PRÒXIM ORIENT

L’Iran prohibeix passejar gossos pel carrer

Les autoritats consideren que es tracta d’un costum occidental

Vagi on vagi, a Asal Bahrierad, una iraniana de 30 anys, la segueix el seu gos, Teddy, de raça shihtzu. Fins i tot va haver de dormir amb ell al cotxe durant tres dies. A la seva mare no li agraden els gossos i li va prohibir entrar a casa amb el seu acompanyant caní. Finalment, la mare de l’Asal, impressionada per la determinació de la seva filla, va cedir i li va permetre tornar a casa amb el seu estimat animal.

“Ara ni la meva mare ni jo ens podem imaginar viure sense el Teddy -diu l’Asal-. Ningú, ni tan sols la policia, el pot allunyar de mi”. Aquesta declaració tan normal per a un occidental s’està convertint en un tema de debat a l’Iran. Aquest any, el Teddy i altres gossos s’han convertit en els protagonistes de la lluita de gairebé 40 anys que està portant a terme la policia de Teheran contra les influències occidentals. En aquesta ocasió, el general Hossein Rahimi ha anunciat que els tribunals han prohibit passejar els gossos en públic.

El general ha justificat la decisió afirmant que els gossos “provoquen por i angoixa” quan es veuen en públic. Ha explicat que “la policia prendrà mesures contra els propietaris”, però no ha especificat quines. Tradicionalment l’islam considera els gossos animals impurs, i només els accepta per vigilar espais o fer guàrdia. La tradició occidental de mantenir-los i cuidar-los queda molt lluny de la seva cultura, segons les autoritats de l’Iran. Però el problema és que en l’actualitat molts iranians opinen el contrari i tenen mascotes i les cuiden.

A Teheran es poden trobar gossos a tot arreu, i les autoritats iranianes veuen aquest fenomen cada vegada amb més preocupació. Per aquest motiu sovint adopten mesures per impedir que la ciutadania normalitzi la idea que els gossos són els millors amics de l’home.

L’agència de notícies iraniana Fars -pròxima al govern- es va fer ressó de les noves restriccions per als gossos, i va acompanyar la informació amb un article que recollia l’opinió de diversos ciutadans que es queixaven de la presència de gossos als parcs públics. “Els propietaris de gossos ignoren els preceptes de l’islam, influïts pels canals satèl·lit occidentals, que els insten a portar els seus animals de companyia al parc. Causen molèsties als altres ciutadans”, es queixava una dona, per exemple.

El polític conservador Hamidreza Taraghi ha afegit més llenya al foc declarant en una entrevista que “allà on un gos s’asseu o camina no es pot resar”. Segons Taraghi, el nombre d’iranians que es queixen a la policia sobre la presència de gossos està augmentant. A més, creu que tenir un gos és una manera de seguir finançant els nord-americans, malgrat les sancions que Washington ha imposat a Teheran: “Tenim dificultats econòmiques. Malgrat això, els amants dels gossos gasten milers de milions de dòlars cada any per alimentar aquestes mascotes”, lamenta.

Passejar un gos en públic no és l’única activitat prohibida a l’Iran. Els líders religiosos han establert altres restriccions per, en teoria, evitar caure en pecat. Per exemple, han prohibit ballar i beure alcohol. La realitat, però, és que la societat iraniana cada cop fa menys cas de les imposicions d’aquests guardians de l’islam. Arreu del país es pot veure gent ballant o bevent.

Els càstigs per saltar-se la llei van des d’una multa fins a la flagel·lació. Però vulnerar la llei ha passat a ser tan habitual a l’Iran que poques persones ho consideren un acte d’insubmissió. La prohibició de sortir al carrer amb gossos no s’està prenent gaire seriosament, assegura l’Asal. “Cada dia surto a passejar amb el meu gos, el Teddy, per un parc del barri de Shahrai, i la policia encara no m’ha cridat l’atenció”, explica.

Les autoritats legislen sense tenir en compte la societat. I la prova és que el nombre de mascotes que hi ha al país no ha parat de créixer. Ho evidencia la proliferació de clíniques veterinàries a Teheran. Fa dues dècades l’únic lloc on els propietaris d’una mascota podien anar per tractar-les era la Universitat de Teheran. Avui a la capital hi ha desenes de clíniques veterinàries.

Copyright The New York Times

Més continguts de