Israel celebrarà eleccions anticipades a l’abril
La crisi política arran de la llei sobre el servei militar obligatori dels ultraortodoxos força els comicis
BarcelonaIsrael avança les eleccions generals que estaven previstes per al novembre del 2019 i ara se celebraran el 19 d’abril. Així ho va anunciar ahir la coalició de govern que encapçala el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i que té una majoria parlamentària de 61 escons de 120. “Atesa la nostra responsabilitat nacional i pressupostària, els líders dels partits de la coalició hem decidit, de manera unànime, dissoldre la Kneset [el Parlament israelià] i celebrar eleccions a principis d’abril, passats quatre anys de la legislatura”, va assenyalar, en bloc, la coalició governamental a través d’un comunicat.
La convocatòria d’aquestes eleccions anticipades reafirma la crisi governamental que viu Tel Aviv arran de les discrepàncies sorgides al voltant d’un projecte de llei sobre el servei militar obligatori per als jueus ultraortodoxos. Els representants d’aquesta branca del judaisme -entre els quals hi ha els partits ultraortodoxos que formen part de la coalició de govern israelià- exigeixen una reforma del projecte de llei que garanteixi que bona part dels joves ultraortodoxos quedin exempts del servei militar, que a Israel dura tres anys per als homes i dos per a les dones. Davant aquestes divergències, Netanyahu va proposar votar el projecte de llei el 7 de gener, però ahir dues formacions laiques -l’opositor Yesh Atid (de centre) i l’ultranacionalista Israel La Nostra Llar, de l’exministre de Defensa Avigdor Lieberman- van anunciar que hi votarien en contra, cosa que impedirà que la norma s’aprovi abans de la data exigida pel Tribunal Suprem, el 15 de gener.
El líder de Yesh Atid, Yair Lapid, va justificar la posició del seu partit dient que el primer ministre Netanyahu “s’ha rendit a la població ultraortodoxa perquè els té por”. Per la seva banda, el mateix Netanyahu ja havia advertit en diverses ocasions la seva intenció de convocar comicis anticipats si no s’arribava a un acord sobre el projecte de llei. Segons informacions del diari israelià Haaretz, els líders dels partits de la coalició de govern es van reunir ahir, i el mateix primer ministre va reiterar des d’un principi que “no podien continuar així” i que calia “convocar eleccions”.
Més maldecaps, doncs, per a Netanyahu. Al novembre, la coalició del primer ministre ja havia quedat debilitada, amb una mínima majoria de 61 escons, després de la renúncia de Lieberman com a ministre de Defensa arran de les diferències amb el govern sobre la necessitat de dur a terme una operació militar de magnitud a Gaza. Ara, la decisió de celebrar eleccions anticipades arriba en un altre moment crític: des de fa mesos, la fiscalia debat sobre imputar Netanyahu per la seva suposada implicació en diversos casos de corrupció. Ell, en canvi, reitera que és innocent.
