L’uribisme triomfa i Duque serà el nou president de Colòmbia

El conservador obté el 54% dels vots i venç el progressista Gustavo Petro, que es queda amb el 42%

La dreta colombiana ha aconseguit dues victòries en guanyar les presidencials: no només situa com a cap d'estat el seu candidat, Iván Duque, de 41 anys, sinó que, en derrotar a les urnes l'exguerriller i exalcalde de Bogotà, el progressista Gustavo Petro, queda més que clar que ha guanyat del tot el 'no' als acords de pau entre el govern colombià i les Forces Revolucionàries de Colòmbia (FARC) assolits fa 2 anys. Duque s'ha imposat amb el 53,98% dels vots, davant el 41,81% del seu rival, amb un 53,04% de participació, una fita poc habitual al país.

El president sortint de Colòmbia, Juan Manuel Santos, el 2016, en guanyar el no, promocionat per la dreta, va validar els pactes amb la guerrilla per via parlamentària. Ara si el president electe de Colòmbia és finalment Iván Duque –com a abanderat de l’uribisme, la força liderada per l’expresident Álvaro Uribe–, s’espera que es reformulin aquests acords de pau, per acabar amb la impunitat i els privilegis dels quals s’han beneficiat, assegura Duque, els caps de la guerrilla. I d’aquí l’impacte que pot tenir si es confirma la seva victòria a les urnes en aquestes presidencials colombianes.

Iván Duque, de 41 anys, fa un any, quan ja era senador, era pràcticament un desconegut per als colombians. Però al mes de març va donar la sorpresa en imposar-se en les primàries que la dreta colombiana va fer per triar un candidat. El suport que va rebre de l’expresident Álvaro Uribe, sens dubte, va ser determinant.

Si alguna cosa han tingut d’especials aquestes eleccions presidencials colombianes és l’ambient en què s’han celebrat: en pau, sense atemptats i en tranquil·litat absoluta, amb molts electors mirant de reüll els resultats dels partits disputats ahir al Mundial de futbol de Rússia. És cert que no ha jugat la selecció colombiana –no debuta fins dimarts–, però els colombians són fanàtics del futbol, i entre els responsables de l’operatiu electoral hi havia cert temor i dubtes per si la competició acabaria afectant la votació. Els acords de pau signats el 2016 a Cartagena de Indias entre les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i el govern colombià del president Juan Manuel Santos han permès precisament celebrar per primera vegada en mig segle uns comicis presidencials en calma total. I això és un gran canvi.

“Surtin a votar ben d’hora per poder després gaudir tranquil·lament del Mundial”, deia minuts abans que s'obrissin els centres de votació el president sortint, Juan Manuel Santos. “Convido tots els colombians a votar, és important per a la democràcia, que s’està enfortint cada vegada més, per això cal tractar-la de la millor manera possible cada dia, i això s’aconsegueix acudint a les urnes, sense el temor a les armes, sense la por a la violència”, destacava Santos, premi Nobel de la pau pels acords amb les FARC, que abandona la Casa de Nariño, la seu presidencial, amb un nivell de popularitat molt baix. Un 75% de la població, segons les enquestes, rebutgen la seva gestió després de dues legislatures consecutives, mentre que un 17% li dona suport.

On més es notava ahir l’ambient electoral a Colòmbia era a Corferias, la gran fira de mostres de la capital colombiana –semblant a la Fira de Barcelona–, convertida per un dia en el col·legi electoral més gran del país. Per Corferias hi han passat gairebé 600.000 persones, la majoria de les quals votaven en primera volta pel candidat d’esquerres Gustavo Petro, exalcalde de Bogotà, la capital colombiana.

“En aquestes presidencials està en joc la possibilitat de canviar un país que ha estat en guerra almenys des que jo vaig néixer”, destacava després de votar Ana María Lozano, una professora de 57 anys simpatitzant del candidat presidencial progressista, Gustavo Petro.

“Ara cal que es canviïn alguns aspectes dels acords de pau perquè hi hagi justícia”, assegurava Ramón Cabirol, professor universitari de 61 anys i votant del conservador Iván Duque. Es referia, per exemple, al fet que hi hagi exguerrillers que siguin senadors i diputats electes per designació directa més enllà dels vots obtinguts a les urnes per les FARC.

Reptes pendents
Però, a banda dels acords de pau i la seva possible modificació, el nou president de Colòmbia té altres reptes importants damunt la taula, per no dir-ne patates calentes: l’economia està en ple procés de desacceleració i, desarticulades i desarmades les FARC, han proliferat i han crescut grups il·legals dedicats al narcotràfic, amb exguerrillers al capdavant que han rebutjat la desmobilització i ingressar a la vida civil. I no és menor el drama humanitari que afecta la veïna Veneçuela, amb gairebé un milió de veneçolans que ja han travessat la frontera fugint de la crisi i que han buscat refugi a Colòmbia.

Les FARC, pendents del compliment de l'acord de pau

Precisament les FARC ja han reaccionat als resultats de les eleccions, que han celebrat que hagin transcorregut en un ambient de pau, i s'han ofert ja a reunir-se amb Duque. "La FARC expressa la seva disposició a reunir-se amb el president electe per exposar els seus punts de vista sobre la implementació de l'acord de pau", va anunciar el líder del partit, Rodrigo Londoño, que va aprofitar l'avinentesa per advertir el nou cap de govern que si no implementa els acords "l'únic que aconseguirà serà portar el país a un nou cicle de múltiples violències".

Etiquetes

Més continguts de