Macron farà una reforma ferroviària a França per decret

ParísEmmanuel Macron tornarà a recórrer a un decret per aprovar una norma controvertida. Aquest cop, la reforma ferroviària. És un dels anuncis que va fer ahir el primer ministre, Édouard Philippe, i que no és pas trivial: la reforma afectarà aproximadament 160.000 persones que treballen a la SNCF, l’equivalent a la Renfe a França. Una enorme empresa estatal francesa que arrossega “un deute vertiginós”. Philippe va assegurar que “en 20 anys, el deute ha passat de 20.000 milions d’euros a 50.000”, l’equivalent al “pressupost de l’educació nacional”, segons va precisar el mateix primer ministre, “per donar una idea” del que significa aquesta xifra.

“Un deute insostenible”

“Els francesos, tant si agafen el tren com si no, paguen cada vegada més per un servei públic que funciona cada vegada pitjor”, va jutjar Philippe. En paraules del primer ministre, la SNCF es troba en “una situació alarmant, per no dir insostenible”. Cada any es destinen 14.000 milions d’euros de les arques públiques a aquesta empresa estatal. “Un 22% més que fa deu anys”, va precisar.

“Si no reaccionem, el deute creixerà 15.000 milions d’euros en els pròxims deu anys”, va continuar. Per a Philippe, la reforma que el govern presentava ahir és imperativa. Davant d’aquest escenari deliberadament pessimista, el primer ministre no té cap problema a recórrer a un decret perquè la reforma de la SNCF entri en vigor “abans de l’estiu”. El govern presidit per Macron ja va utilitzar aquest sistema per aprovar a finals de l’any passat la reforma laboral. Precisament, Philippe va fer-hi referència, i va apuntar que “aquest mètode no va negar en cap cas el diàleg”.

Perquè un decret s’aprovi, primer ha de passar per l’Assemblea Nacional -on el partit de Macron té la majoria- i pel Senat per obtenir el permís de les cambres. Després d’això es publica al Diari Oficial i entra en vigor, evitant haver de passar pel Consell d’Estat i pel consell de ministres, i haver de retornar finalment al Parlament per ratificar-lo, com es fa amb la resta de lleis. Amb aquesta tramitació, la reforma laboral va trigar només un mes a aprovar-se. Un mètode que permet al govern que presideix Macron anar ràpid, però que els sindicats contesten. “No s’ha de confondre velocitat amb precipitació”, va jutjar ahir el secretari general del sindicat Força Obrera (FO), Jean-Claude Mailly. I va afegir que “recórrer a un decret és un error”. Juntament amb FO, els principals sindicats francesos com la CGT i la Unió Nacional de Sindicats Autònoms (UNSA) ja han confirmat que participaran en la gran manifestació convocada per al 22 de març. La idea és fer front social contra la reforma ferroviària. D’altres agrupacions, com CFDT Cheminots, volen mobilitzar-se abans: criden a fer vaga el 12 de març, coincidint amb el vuitantè aniversari de la SNCF.

Sense privilegis laborals

Un dels grans anuncis d’aquesta reforma és que el govern acabarà amb el particular estatus laboral que tenen els empleats ferroviaris. A partir de l’entrada en vigor del decret, els nous assalariats que contracti la SNCF no podran accedir en cap cas a aquest estatus. Philippe va voler així enviar un missatge de tranquil·litat als gairebé 149.000 treballadors de la SNCF que es beneficien avui d’aquest estatus laboral. El règim dels anomenats cheminots és gairebé sagrat per als treballadors de l’empresa estatal ferroviària. Entre els avantatges hi ha la tranquil·litat d’una feina per a tota la vida, exceptuant una falta greu comesa pel treballador; la possibilitat de jubilar-se als 52 anys, en lloc de fer-ho als 57, i l’accés a bitllets gratuïts o molt barats (només paguen el 10% del bitllet) per a treballadors i familiars. Segons els sindicats, aquest estatus està justificat, ja que molts empleats treballen en torns de nit o gairebé un de cada dos diumenges.

Acabar amb aquest particular estatus és, de fet, una de les 43 proposicions de l’informe Spinetta. Una mena de diagnòstic del sistema ferroviari firmat per l’expresident d’Air France-KLM, Jean-Cyril Spinetta. Segons Philippe, va ser un diagnòstic “sever, però malauradament just”. El primer ministre ha seguit gairebé al peu de la lletra l’informe que Spinetta va entregar a l’executiu fa un parell de setmanes. Amb algunes excepcions. Philippe va anunciar que no suprimirà les “petites línies regionals” tal com aconsellava l’informe. Unes línies secundàries que segons l’expresident d’Air France-KLM costen a les arques públiques uns 1.700 milions d’euros a l’any i només utilitzen el 2% dels viatgers.

“No es decideix el tancament de 9.000 quilòmetres de línies des de París”, va justificar-se el primer ministre. El govern francès tampoc inclourà en aquesta reforma les jubilacions dels treballadors ferroviaris. Esperarà a fer-ho, però, en el marc d’una altra reforma que també portarà cua: la de les jubilacions.

Un mal precedent: el país contra Juppé

Reformar el sector ferroviari a França és gairebé un sacrilegi per a alguns. Els que gosen aventurar-s’hi, s’arrisquen a pagar un preu polític força alt. L’últim que ho va intentar va ser Alain Juppé el 1995. El llavors primer ministre del president Jacques Chirac va presentar una “reforma profunda del sistema de protecció social”, que també afectava el règim especial dels empleats ferroviaris.

La força del moviment contestatari en contra de la reforma de Juppé va ser enorme. França es va paralitzar i els trens i els transports públics van deixar de funcionar durant més de tres setmanes amb una altíssima representació dels vaguistes (al voltant del 85%).

La contestació a la reforma de Juppé va culminar amb una gran manifestació que va aplegar fins a dos milions de persones. Una demostració de força que no es veia als carrers de París des del Maig del 1968. El govern es va veure obligat a fer marxa enrere i Juppé, el mentor polític justament d’Édouard Philippe, va haver de retirar part de la reforma.