El Papa defensa la terra “oprimida i devastada” dels indígenes

Ciutat De MèxicEl castellà és el que menys va sentir-se ahir a la missa del papa Francesc a Chiapas. Les lectures, els càntics i les oracions van ser, majoritàriament, en tzotsil, tzeltal i chol, llengües natives d’aquest empobrit estat indígena del sud de Mèxic. De fet, a la pintoresca població de San Cristóbal de Las Casas, el pontífex va deixar de ser el Papa per ser el totik Francesc. “ Li smantal Kajvaltike toj lek ”, va començar l’argentí en tzotsil. “La llei del senyor és del tot perfecta i reconforta l’ànima”, va traduir abans de continuar, amb una cita del Popol Vuh, el llibre sagrat dels maies, davant de milers d’indígenes que l’escoltaven atentament vestits amb les acolorides robes tradicionals. El Papa va reivindicar ahir la importància de les comunitats ancestrals “incompreses i excloses sistemàticament de la societat”.

Després d’haver criticat amb duresa el narcotràfic i la corrupció en els primers dies de viatge a Mèxic, el pontífex va plantar-se ahir a l’estat més pobre del país per parlar en una sentida homilia als indígenes mexicans i de la veïna Guatemala. “Alguns han considerat inferiors els vostres valors, les vostres cultures, les vostres tradicions i d’altres, marejats pel poder, pels diners i les lleis del mercat, us han pres la terra o hi han realitzat accions que la contaminaven”, va denunciar el Papa sota les muntanyes de Chiapas i davant d’una rèplica groga i granada de la catedral de San Cristóbal. “Perdó, germans. El món d’avui, regit per la cultura de l’exclusió, els necessita”, va manifestar.

“La terra gemega”

Francesc, que al juliol va demanar perdó per “les ofenses de l’Església” i els crims comesos durant la conquesta d’Amèrica davant indígenes de Bolívia, també va mostrar la seva preocupació per la conservació del planeta. “Hem crescut pensant que érem els seus propietaris i dominadors”, va etzibar el Papa. “La nostra oprimida i devastada terra gemega i pateix dolors de part i el desafiament que vivim ens interpel·la a tots. Ja no podem fer el sord davant una de les pitjors crisis ambientals de la història”, va exclamar. Igual que els indígenes americans, el Papa ha sigut molt actiu els últims mesos contra el canvi climàtic, des de la seva encíclica sobre el tema Laudato sii.

Al final de la missa el Papa va protagonitzar un dels moments més esperats del dia. Va fer un petó a una Bíblia traduïda al nàhuatl i va firmar un decret perquè es puguin dir misses en aquesta llengua indígena, la més estesa a Mèxic amb un milió i mig de parlants. “Era una pena que no tinguéssim ni missa, ni Bíblia catòlica en nàhuatl”, reconeixia el bisbe de San Cristóbal, Felipe Arizmendi.

“Els protestants se’ns han avançat. Tenen quatre o cinc versions de la Bíblia en nàhuatl”, lamentava. Chiapas és l’estat menys catòlic de Mèxic, on el protestantisme i l’islam creixen cada cop més entre els indígenes. Temorosa de perdre terreny, l’Església catòlica ja havia aprovat les misses en tzotsil i tzeltal i el dilluns repartia entre els indígenes una selecció de 100 frases del Papa traduïdes al nàhuatl per començar a fer boca.

No n’hi ha prou

Però Chiapas és un estat combatiu i no tots celebraven la visita del Papa. A les muntanyes d’aquest estat va néixer el 1994 la guerrilla zapatista de defensa dels drets dels indígenes. Per això no és estrany que dies abans que Francesc arribés a San Cristóbal apareguessin pintades a les parets de la catedral on tenia previst visitar malalts i persones grans. “No volem el Papa, volem justícia!”, es llegia en grans lletres negres i vermelles als murs ocres de l’església.

En un estat pobre i discriminat, dirigit per un governador que ha arribat a utilitzar indígenes perquè el carreguin a les espatlles en una desfilada tradicional, “les paraules no són suficients”, denunciaven un centenar de nadius de 15 països de l’Amèrica Llatina reunits ahir a Chiapas.