Més d'un milió de refugiats han arribat a Europa el 2015

L'Organització Internacional per a les Migracions confirma que la meitat de les persones que han aconseguit creuar el Mediterrani provenen de Síria, mentre que el 20% de totes les que arriben al continent ho fan des de l'Afganistan

Més d’un milió de refugiats han arribat aquest any a la UE, una xifra sense precedents des de la II Guerra Mundia l. “La persecució, el conflicte i la pobresa han forçat un milió de persones a fugir a Europa el 2015”, ha revelat aquest dimarts l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). El flux s’ha multiplicat per quatre des de l’any passat, sobretot a causa de la guerra a Síria, que és la principal font de refugiats del planeta. Afganesos, iraquians i eritreus que fugen de la violència generalitzada i de la repressió són els altres grans contingents.

De fet, però, l’arribada de refugiats a la UE (28 països, més de 500 milions d’habitants) és més gestionable que la que es viu al Pròxim Orient: només Turquia acull 2,2 milions de refugiats sirians; al Líban ja superen els 1,1 milions (un refugiat per cada cinc habitants), i a Jordània els 633.000 sirians registrats han posat al límit recursos tan bàsics com l’aigua.

Les arribades des del nord d’Àfrica a Itàlia han caigut fortament al llarg del 2015, després de ser durant molts anys la ruta més utilitzada. Per aquest camí han arribat 150.000 persones des del gener, davant les 170.000 del 2014. La gran majoria dels refugiats -uns 800.000- arriben a les illes gregues des de Turquia, país on hi ha prop d’1,8 milions de refugiats sirians.

Ni el mal temps ni Turquia

L’illa grega de Lesbos s’ha convertit en la principal porta d’entrada a Europa, amb gairebé la meitat de les arribades de tot el continent. Ni el mal temps ni les negociacions entre el govern de Recep Tayyip Erdogan i la UE perquè Turquia contingui els refugiats dins del seu territori han servit per frenar els fluxos: cada dia de desembre el conjunt de les illes gregues han rebut uns 3.300 refugiats, gairebé el doble dels que arribaven al juliol.

La xifra rècord a Europa és el reflex d’un món on creixen les desigualtats i els conflictes. La setmana passada l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) alertava que 60 milions de persones (1 de cada 122 habitants del planeta) s’han vist forçades a marxar de casa seva, dins o fora del seu país.

El director general de l’OIM, Lacy Swing, recordava ahir que, més enllà de la xifra d’arribades, hi ha la de les 4.000 persones mortes intentant travessar el Mediterrani. Alhora demanava que, lluny de rebutjar els refugiats, els governs europeus s’esforcin perquè la migració sigui “legal i segura tant per als que arriben com per als països que es convertiran en la seva nova llar”.

150.000 rescatats a Itàlia

El govern italià també feia balanç de l’any ahir en matèria de refugiats. Roma ha coordinat el rescat de gairebé 150.000 persones al mar, algunes vegades fins a sis mil en un sol dia. L’operació italiana de rescat Mare Nostrum va ser substituïda per un dispositiu europeu que patrullava més a prop de la costa italiana, de manera que les pasteres quedaven més temps a la deriva: el resultat, enguany, és l’esfereïdora dada de més de 2.800 morts.

El cap de l’ACNUR, António Guterres, instava divendres els governs europeus a impulsar el “reassentament massiu” de sirians i altres refugiats a Europa, de manera que quedin distribuïts abans que el sistema d’asil es col·lapsi. Alhora, instava les capitals a “reconèixer la contribució positiva dels refugiats i els migrants” sobre l’envellida estructura demogràfica europea. Guterres definia els valors centrals d’Europa: “Protegir vides, defensar els drets humans i promoure la tolerància i la diversitat”.

La UE, incapaç d’afrontar el repte

Però, fins ara, els estats membres de la UE només han reallotjat 208 refugiats dels 160.000 que s’havien compromès a acollir per descongestionar Grècia i Itàlia, principals països receptors. El fracàs del sistema d’asil el va admetre el president del Consell Europeu, Donald Tusk: “Al setembre vam acordar una estratègia global per fer front a la crisi migratòria, però s’està aplicant amb un gran retard. Hem d’afanyar-nos”. Els esforços diplomàtics s’han centrat a convèncer Turquia que freni els refugiats dins el seu territori amb l’incentiu de tres mil milions d’euros per contribuir al cost de l’acollida i, sobretot, de la reactivació de les negociacions per a la seva adhesió a la UE.