Miguel Ángel Campodónico: “Mujica només deixarà la transgressió formal, poc llegat polític”

BarcelonaL’Uruguai va avui a les urnes per elegir el substitut de José Mujica, el president atípic, que ha travessat les fronteres per la seva vida humil i les seves maneres populars. Les enquestes donen un lleuger avantatge a Tabaré Vázquez, el candidat de l’esquerrà Front Ampli (FA), però tot apunta que haurà d’enfrontar-se a una segona volta el 30 de novembre. Miguel Ángel Campodónico va interessar-se per la figura de Mujica el 1998 i un any després n’escrivia la biografia autoritzada, Mujica, que ara publica l’Editorial Yuca.

Què li va cridar l’atenció d’ell?

Mujica era el primer tupamaro [guerrillers d’esquerra que es van integrar al Front Ampli] a entrar al Parlament i va trencar els costums dels polítics, la manera de parlar, de vestir.

Des de llavors el troba canviat?

Sí, s’ha tornat molt més estrany. Ara veig que està interpretant un paper, utilitzant expressions molt grolleres. És un paper que li ha caigut bé i ho fa per treure rèdit.

Un guerriller convertit en polític.

Els tupamaros eren el Moviment d’Alliberament Nacional que el 1963 deien que combatrien el cop d’estat que venia però, com Mujica ha reconegut, era mentida. La dictadura va trigar 10 anys i tots els guerrillers estaven presos. En realitat volien prendre el poder per les armes, ser guerrillers, però van fallar.

Quin serà el llegat de Mujica?

La irrellevància i la transgressió d’allunyar-se de formalismes.

I en clau política?

Ha impulsat els matrimonis gais, la regulació de la marihuana i l’ampliació de l’avortament. Poca cosa més.

Quins reptes té l’Uruguai?

L’educació està en un estat lamentable. Els sindicats tenen tant de poder que es diu que, si guanya la dreta, tornaran a ser d’esquerres.

A Europa ha sorprès la seva vida austera i el seu discurs social.

Sí, ho sé, però mai cap estranger m’ha preguntat pel seu punt de vista polític sinó per la seva austeritat. Em resulta curiós.

¿Vol dir que no és tan humil com es mostra, que està actuant?

No, no. Sempre ha sigut així. Mujica és un exemple de la tradició de l’Uruguai republicà, que viu com vol, i no me l’imagino vivint al centre de Montevideo en un pis de 500.000 dòlars. Això no.

Llavors, què no li quadra?

Crec que és una persona que es va equivocar i al final de la seva carrera ha recapacitat i s’ha adonat que calia mostrar-se més humà, més semblant al veí. I em fa una mica de llàstima.

Mandela va deixar les armes.

Mandela és un ésser extraordinari que va canviar un règim. Mujica va entrar al sistema que va combatre i va acceptar les lleis sense canviar-les.

El FA surt amb un petit avantatge, malgrat les divisions.

Mujica s’ha enfrontat a Tabaré i haig de reconèixer el mèrit que el FA es posi d’acord perquè és una suma de corrents i sensibilitats.

Sap què farà Mujica quan deixi la presidència?

Diu que vol ser senador per fer de mediador perquè com no hi haurà majoria absoluta se sent amb capacitat per aconseguir els consensos necessaris.

I té aquesta capacitat?

Amb alguns dels seus, sí. Però li serà més fàcil consensuar amb l’oposició, que el respecta perquè el considera autèntic.

Existeix el mujiquisme?

Crec que el que hi ha és una acceptació simpàtica per la figura d’un vellet, i li perdonen i li toleren moltes de les coses que ha fet, que no haurien deixat passar als polítics tradicionals.