i la negociació; no perseguim aventures innecessàries". Erdogan ha anunciat que aquest dijous trucarà la cancellera alemanya Angela Merkel i el president del Consell Europeu, Charles Michel, abans de la reunió extraordinària de ministres d'Exteriors de la UE que s'ha convocat per divendres. Dimecres a la nit el primer ministre grec, Kiriakos Mitsotakis, també es va mostrar obert a parlar, encara que va treure pit: "No admetrem xantages". 

El nou culebrot estiuenc en les tenses relacions entre Grècia i Turquia es va desencadenar divendres, quan el govern grec va pactar amb Egipte un acord de delimitació de les aigües territorials que es poden explotar, les anomenades Zones Econòmiques Exclusives (ZEE), que entra en contradicció amb un acord similar que Turquia va pactar el novembre amb el govern de Líbia reconegut internacionalment a canvi del suport militar d'Ankara a Trípoli. Turquia va respondre reprenent les activitats d'exploració que havia suspès al juliol gràcies a la mediació alemanya. 

Atenes reclama el dret d'explotar les aigües que envolten les seves illes –encara que siguin molt petites i deshabitades–, cosa que per a Turquia suposaria convertir l'Egeu en un mar de sobirania grega. La disputa entre Grècia i Turquia és geopolítica i d'abast internacional. El fet que en els últims anys s'hagi descobert que la zona podria amagar almenys 3,5 bilions de metres cúbics de gas no facilita les coses. I allunya també una solució per al conflicte de Xipre, l'illa dividida entre grecs i turcs. Egipte i Israel també reclamen la seva part del pastís. 

La legislació internacional tampoc no ajuda: la convenció de l'ONU sobre la Llei del Mar estableix que els països poden delimitar una ZEE fins a 200 milles nàutiques (uns 370 kilòmetres) de les seves costes, amb dret exclusiu per explotar-ne els recursos de pesca o d'hidrocarburs. Si les aigües en disputa estan entre dos països, es reparteixen salomònicament. Això és fàcil de fer en un oceà, però molt difícil d'aplicar al petit Mediterrani. Espanya i el Marroc tenen la mateixa disputa per les aigües entre les illes Canàries i la costa marroquina, que acullen reserves de minerals estratègics.

"Descartem un xoc de trens perquè ni Grècia ni Turquia estan en condicions. Alemanya i Espanya estan mediant i s'està fent un treball diplomàtic difícil. Portem molts anys d'incidents localitzats entre tots dos països que no han anat a més. Hi pot haver tensions però sembla que ens encaminem a una negociació bilateral", explica a l'ARA Lluis Miquel Hurtado, de la consultoria NAR especialitzada en la regió. L'única sortida, doncs, és negociar. I tant Grècia com Turquia volen fer-ho des d'una posició de força. Ningú sembla disposat a anar a la guerra, però quan es juga amb foc, la hipòtesi d'un accident mai es pot descartar.