REGNE UNIT

May reforma el govern per completar el Brexit

Mantindrà els noms clau de l’actual executiu preservant l’equilibri de partidaris i contraris a la UE

Theresa May, ahir a Downing Street amb el periodista de la cadena BBC Andrew Marr.
Quim Aranda
07/01/2018
3 min

LondresTheresa May vol girar full a l’ annus horribilis viscut el 2017 i començar el 2018 amb energia renovada. Entre avui i demà durà a terme una remodelació del govern destinada a millorar la deteriorada imatge de l’executiu i del lideratge de la premier britànica els últims mesos, des que el juny passat va perdre la majoria absoluta en unes eleccions avançades que va convocar per reforçar una autoritat des d’aleshores en qüestió.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

May, que ahir va comparèixer des de Downing Street davant les càmeres de la BBC, formarà així l’executiu que haurà de posar fil a l’agulla al Brexit en la recta final del divorci amb la Unió Europea (UE), i tancar el nou acord comercial, després que a primers de desembre es va completar la fase inicial del procés.

Els pesos pesants es mantenen

Les informacions filtrades ahir pel Sunday Telegraph, un mitjà molt pròxim al govern, apuntaven que els quatre pesos pesants de l’executiu continuaran al càrrec. Són Philip Hammond (ministre del Tresor), Boris Johnson (ministre d’Exteriors), Amber Rudd (Interior) i David Davis (ministre per al Brexit). Si es confirma, el nou disseny de Theresa May respectarà la regla bàsica que ha seguit des que va assumir el càrrec: un curós equilibri en les posicions més influents entre brexiters (Johnson i Davis) i defensors d’una posició més pròxima a l’Europa dels 27 (Hammond i Rudd). Dissabte mateix, Hammond va provocar un altre ensurt als euroescèptics més radicals dient que “no descarta” que el Regne Unit formi part d’una unió duanera amb la UE després del Brexit.

Més enllà del manteniment, de moment, dels quatre intocables, May voldria insuflar sang nova a un govern que, des de les eleccions, ha viscut crisis contínues: baralles públiques entre Hammond i Johnson, episodis com l’incendi de la Torre Grenfell, els atemptats terroristes registrats l’any passat, la dimissió de tres ministres i, més recentment, la crisi de la setmana passada a les urgències hospitalàries, amb 16.900 malalts havent d’esperar més temps del recomanable per ser atesos. Però la sacsejada política més greu va tenir lloc quatre dies abans de Nadal amb la dimissió forçada del número 2 del govern, Damian Green. El vicepresident de facto havia estat denunciat per assetjament sexual, primer, i després va mentir quan es va informar que la policia havia trobat material pornogràfic al seu ordinador del Parlament durant una investigació que havia dut a terme l’any 2008.

Caigui qui caigui de l’actual cabinet, i siguin quins siguin els promoguts a noves responsabilitats, la tasca que té al davant May és titànica. Perquè el suposat gran anunci que va fer ahir a la BBC -la retirada de la promesa electoral de dur al Parlament una nova votació per revisar la prohibició de la caça de la guineu, tan popular entre molts dels tradicionals votants tories - no podrà compensar els enormes problemes amb què s’enfrontarà el 2018: la negociació de l’acord comercial amb la UE i les tensions que això provocarà al seu partit i al govern, la caiguda real dels sous i la ja esmentada crisi del Sistema Nacional de Salut (NHS): entre els 16.900 malalts que la setmana passada van haver d’esperar més del compte per ser atesos, una dona gran va morir pel retard de quatre hores de l’ambulància que havia demanat.

Tot plegat planteja un paisatge turbulent per a la premier. Ara sembla que ha recuperat el control, però qualsevol entrebanc pot tornar a posar-la en la picota.

stats