L''Open Arms' torna a Barcelona per fer una reparació

El vell remolcador arriba al límit de la vida útil amb constants avaries

Oscar Camps a la coberta del vaixell de l'Open Arms / MANOLO GARCÍA

L’ Open Arms, el vaixell de rescat humanitari al Mediterrani central, ha fet aquest divendres una parada tècnica al port de Barcelona procedent de Sicília, on havia desembarcat els 365 nàufrags rescatats el 31 de gener, i abans de dirigir-se a les drassanes de Borriana. Una inspecció de les autoritats italianes ha obligat l’ONG badalonina a avançar una reparació de l’embarcació, que després de navegar durant 47 anys i havent rescatat gairebé 7.000 persones en els últims dos anys i mig (en què ha recorregut una distància equivalent a dues voltes al món) està arribant al final de la seva vida útil. Fa unes setmanes que l’organització dirigida per Oscar Camps ha llançat una campanya de recollida de fons per finançar la compra d’un nou vaixell o per reparar a fons el vell remolcador. 

“Hem de tornar [a navegar] tan aviat com sigui possible –explica Camps–. Des que ens van aturar per la inspecció a Itàlia, fa cinc dies, sabem que almenys han mort 96 persones al Mediterrani central [uns pescadors van trobar una pastera bolcada davant les costes de Líbia] i que ara mateix hi ha dues embarcacions a la deriva a les quals ningú pot ajudar perquè no hi ha cap altre vaixell de rescat a la zona”.

Oscar Camps: "L''Open Arms' és massa vell, si no podem reparar-lo a fons o comprar un vaixell nou haurem de plegar"

Segons explica Miquel Melero, capità de l’ Open Arms, després d’una inspecció de dotze hores les autoritats italianes han obligat el vaixell a tornar a port perquè no disposa d’un sistema d’eliminació de les aigües fecals dels rescatats. “Quan veus com està el mar a l’hivern, com es juguen la vida i saps que s'estan morint quan no hi som, que et demanin això et fa posar vermell: també es devia avergonyir l’agent que m’ho demanava”, apunta. “Com a capità sé que aquest vaixell no està en les millors condicions, perquè és vell i se li ha exigit moltíssim, com ara navegar amb mal temps perquè saps que allà fora hi ha algú en perill. Haig de prendre decisions arriscades: però almenys tindrem els nàufrags vius. Quan penses que la nit que has marxat han mort 96 persones, és molt absurd que et facin determinades preguntes”.  

El vell remolcador navegarà dilluns fins a Borriana, on també s’estan reparant altres embarcacions de rescat humanitari, l’ Alan Kurdi i el Sea Watch 3. Els mecànics decidiran si es pot fer una reparació provisional, perquè una de definitiva costaria uns 800.000 euros. De fet, arran de les constants avaries del motor es planteja la compra d’un nou vaixell insígnia. “L’opció més viable seria comprar-ne un de nou, perquè les avaries per fatiga ens demostren que [l' Open Arms] està arribant al final de la seva vida útil. Un nou vaixell ens costaria uns dos milions d’euros i necessitaríem adaptar-lo per fer rescats”, explica Martín Maretta, cap de màquines. 

L’ONG ha decidit tornar a portar el vaixell a Barcelona encara que el ministeri de Foment espanyol, encapçalat per José Luis Ábalos, va bloquejar l’any passat l’ Open Arms per evitar que tornés a fer rescats al·legant motius de seguretat. “El govern espanyol ha tensat les relacions més del compte en algun moment, però ara que han passat les eleccions les coses s’han calmat i nosaltres tornem a casa, encara que sabem que ens poden bloquejar en qualsevol moment”, ha assegurat Camps. Open Arms confia que la campanya de recollida de fons serveixi per demostrar la solidaritat de la ciutadania: “Tenim grans donants que hi són sempre, però moltes donacions de deu euros, si ens permeten reflotar, faran que l’administració s’ho pensi dues vegades abans de tornar-nos a aturar”.

En el seu pols amb les autoritats italianes, Camps ha reconegut que s’han recuperat les relacions amb la nova ministra de l’Interior, Luciana Lamorgese, a qui critica que hagi renovat l’acord de cooperació amb Líbia pel qual Roma finança i entrena els guardacostes de Trípoli, que en moltes ocasions han posat els migrants en perill per capturar-los, com han documentat repetidament les ONG. El fet que el Senat italià hagi retirat la immunitat a l’exministre de l'Interior, l’ultradretà Matteo Salvini, obre la porta perquè també pugui ser jutjat a Itàlia per la demanda interposada per Open Arms per haver-los prohibit desembarcar l’estiu passat. Finalment, un fiscal va ordenar el desembarcament immediat dels nàufrags per raons humanitàries.

A Open Arms són molt conscients que no poden salvar tota la gent que s’endinsa al Mediterrani central amb pastera, fins i tot en ple hivern, per fugir de l’infern de Líbia. “La UE ha de reprendre les accions de salvament públic com fa Espanya a la frontera sud. Nosaltres protegim vides a la deriva amb la nostra presència, perquè defensem els drets humans al mar, allà on les administracions els estan negant, i per això som incòmodes: perquè posem de manifest la seva inacció deliberada”. 

El Mediterrani és avui un mar de paradoxes, i aquesta no és una excepció. En l’últim rescat, els voluntaris de l’ONG van saber que el centenar de nàufrags que havien salvat d’una mort gairebé segura havien pagat 200.000 euros per jugar-se la vida en una closca de nou que els portés a Europa. Són més diners que els que havien recollit fins a la data per poder comprar un nou vaixell. Ara ja han recaptat 425.000 euros de 4.500 donants. Ja falta menys per als dos milions que calen per comprar el nou vaixell.