Johnson accepta una pròrroga per al Brexit i se’n desdiu hores més tard

Brussel·les respon al ‘premier’ que la proposta feta aquesta setmana no servirà per arribar a un acord

Boris Johnson continua desafiant tota lògica política i el sentit comú, i aposta per atiar la cerimònia de la confusió. En una sorprenent quadratura del cercle, ahir va assegurar a través d’un document legal enviat al Tribunal de Sessions d’Escòcia que si no ha aconseguit un acord per al Brexit amb la Unió Europea (UE) el 19 d’octubre, i el Parlament de Westminster no aprova específicament una sortida sense pacte en aquesta data, complirà la llei que l’obliga a demanar-ne una pròrroga fins al 31 de gener del 2020. Hores després, però, se’n desdeia a través d’una piulada al seu compte de Twitter: "O el nou acord o no-acord, però no una demora".

La marxa enrere de Johnson ha arribat pràcticament al mateix temps que la Unió es pronunciava oficialment sobre la proposta que el premier va presentar dimecres a Brussel·les per desbloquejar el Brexit.

De moment, els estats de la UE la rebutgen. Després d’analitzar-ho a nivell tècnic amb el negociador britànic, David Frost, els ambaixadors comunitaris van arribar a la conclusió que el pla de Johnson "no proporciona la base per a un acord". Així ho va comunicar un portaveu de la Comissió Europea, que insta el Regne Unit a presentar més propostes dilluns. Per tant, malgrat el primer cop de porta, Brussel·les no atura la negociació.

Mentre continua l’estira-i-arronsa a banda i banda del canal de la Mànega, al Regne Unit les diferències entre el que diu Johnson i el que presenten els advocats del govern no poden ser més abismals.

Johnson ha negat reiteradament que tingui la intenció de sol·licitar cap pròrroga. "Abans prefereixo estar mort en una rasa", ha arribat a dir, afirmació que sovint amaneix amb el també categòric "morirem en l’intent" de sortir de la UE el 31 d’octubre. També ho va tornar a dir aquest dijous al Parlament, durant la presentació als diputats de la proposta d’acord que havia enviat a Brussel·les vint-i-quatre hores abans.

Davant la contradicció evident entre les declaracions públiques del primer ministre i l’anomenada Llei Benn, que l’obliga a demanar la pròrroga si el 19 d’octubre no ha aconseguit l’acord amb la UE, o com ja s'ha apuntat si el Parlament no aprova explícitament un trencament a la valenta, la diputada Joanna Cherry ha presentat una demanda al tribunal escocès perquè es pronunciï sobre com Johnson pot ser obligat a acatar la llei i quines sancions li podrien imposar si s’hi nega.

El tribunal anunciarà dilluns la seva resolució. Joanna Cherry, del Partit Nacional Escocès (SNP), és la mateixa parlamentària que va liderar el cas contra la suspensió del Parlament, i que el va guanyar al Suprem del Regne Unit.

La por de Brussel·les

Des que Johnson va arribar a Westminster, la por d’un Brexit no acordat ha escalat a Brussel·les. Amb tot, la possibilitat d’acabar en una nova pròrroga tampoc no es descarta. Fonts diplomàtiques admetien aquesta setmana, després de rebre el pla de Londres, que arribava tard i amb massa "punts problemàtics", fent servir les paraules de Juncker.

Impossible o molt difícil, doncs, assolir l’acord abans del 17 d’octubre, quan hi ha la cimera europea de dos dies en què, en teoria, s’hauria de posar punt final al serial. Downing Street no va badar boca ahir a la nit després de conèixer el comunicat de la Comissió Europea.

A hores d’ara, però, la probabilitat d’acord és més aviat escassa. Més encara després que la Unió Europea hagi tancat files ràpidament amb Irlanda arran del rebuig de Dublín a bona part de la proposta de Johnson. En especial, a separar Irlanda del Nord de la unió duanera comunitària, fet que obligaria de manera pràcticament immediata a establir nous controls quan s’acabi el període de transició.

En qualsevol cas, les converses es reprendran dilluns, però sempre amb un horitzó clar, la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió, que tindrà lloc la setmana del 14 d’octubre, on els ministres d’Exteriors comunitaris es reuniran amb Michel Barnier, el negociador en cap de la UE, per abordar el Brexit i preparar l’esmentada cimera clau dels dies 17 i 18 d’octubre.

Si es vol progressar, abans del 14 d’octubre Londres haurà de creuar una línia vermella fonamental: Johnson hauria de suggerir que pot acceptar mantenir Irlanda del Nord dins de la unió duanera comunitària. L’opció és extremadament feble. Westminster pot fer canvis en relació amb el poder de veto del Parlament nord-irlandès, circumstància que ahir va insinuar el ministre per a Irlanda del Nord, Julian Smith.

Però quadrar un cercle és impossible, ja que probablement això implicaria una resistència més gran dels nord-irlandesos del DUP (Partit Unionista Democràtic) a donar suport a l’acord. I sense els seus deu diputats, socis del govern Johnson, bona part dels brexiters radicals no s’hi sumarien.

Els pròxims dies, doncs, seran fonamentals per arribar a l’acord. O bé per continuar dins del laberint llevat que Johnson decideixi, primer, que trenca a la valenta, després que demanarà la pròrroga per no violar la llei i, finalment, que faci marxa enrere, com va fer ahir, amb alguna astúcia legal que li permeti no enfrontar-se als tribunals i complir amb el que afirmat aquest divendres a Twitter: "O el nou acord o no-acord, però no una demora". O això o bé la UE diu prou i no accepta cap petició de pròrroga. Una circumstància extremadament improbable.

Més continguts de