Nova Zelanda, primer país que dona per eliminat el covid-19

La bona gestió de Jacinda Ardern permet a l’estat tornar a la normalitat des d’avui
Nens jugant en un parc infantil de Christchurch, a Nova Zelanda, el 3 de juny. El país donarà per eliminat avui el covid-19 / KAI SCHWOERER/GETTY

Rentar-se les mans, tossir i esternudar a la part interior del colze i quedar-se a casa si estàs malalt. Aquestes seran les úniques normes que hauran de complir a partir d’avui els neozelandesos. Una tornada a la normalitat que ha aprovat aquest dilluns el consell de ministres, que ha decretat el nivell 1 d’alerta sanitària perquè comenci a aplicar-se dimecres.

Només queda un pacient malalt de covid-19 a tot el país, que s’està recuperant, i fa més de dues setmanes que no es detecta cap cas nou de coronavirus. Les xifres es mantenen des de fa disset dies en 1.154 contagis i 22 morts. Unes dades que permetran a Nova Zelanda convertir-se avui en el primer país de l’OCDE, i el primer del món que ha tingut més de cent contagis, que declara oficialment que ha eliminat el covid-19. Altres estats com Mongòlia i el Vietnam també han aturat la pandèmia, però no van arribar mai a tenir contagis interns sinó que van frenar aviat els focus importats. Pocs països donen el brot per controlat, com Taiwan i Eslovènia, però no de manera suficient per eliminar totes les restriccions sanitàries imposades. En canvi, a Nova Zelanda des d’avui no caldrà ni portar mascareta ni tan sols mantenir la distància física.

Passar al nivell 1 d’alerta vol dir que s’aixeca tota restricció de moviments i l’única mesura que es mantindrà serà el control fronterer, per evitar que el virus torni a entrar al país. De fet, han aprovat també aquest dilluns que tothom qui arribi al país s'haurà de sotmetre a la prova de coronavirus, que es repetirà després de dues setmanes.

La bona gestió de l’executiu de Jacinda Ardern i unes condicions geogràfiques d’aïllament, que es van potenciar amb un tancament de fronteres ràpid, han permès que aquest estat insular del Pacífic, amb 5 milions d’habitants, canti victòria en la seva batalla contra el coronavirus. “Vam entrar en un confinament molt estricte ben d’hora: quan es va veure què passava a la Xina, on van haver de construir hospitals, i a Itàlia, on la falta de respiradors feia que haguessin de decidir a qui salvar i a qui no, el govern va decidir que no podíem deixar que aquí passés el mateix. Amb milers d’infectats no hauríem tingut respiradors per a tothom”, explica per telèfon Siouxsie Willes, una microbiòloga de la Universitat d’Auckland que treballa analitzant la pandèmia. I afegeix, perquè quedi clar, que va ser una qüestió de simple voluntat política: “No hi havia cap dada extra, vèiem el que tothom veia que passava al món, però cada govern va prendre decisions diferents a partir d’allò mateix”.

El 14 de març, amb només sis casos, el govern de Jacinda Ardern va decidir posar en quarantena obligatòria tothom qui arribés de l’exterior. El 19 de març, amb 28 casos, es va prohibir l’entrada a qualsevol estranger i el 23 de març, quan començava la transmissió interna amb només 102 casos confirmats, es va posar tota la població sota confinament estricte. “No teníem capacitat per fer tests a gran escala ni per fer seguiment de tots els contactes, de manera que el confinament estricte era l’única solució”, explica Willes.

Un confinament en què tota la població s’ha bolcat. “Els últims dos mesos han sigut com un esforç en temps de guerra, tothom s’ha pres l’amenaça molt seriosament” i amb un “alt nivell de confiança social i política”, apunta Bryce Edwards, analista polític de la Universitat Victòria de Wellington. Ell també atribueix l’èxit de l’estratègia neozelandesa a “una combinació de factors” que inclou fins i tot un pèl de sort: “No ens van arribar tants casos des de fora, força sorprenent atès l’alt nivell de turisme que tenim”, apunta, i les arribades van ser “relativament tardanes i amb xifres baixes, cosa que va donar temps a aprendre de l’experiència d’altres països”. La frontera oceànica i la poca densitat de població, que no fa servir massivament el transport públic, són altres factors que hi han ajudat.

Però tothom coincideix a destacar la bona feina del govern de Jacinda Ardern. Una enquesta recent, de fet, diu que el 92% dels neozelandesos estan molt d’acord amb la manera com el seu govern ha gestionat la pandèmia. I el suport al Partit Laborista d’Ardern ha pujat del 40% fins al 56% en les últimes setmanes.

L’excel·lència de Jacinda Ardern

No és la primera crisi que afronta la que va ser la cap d’estat més jove del món quan va assumir el càrrec el 2017, amb llavors 37 anys, i tampoc és la primera en què destaca. Ja va ser lloada la seva resposta empàtica i contundent a l’atemptat supremacista contra les mesquites de Christchurch. Ara, amb la gestió de la pandèmia, “ha fet una feina excel·lent”, apunta Edwards. “No hi ha cap dubte que la gent està molt impressionada i feliç amb l’actuació d’Ardern en aquesta crisi”, diu.

La primera ministra no només va adoptar mesures de manera ràpida i contundent, sinó que també ha comparegut diàriament als mitjans per informar amb detall de cada pas. Només ella i el director general de Salut n’han informat, cosa que ha conferit unitat en els missatges. I les seves connexions per Facebook Live des de casa l’han acostat encara més als neozelandesos. Tant és així que el politòleg s’atreveix a afirmar que un dels llegats de l’emergència sanitària al seu país ha sigut “la recuperació del respecte per les institucions i la política” de la població de Nova Zelanda. “El viratge cap al populisme retrocedeix ara mateix”, apunta Edwards.

Amb tot, les eleccions generals del 19 de setembre estaran marcades també per l’economia, que ha quedat molt malmesa a causa de la pandèmia. El pla milionari d’estímul econòmic del govern no evitarà una recessió severa al país, i la pèrdua del turisme pel tancament de fronteres que encara es manté només contribuirà a agreujar la situació. Caldrà, doncs, que el govern d’Ardern també excel·leixi en la gestió d’aquesta altra crisi.