Putin apuntala Al-Assad com a líder de la Síria de postguerra
Rússia es reparteix noves zones d’influència amb l’Iran i Turquia
BeirutQuan el conflicte a Síria està a punt d’acabar, comença la batalla diplomàtica sobre el futur del país àrab. A aquestes alçades, ja ningú dubta que en la postguerra siriana hi serà present Baixar al-Assad. Rússia l’ha acabat d’apuntalar convidant-lo com a cap d’estat a la ciutat balneari de Sotxi, on aquests dies s’ha celebrat també una cimera trilateral entre els presidents de Rússia, l’Iran i Turquia.
El sàtrapa sirià ha sabut apostar pels millors aliats i ha sortit triomfant de la sagnant guerra civil, en què han mort més de mig milió de sirians. Amb l’Estat Islàmic agonitzant a Síria i a l’Iraq i amb els rebels sirians arraconats en el seu últim feu de Ghouta Oriental -als suburbis de Damasc-, a l’armada russa i a la Guàrdia Revolucionària iraniana (amb els seus sequaços xiïtes de Hezbol·lah) ja els queda ben poc per fer abans de retirar les seves forces.
Interessos de Rússia a la regió
Potser Síria no ha estat mai entre els objectius principals de l’administració nord-americana a la regió, perquè no ha fet gaires esforços per lluitar pel lideratge a la zona. Rússia, en canvi, té massa interessos a Síria, i des del principi ha tingut l’Iran com a aliat. Tots dos països han lluitat al costat del règim sirià per mantenir en el poder Al-Assad. Des de fa un any, Rússia s’ha ficat també a la butxaca Turquia, que va apadrinar l’oposició siriana des de l’inici del conflicte el 2011. Moscou va oferir protagonisme a Recep Tayyip Erdogan convidant-lo a participar en les decisions futures sobre Síria.
Paral·lelament a les infructuoses cimeres de l’ONU a Ginebra, el líder rus, Vladímir Putin, va organitzar, primer a Astanà (Kazakhstan) i ara a Sotxi, cimeres tripartites entre Moscou, Teheran i Ankara. A principis d’aquest any, es va decidir a Astanà, amb l’acord sobre les “zones de distensió” o “pacificació”, com es repartirà la influència de cadascun dels tres actors internacionals en la postguerra siriana. I a Sotxi s’hi han establert les bases per a la transició política.
En la nova ronda de negociacions, previstes per al desembre a Sotxi, entre el règim i l’oposició siriana, “es fixarà un full de ruta per a una Síria unida sota Al-Assad en què participin tots els grups ètnics i sectaris”, explica a l’ARA el coronel retirat Nizar Abdelkader.
En realitat, l’acord de pau presentat a Sotxi és molt similar a la resolució 2.254 del Consell de Seguretat de l’ONU per a una solució pacífica a la guerra de Síria, que passa per un govern de transició per garantir després la celebració d’unes eleccions lliures presidencials i parlamentàries. La diferència amb el full de ruta rus és que en aquest s’inclou Al-Assad en la transició.
L’os més dur de rosegar serà l’Aràbia Saudita, que és qui patrocina l’amalgama de grups rebels que componen l’oposició al règim sirià. “Putin és conscient que no pot enfrontar-se al príncep hereu Mohamed bin Salman, i per això oferirà a Riad un paper en la reconstrucció de Síria”, sentencia Abdelkader.
Per convèncer Erdogan perquè canviés de bàndol i comencés a acceptar que no hi haurà una solució al conflicte sense Al-Assad, Moscou “li va oferir ser el garant de l’alto el foc a les zones més sensibles per a Ankara al llarg de la seva frontera amb Síria, que pertanyen als kurds”, explica l’exgeneral libanès.
L’Iran, juntament amb Hez-bol·lah, ha desplegat efectius militars a la frontera occidental, que limita amb el Líban i Israel. Ara també controlaran la frontera nord-est amb l’Iraq després d’alliberar el pas fronterer d’Abu Kamal.
“Amb el control de la frontera oriental i occidental, l’Iran tindrà el camí lliure per seguir enviant armes a Hezbol·lah. Una de les màximes preocupacions de l’Iran era perdre la via d’abastament d’armes de Síria al Líban”, assegura l’analista militar.
