Nous combats reobren el conflicte a Nagorno-Karabakh
Tropes d’Armènia i de l’Azerbaidjan s’enfronten amb artilleria pesant en el xoc més cruent des del 1994
BarcelonaEls exèrcits d’Armènia i de l’Azerbaidjan van entrar ahir en combat amb tancs i artilleria pesant a la regió disputada de Nagorno-Karabakh, en l’enfrontament més cruent des de l’alto el foc decretat el 1994. Els dos bàndols s’acusaven ahir mútuament d’haver trencat la treva amb un esclat de violència que hauria deixat desenes de morts, la majoria militars, però també civils.
L’exèrcit armeni va acusar l’Azerbaidjan de llançar una ofensiva amb artilleria, tancs i aviació sobre el territori fronterer de Nagorno-Karabakh i va assegurar que l’atac havia estat repel·lit per tropes karabakhianes. Hores després, l’Azerbaidjan va emetre un comunicat en què explicava que les seves tropes havien recuperat diversos punts de l’enclavament, com la ciutat de Seisulan i dos turons. L’Azerbaidjan assegurava que la seva era una “contraofensiva” per defensar-se d’atacs armenis amb artilleria pesant, morters, llançagranades i metralladores contra diverses localitats frontereres, on deien que hi havia mort un civil. “En els combats van ser destruïts sis tancs armenis, quinze peces d’artilleria i diverses fortificacions. També van ser morts 100 soldats enemics [armenis]”, deia el comunicat, que admetia 12 baixes en l’exèrcit azerbaidjanès. El bàndol armeni va negar aquestes xifres i va parlar de 18 morts i 35 ferits, tots ells soldats.
Per la seva banda, fonts oficials de l’autoproclamada República de Nagorno-Karabakh van informar de la mort de dos nens en els atacs amb míssils de les forces de l’Azerbaidjan, que haurien impactat fins i tot en una escola. “Per primer cop des de l’alto el foc del maig del 1994, l’enemic ha fet servir tota classe d’armament: aviació, artilleria pesant i míssils”, va denunciar Albert Andrián, portaveu de Nagorno-Karabakh.
Situada en territori de l’Azerbaidjan però de població totalment armènia, la República de Nagorno-Karabakh -només l’ha reconegut l’estat australià de Nova Gal·les del Sud- manté enfrontats Armènia i l’Azerbaidjan des del 1988, en un dels conflictes congelats sorgits del desmembrament de l’URSS.
El 1991, Armènia i l’Azerbaidjan es van independitzar de l’URSS i Nagorno-Karabakh es va autoproclamar estat independent. La guerra oberta llavors va durar fins al 1994 i es va tancar amb un alto el foc que deixava enrere prop de 30.000 morts. Els enfrontaments s’hi han succeït de manera esporàdica, però el d’ahir va ser el més intens fins ara. Les autoritats de Nagorno-Karabakh van haver d’evacuar la població civil de la zona fronterera amb l’Azerbaidjan i la van traslladar a la capital de la república, Stepanakert.
Els presidents, a Washington
El president rus, Vladímir Putin, va reclamar ahir als dos bàndols que cessin les hostilitats, i el mediador Grup de Minsk -creat per l’OCDE per supervisar l’alto el foc- va convocar una reunió per dimarts que ve a Viena.
L’esclat de violència va enganxar els presidents de l’Azerbaidjan, Ilham Aliyev, i d’Armènia, Serj Sargsian, a Washington participant a la cimera contra les armes nuclears. “Havia demanat al vicepresident dels EUA, Joe Biden, que intervingués perquè Bakú no violés la treva, però la situació ha canviat”, va dir Sargsian abans d’agafar un vol de tornada i convocar el consell de seguretat nacional. Aliyev, en canvi, va responsabilitzar de la situació “Armènia, com a estat agressor i ocupant”.
