PRÒXIM ORIENT

L’ofensiva turca contra Afrin que pot canviar El rumb de Síria

Ankara bombardeja el cantó kurd al nord del país veí

L’exèrcit turc va bombardejar ahir dissabte posicions de les milícies kurdes al nord-oest de Síria, confirmant l’inici de l’anunciada operació militar contra el cantó kurd d’Afrin, al nord de la província siriana d’Alep. “L’operació en el sector d’Afrin ha començat i continuarà. Després seguirà una operació a Manbij”, va dir ahir el president turc, Recep Tayyip Erdogan, durant un discurs.

Aquest diumenge, als atacs aeris s'hi han afegit ja les tropes terrestres, que han entrat a Síria des de la frontera nord, on s'hi havien desplegat ja fa dues setmanes. L'objectiu d'aquestes tropes és crear una "zona segura" de 30 quilòmetres dins de Síria, segons Turquia. De moment, hi ha ja 108 objectius bombardejats al nord de Síria, i el primer recompte de víctimes era de sis civils morts i 10 de ferits, a més de tres milicians kurds. Diumenge a la tarda s'ha informat de vuit morts més.

Amb l’objectiu d’eliminar “l’amenaça” que representen per a Turquia les Unitats de Protecció del Poble (YPG, en la sigla en kurd), Ankara va autoritzar fa dues setmanes el desplegament de tropes i vehicles militars al llarg de la frontera que comparteix amb Síria. Però el que ha fet saltar l’espurna i ha precipitat l’operació militar va ser l’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, fa uns dies, que pretén entrenar 30.000 kurds per crear una guàrdia de frontera al nord de Síria.

Només la idea que les milícies kurdes, considerades terroristes per Turquia, puguin passejar al seu aire per la frontera amb Síria ha exasperat el president turc. Aquest cop el mandatari no es va conformar amb amenaces verbals i va ordenar una operació militar imminent per destruir les YPG. Amb l’afany que posa en tot el que es proposa, el president turc no descansarà fins a aconseguir evitar la creació d’un corredor kurd a la seva frontera. “Ens deslliurarem dels nius de terroristes a Síria d’un en un”, va assegurar Erdogan.

El cantó kurd d’Afrin ha sigut des de fa molt temps un objectiu militar de les forces turques. No només per la seva importància geoestratègica, perquè està situat al costat de la frontera amb Turquia i és una de les tres regions autònomes de Rojava (el Kurdistan sirià), sinó també pel seu simbolisme, perquè va ser a Afrin on es van formar les YPG, considerades forces terroristes per Ankara.

L’enclavament kurd connecta, a la frontera entre Síria i Turquia, les posicions de les forces rebels sirianes, aliades d’Ankara, amb la província d’Idlib, on hi ha destacat des de l’octubre del 2017 un contingent turc com a força d’observació, segons l’acord assolit a Astana l’any passat per crear quatre zones de “desescalada” a Síria.

Els analistes temen que un atac turc a Afrin compliqui la crisi siriana i afecti el procés de pau. “Qualsevol intervenció a Afrin significarà l’inici de la fi de les converses de Sotxi (impulsades per Rússia) i de tot el procés de negociació, que tornarà al punt de partida”, diu a l’ARA el coronel libanès retirat Abdel Kader.

Com a part dels acords de pacificació de Síria, a la regió d’Afrin hi ha desplegat un contingent de 300 agents russos. Precisament algunes fonts parlaven divendres d’una possible retirada del destacament rus d’Afrin, cosa que va fer pensar que l’operació militar podia ser imminent. Però fonts progovernamentals sirianes van negar aquesta informació i van assegurar que els soldats russos continuaran al cantó kurd.

Nova ofensiva

L’ofensiva contra el cantó kurd al nord d’Alep es podria considerar una extensió de l’operació Escut de l’Eufrates, en què tropes turques -amb el suport de forces rebels sirianes aliades- van aconseguir expulsar els combatents de l’Estat Islàmic de les seves posicions al nord de Síria. Després els rebels aliats de Turquia es van quedar amb el control de l’àrea que va d’Azaz a Jarabulus. Aquesta ofensiva de vuit mesos, que va acabar el març del 2017, va servir per posar una altra vegada Turquia en l’escaquer sirià.

Ankara ara se sent cada vegada més arraconada, i per això el poble kurd d’Afrin corre veritable perill. En aquest cantó hi viuen uns 500.000 habitants, però la població s’ha duplicat amb els desplaçats que han fugit d’altres parts del país. Milers de kurds han sortit desafiants aquests dies als carrers per advertir les forces turques que “Afrin serà el cementiri d’Erdogan”.

Més continguts de