Brussel·les vol incloure els delictes d'odi homòfob a la llista de crims europeus

La Comissió també proposa legislar perquè es reconeguin les famílies LGTBIQ a tota la Unió

L'any passat Polònia va declarar una bona part del seu territori "lliure de LGTBIQ" i aquest dimecres el govern d'Hongria presentava una proposta per esmenar la Constitució del país perquè només les parelles heterosexuals puguin adoptar criatures. La Comissió Europea no ha fet res per adreçar-ho però ha presentat aquest dijous la primera estratègia LGTBIQ de la Unió Europea que implica dues propostes legislatives perquè els delictes relacionats amb el discurs de l'odi homòfob s'incloguin en la llista de crims europeus. Brussel·les també vol posar en marxa una legislació que reconegui les famílies LGTBIQ a tot el territori."L'atac als drets LGTBIQ és propi del manual de l'autoritarisme que no té lloc a la UE", ha dit la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová.

Actualment, tal com consta a l'article 83 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, la llista de crims europeus (és a dir, sobre els quals les institucions europees poden proposar normes i sancions mínimes a escala comunitària) són: terrorisme, tràfic de persones, explotació sexual de dones i nens, tràfic il·lícit de drogues i armes, blanqueig de capitals, corrupció, falsificació de mitjans de pagament, delinqüència informàtica i delinqüència organitzada. Si la proposta de la Comissió tirés endavant (caldria l'acord dels estats membres i també del Parlament), implicaria, doncs, incloure els delictes d'odi i en particular els delictes relacionats amb el discurs d'odi homòfob a la llista. 

Però, a més, Brussel·les proposa crear una llei que empari a escala europea les famílies LGTBIQ perquè siguin reconegudes a tot el territori comunitari. "Ateses les diferències entre les lleis familiars a la UE, pot passar que quan aquestes famílies creuen fronteres internes de la Unió el seu fill deixi de ser el seu fill i això és inacceptable", ha sentenciat la vicepresidenta de la Comissió Europea de Valors i Transparència, Vera Jourová. La vicepresidenta txeca de la Comissió és conscient de la dificultat que aquestes propostes tirin endavant perquè requereixen la unanimitat dels estats de la Unió Europea i actualment n'hi ha sis països on no es reconeix el matrimoni homosexual: Romania, Hongria, Polònia, Eslovàquia, Letònia i Lituània. 

La innacció amb Hongria i Polònia

"Ara mateix hi ha 21 estats que reconeixen d'alguna manera els matrimonis del mateix sexe i només una part d'aquests reconeixen la possibilitat d'adoptar", ha explicat Jourová afirmant que només aconseguir el compromís dels que ja estan en aquest vaixell "seria ridícul" i per això tenen l'objectiu de "negociar" perquè s'implementi a tota la UE. El problema és que a la pràctica això implica anys de negociació que resolen els problemes immediats.

Jourová no ha volgut comentar la recent proposta hongaresa de vetar l'adopció entre parelles del mateix sexe, però s'hi ha mostrat escèptica. Segons un comunicat del govern de Viktor Orbán, la proposta que va impulsar dimecres la ministra de Justícia del seu govern, Judit Varga, recull que: "Hongria protegeix la institució del matrimoni com l'associació entre l'home i la dona i la família com a base de la supervivència de la nació. La fundació de la família és un matrimoni i la relació pare-fill. La mare és una dona i el pare és un home". 

Però Hongria no és l'únic país que preocupa a Brussel·les. Polònia va declarar l'any passat una part del seu territori com a "zones lliures d'ideologia LGTB". Brussel·les ja ho ha condemnat diverses vegades, però diu que encara no té base legal per actuar-hi en contra. Tot i això, ha recordat que a partir del 2021 els fons europeus aniran vinculats al respecte a l'estat de dret i els valors fonamentals de la UE per redreçar justament qüestions com aquestes. De fet, Hongria i Polònia estan fent perillar la posada en marxa dels fons europeus antipandèmia perquè no volen que s'activi aquesta condició.