Hongria, el país on el rebuig a l’immigrant dona vots
Tots els partits de l’eix ideològic, des de la ultradreta fins a l’esquerra, s’apropien del discurs xenòfob
BudapestUna parella d’agents de policia d’Ásotthalom, localitat hongaresa fronterera amb Sèrbia, cavalquen pel bosc a la caça d’immigrants. Mentrestant, l’alcalde del municipi, l’ultradretà Lászlo Toroczkai, recorre a peu, amb aire desafiant, la tanca de 4 metres d’altura que separa els dos països, i adverteix: “Si ets un migrant il·legal que vol arribar a Alemanya, el camí més curt des de Sèrbia és a través de Croàcia i d’Eslovènia. Hongria és una mala elecció. Ásotthalom, la pitjor”. Aquesta escena forma part del vídeo de 2 minuts penjat a YouTube amb què el líder local alerta els migrants que pretenen entrar a Hongria pel seu municipi de les conseqüències nefastes de la seva decisió.
Lászlo Toroczkai lidera la formació política Mi Hazánk (Casa Nostra, en hongarès), un partit ultra, xenòfob i homòfob que el 2015 va sortir reforçat de la crisi migratòria quan es va erigir com el gran salvador d’Hongria de la “invasió” d’immigrants procedents de la ruta dels Balcans. La construcció de la tanca de 175 quilòmetres al llarg de la frontera amb Sèrbia i Croàcia ha generat una caiguda dràstica de les peticions d’asil, fins al punt que actualment a Hongria no hi ha immigrants. La seva presència és absolutament residual. I, malgrat això, la xenofòbia està instal·lada a cada racó de la societat, alimentada per uns partits polítics que en treuen un rèdit que sembla no tenir fons.
A Hongria no hi ha res que doni tants vots com el rebuig als immigrants. Un discurs del qual s’han apropiat tots els partits de l’eix ideològic, des de la dreta més ultra, encapçalada per Fidesz -el partit del primer ministre, Viktor Orbán-, fins a Jobbik, el principal partit de l’oposició, d’arrels neonazis, passant per l’esquerra, fragmentada i afeblida, incapaç d’allunyar-se de la narrativa antiimmigració per l’alt cost a les urnes que li suposaria aquest gir.
A Hongria el rebuig als estrangers va lligat amb la preocupació pels baixos índexs de natalitat. Però si a Espanya el PP va proposar, abans de desdir-se’n, ajornar l’expulsió de les dones immigrants embarassades si donaven els seus fills en adopció, com a mesura per potenciar la natalitat, el govern de Budapest rebutja frontalment revertir la baixa demografia amb nadons estrangers.
Des de l’any passat, el ministeri de Família i Joventut fa arribar per correu als ciutadans l’anomenada Consulta Nacional sobre la Família, una enquesta en què els pregunta com prefereixen combatre la baixa natalitat, si “amb més ajudes a les parelles joves hongareses o amb més immigrants”. La titular del ministeri, Katlin Nóvak, defensa la pregunta binària, radicalment xenòfoba: “Una societat multicultural no ha de ser un fenomen positiu per defecte. Molts països europeus han perdut la seva identitat a causa de la multiculturalitat i ja no poden expressar lliurement la seva fe cristiana. No volem societats paral·leles dins d’Hongria i no volem imposicions de la Unió Europea. Ens hem de defensar de la invasió migratòria”, declara a l’ARA en una entrevista al seu despatx oficial a Budapest.
La ministra conservadora defensa la Bíblia com un mandat inalterable que també regeix la definició de la família. “Una unió entre un home i una dona o bé només un sol progenitor amb nens. El que no és una família són dos homes o dues dones, amb fills o sense”. La Constitució hongaresa prohibeix a les parelles homosexuals casar-se, adoptar un fill o sotmetre’s a un tractament de reproducció assistida.
I si els immigrants són l’obsessió més vulnerable del govern d’Orbán, el magnat multimilionari George Soros és la més poderosa. Soros, d’origen hongarès però nacionalitzat nord-americà, s’ha convertit en el gran enemic del primer ministre hongarès, que l’acusa de voler omplir Hongria d’immigrants. Soros, a través de l’Open Society Foundation (OSF), canalitza milions de dòlars a ONGs arreu del món, també a Hongria, moltes de les quals dedicades a ajudar els migrants amb les peticions d’asil. L’obsessió amb Soros va arribar al clímax l’any passat, quan el Parlament va aprovar la llei Stop Soros dirigida a criminalitzar individus o organitzacions dedicades a ajudar els immigrants il·legals. La llei ofega les ONG deixant-les sense fons i limita la capacitat operativa de l’OSF al país.
Però, malgrat que Fidez governa Hongria amb una àmplia majoria de dos terços del Parlament, l’afany de poder i control del seu president no s’atura. Recentment Orbán ha creat l’imperi mediàtic més gran de tot Europa, la Fundació de la Premsa i els Mitjans de l’Europa Central, sota la qual operen 476 mitjans de comunicació d’ideologia conservadora i de dretes. Aquest conglomerat mediàtic monocolor porta a qüestionar-se “si Hongria ha deixat de ser una democràcia per esdevenir una autocràcia”, assenyalen des del think tank hongarès Policy Solutions. Les eleccions europees d’aquest mes seran una nova prova per a Orbán, que ha engegat la campanya defensant una “Europa cristiana i sense immigrants, el virus del terrorisme”.
