May presenta un programa de govern sense tenir encara la majoria

LondresFins i tot Elisabet II va fer ahir una picada d’ullet a la UE. I és que en el dia més calorós que s’ha registrat a Londres des del 1974, la reina d’Anglaterra es va presentar a la Cambra dels Lords amb un vestit i un barret de color “blau Europa”. Un barret que, a més, duia unes floretes grogues, una decoració que alguns van considerar una evocació de la bandera i les estrelles de la Unió.

¿Un símptoma del canvi de to de Londres per negociar el Brexit amb Brussel·les? ¿Una conseqüència de la feblesa política que viu la primera ministra britànica, Theresa May, després de les eleccions del 8 de juny? Potser. Només potser.

El cert és que en la presentació del programa de govern per als pròxims dos anys, l’habitualment pomposa cerimònia de l’anomenat Queen’s Speech(discurs de la reina) -ahir rebaixada de fanfàrria i sense la presència del marit de la reina, hospitalitzat com a “mesura de precaució” a causa d’una infecció, segons va comunicar el Palau de Buckingham-, May va prometre guanyar-se “la confiança” de l’opinió pública britànica amb la promulgació de 27 noves lleis que vol tirar endavant amb “el màxim consens possible”. Del paquet de mesures legislatives, vuit estaran dedicades exclusivament al Brexit, “prioritat del govern”.

Conscient de la seva feblesa, May va prometre no només treballar pel consens sinó també col·laborar amb les administracions de Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord. Tot plegat amb l’objectiu de dur a terme un Brexit ordenat i tenir “el millor tracte possible en sortir de la UE”.

Canvi de discurs

De la calculada ambigüitat de l’exposició d’ahir, però, resulta impossible deduir-ne amb certesa si el govern tory de Londres canviarà de rumb en relació a la qüestió fonamental que ocuparà la política del país els pròxims dos anys: Brexit tou en comptes de Brexit dur?

A més del barret de la reina, els que defensen un divorci suau van llegir en el discurs altres símptomes favor dels seus interessos. Així ho va interpretar l’exministra d’Educació de David Cameron Nicky Morgan, en declaracions a Sky News. “El to del discurs és del tot diferent del de setmanes enrere”, va destacar en parlar de la crida feta a treballar pel consens.

Però pel que fa a la llei que s’ha de redactar i que ha d’incorporar la legislació europea dins el cos normatiu del Regne Unit, Theresa May ja ha detallat que “no es posarà cap limitació en el pacte de sortida”. En altre paraules, que la primera ministra deixa la porta oberta tant al Brexit dur com al tou.

Una manera també d’admetre que haurà de fer tota mena d’equilibris. I que haurà de negociar cada projecte punt per punt, en una cambra molt dividida en qüestions com el mercat únic, la unió duanera o l’establiment d’un període de transició. Una divisió que tenalla conservadors i laboristes.

Però on més es va poder observar el canvi i la feblesa de Theresa May, fruit de la humiliació electoral patida, va ser en les polítiques socials i altres lleis bandera promeses durant la campanya. La premier s’ha vist ha forçada a oblidar algunes de les seves propostes més pregonades: la creació d’escoles selectives, l’aixecament de la suspensió de la caça de la guineu, la taxa de la demència -que permetia utilitzar els béns immobles de la gent gran per pagar sense límit màxim el cost dels serveis socials que necessitessin- o l’eliminació de la garantia d’actualització de les pensions.

Amb tot, d’entrada el consens que més imperiosament necessita Theresa May és el que li ha de donar el suport estable dels nord-irlandesos del Partit Democràtic Unionista (DUP), del qual dependrà que continuï a Downing Street.

Quan dijous vinent es voti la idoneïtat del programa que es va presentar ahir, després dels debats que seguiran avui i la setmana que ve, May haurà de comptar amb els deu vots del DUP per superar els 326 en què se situa el llindar de la majoria. En cas contrari, el seu executiu cauria, un fet bastant improbable.

Que no l’hagi ratificat encara és la demostració de les dificultats que està tenint en un afer que semblava relativament senzill i que els tories consideraven un tràmit.

El cap laborista, Jeremy Corbyn, hi va veure la prova de la seva ineficàcia i el fet que “és un govern sense mandat, sense majoria, sense un programa legislatiu seriós, liderat per una primera ministra que lluita per establir un acord per mantenir-se al càrrec”. Corbyn va amenaçar de crear una mena de guerrilla parlamentària per aconseguir el màxim suport al programa laborista.

I mentre al Palau de Westminster es debatia, al carrer es protestava per l’escàndol de l’incendi de la torre Grenfell. May es va tornar a excusar davant dels Comuns per la gestió del govern: “Un fracàs de l’estat, a nivell local i nacional”, va dir. Un fracàs, perquè les setze revisions que es van fer mentre es remodelava l’edifici no van impedir l’ús d’un aïllament prohibit. La majoria d’experts creuen que va ser la raó de la ràpida propagació del foc.