Ofensiva republicana contra el dret a l’avortament
Alabama prohibeix 'de facto' l'avortament, que es converteix en un delicte penat amb fins a 99 anys de presó per al metge que el practiqui
BarcelonaAquesta setmana Alabama s’ha convertit en l’últim de setze estats nord-americans que aproven una llei contra l’avortament. Les dones als Estats Units van assolir el dret al propi cos el 1973, després d’una sentència del Tribunal Suprem (Roe versus Wade) que establia que la interrupció voluntària de l’embaràs és un dret fonamental protegit per la catorzena esmena de la Constitució, interpretada com el dret a la intimitat i la privacitat, del qual es dedueix el dret de la dona a decidir si vol portar un embaràs a terme. La sentència no preveu terminis, però la majoria d’estats han regulat que l’embaràs es pugui interrompre en el primer trimestre de gestació. En el marc de l’ofensiva republicana, altres estats com Kentucky, Mississipí i Geòrgia han aprovat les anomenades “lleis del primer batec”, que limiten el dret a avortar fins a la sisena setmana de gestació.
Tot plegat forma part d’una operació del Partit Republicà per crear el clima necessari per tombar aquesta legislació. Fa vint anys que el tema és motiu de controvèrsia als Estats Units, però l’arribada al poder de Donald Trump i el nomenament de dos jutges conservadors al Suprem (Neil Gorsuch i Brett Kavanaugh) han donat impuls als sectors ultraconservadors.
La llei que es va aprovar dimarts a Alabama -que els seus propis impulsors reconeixen que no s’arribarà a aplicar perquè qualsevol tribunal la pot tombar en primera instància- suposa una prohibició de facto de l’avortament, que es converteix en un delicte penat amb fins a 99 anys de presó per al metge que el practiqui, tret que la vida de la mare corri perill. El Senat d’Alabama va rebutjar les esmenes demòcrates per introduir excepcions en cas de violació o d’incest.
