GOVERN DEL TERROR
Internacional 18/05/2013

Mor Videla, l'últim dictador de l'Argentina

Condemnat per genocidi, l'ex tinent coronel va morir a la presó mentre dormia

Joan Biosca
3 min

Buenos AiresNingú a l'Argentina va confessar ahir obertament sentir-se feliç per la mort de l'expresident de facto , Jorge Rafael Videla, als 87 anys, mentre dormia a la seva cel·la de la presó de Marcos Paz, a la província de Córdoba, a uns 600 quilòmetres de Buenos Aires.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La nit abans de morir no va voler sopar, ja que es trobava malament. Va ser atès per un metge i es va ficar al seu llit de la presó com feia des del 2006, quan se li va retirar el benefici de l'arrest domiciliari i va haver d'ingressar en un centre penitenciari. Hores després, al matí, quan es feia el recompte de presoners, Videla no es va presentar i va ser llavors quan els funcionaris el van trobar mort. La seva vida es va apagar mentre dormia.

El dictador era l'últim dels caps de les juntes militars que van governar l'Argentina amb mà de ferro entre el 1976 i el 1983 que encara era viu. Justament dimarts va comparèixer davant del Tribunal Federal que el jutjava pel Pla Còndor, la conxorxa entre les dictadures llatinoamericanes per esborrar del mapa els opositors als diferents règims dictatorials que imperaven a la regió entre finals dels 70 i principis dels 80.

Tot i la seva edat avançada, Videla va refermar que quan era el comandant en cap de les forces armades va lliurar una "guerra contra el terrorisme" i es va declarar un "presoner polític" al mateix temps que va desmerèixer els magistrats en considerar que "no tenien autoritat" per jutjar-lo. Tres dies després va morir a la presó, on complia cadena perpètua per crims contra els drets humans.

Les reaccions a la Plaza de Mayo

El govern argentí va valorar que la mort de Videla s'hauria produït empresonat. Ho deia el cap del gabinet de ministres -el que seria el conseller en cap del govern de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner-, Juan Manuel Abal Medina: "Videla ha mort jutjat, condemnat i empresonat en un centre penitenciari normal i corrent", va destacar.

Del mateix parer van ser les diferents associacions en defensa dels drets humans, com les històriques Abuelas de Plaza de Mayo. La seva presidenta, Estela de Carlotto, va destacar que "ha mort un tirà que deixa tranquil·la tota la Terra". També el premi Nobel de la pau, Adolfo Pérez Esquivel, va demanar a la justícia que segueixi investigant tot i la mort de Videla.

Els encarregats de donar a conèixer la mort de l'expresident de facto van ser els membres de l'Associació de Familiars i Amics de Presoners Polítics de l'Argentina, que dóna suport i defensa els militars que han estat condemnats per delictes contra els drets humans. La presidenta d'aquest col·lectiu, Cecilia Pando, va considerar que havia mort "un gran general".

La figura del dictador Jorge Rafael Videla és la que millor representa el que van ser aquells terribles anys de terror a l'Argentina. Al país sud-americà se'l recorda especialment per diferents moments, gravats en la memòria de milions d'argentins.

Un d'aquests moments és quan el 1978 va ser l'encarregat d'organitzar el Mundial de futbol. Aquest campionat, que va guanyar l'Argentina, va ser la gran cortina de fum per amagar els crims de la dictadura contra els opositors. El govern va posar en marxa aquell any una campanya que deia "Los argentinos somos derechos y humanos ", en resposta a les denúncies d'abusos.

A Videla també se'l recorda per la nefasta definició que va fer sobre els desapareguts en una conferència de premsa a la Casa Rosada el 1979: "Mentre sigui un desaparegut no pot tenir cap mena de tractament especial, és una incògnita, és un desaparegut, no té entitat, no hi és".

De l'amnistia a la presó

Amb l'arribada de la democràcia el 1983, Videla i la resta dels seus companys d'armes van ser jutjats i condemnats pels crims comesos durant aquells anys. Fins a 30.000 persones van perdre la vida entre desapareguts i assassinats. Van ser els històrics judicis a les juntes militars del 1985. Però buscant la pau i la reconciliació i mirant de passar pàgina, el 1990 el llavors president Carlos Menem els va amnistiar a tots amb les lleis d'obediència deguda i punt final. El 2004, un altre president, Néstor Kirchner, el difunt marit de l'actual cap d'estat argentina, Cristina Fernández, va fer un gir de 180 graus, va decretar la nul·litat d'aquest perdó generalitzat i va potenciar de nou els judicis als jerarques de la dictadura.

Moment per a la història del país va ser quan Kirchner, per sorpresa, va fer retirar el retrat de Videla al llavors comandant en cap de l'exèrcit de l'escola militar que va dirigir l'ex tinent coronel. Videla encara en aquell moment era un pes pesant dins de la família militar i, acatant aquella ordre, l'exèrcit demostrava que acceptava la democràcia en tots els seus sentits. Un gest carregat de simbolisme.

stats