Ni electricitat ni aigua als hospitals de Veneçuela

BarcelonaLa crisi econòmica i social que assota Veneçuela està deixant els grans centres sanitaris de referència desabastits i amb greus deficiències que posen en risc la salut de milers de pacients cada dia. Una xarxa de metges ha examinat durant una setmana el funcionament dels 40 hospitals públics més importants del país i ha denunciat interrupcions en el subministrament elèctric en el 67% dels casos, i d’aigua en el 67%. De mitjana, els hospitals estan entre una i dues hores sense llum cada dia. Les restriccions d’aigua són encara pitjors. Poden durar diverses jornades.

Les dades les va presentar ahir en roda de premsa l’especialista en infectologia Julio Castro, que va especificar que són els mateixos facultatius de cada centre els que aporten des de fa quatre anys la informació per elaborar aquesta enquesta. Un cop restablerta la llum, els problemes continuen als hospitals per errors tècnics en la maquinària, com els ventiladors mecànics, la il·luminació dels quiròfans o aparells complexos que “tenen a veure amb la vida dels pacients”, va apuntar Castro, que va assegurar que aviat publicaran el nombre de víctimes mortals que es van registrar com a conseqüència d’aquestes mancances tècniques durant la setmana de l’estudi. Pel que fa a l’aigua, en algun centre les aixetes van estar totalment seques durant set dies, i en la majoria dels hospitals, la mitjana va ser de tres dies.

Sense raigs X

Segons aquesta mateixa enquesta, la meitat de les màquines de radiografies estan fora de servei als hospitals, i tampoc funcionen el 42% dels aparells d’ecografies. A més, quatre de cada deu hospitals no tenen el material bàsic que necessita un quiròfan per al seu bon funcionament. Un terç dels llits estan buits perquè no hi ha capacitat per atendre els malalts.

Aquesta carestia estructural ha fet augmentar la conflictivitat en els centres, i gairebé dos terços dels hospitals han denunciat atacs violents dels familiars dels pacients ingressats contra el personal que els atén. En paral·lel, metges i infermeres han protagonitzat multitud de manifestacions per reclamar millores salarials i de condicions, especialment en aquells hospitals en què les mancances són més accentuades.