SUD-ÀFRICA

Renovació a la cúpula del partit de Mandela

Dos candidats es disputen el lideratge del CNA en un moment en què perilla la seva hegemonia

El Congrés Nacional Africà (CNA), la formació de Nelson Mandela, busca líder aquest cap de setmana. El president Jacob Zuma, assetjat per denúncies de corrupció i incompetències, no pot repetir candidatura per liderar el partit cinc anys més. El nou president del CNA serà gairebé amb tota seguretat el futur president de Sud-àfrica.

El CNA és un dels exponents dels vells moviments d’alliberament contra els colonitzadors europeus que ha transmutat en partit i domina l’escena política en un pseudo sistema multipartidista. Però el CNA s’enfronta al relleu en un moment delicat per factors interns -falta de lideratge i malestar popular- i externs -economia anèmica, atur disparat i desigualtats socials en augment-. L’agost del 2016 l’electorat va enviar un avís amb lletres majúscules i en els comicis locals la formació va cedir les alcaldies de tres grans ciutats (Pretòria, Johannesburg i Nelson Mandela Bay) a l’Aliança Democràtica, el partit liberal i tradicionalment de blancs, als antípodes de les sigles d’un CNA que ha donat dos premis Nobel de la pau (abans de Mandela, Albert Luthuli) i ha dominat amb majories incontestables des del 1994.

Set candidats opten a succeir Zuma, tot i que sobre el paper només dos tenen possibilitats reals. Els més ben situats són el vicepresident del govern, Cyril Ramaphosa, de 65 anys, i l’exministra i expresidenta de la Unió Africana Nkosazana Dlamini-Zuma, de 68. Tots dos tenen credencials de lluita en els durs anys del supremacista règim de l’apartheid. I tots dos exhibeixen experiència en la gestió, èxit en les seves carreres professionals al marge de la política i l’apunt d’haver compartit projecte amb Mandela, encara un dels grans actius del CNA.

Cyril Ramaphosa

Un multimilionari amb passat de sindicalista

La revista Forbes atorga a Ramaphosa un patrimoni valorat en 700 milions de dòlars, després d’haver venut les seves participacions en diverses empreses. Ramaphosa és vist com un home de negocis d’èxit, de molt èxit. La seva biografia encaixa en la d’un home que es fa a ell mateix, de família treballadora i que va estudiar dret un cop va complir condemna per haver participat en les revoltes populars a Soweto contra l’apartheid, el 1976. De seguida el jove Ramaphosa va entrar en contacte amb el potent sector de la mineria i va arribar a ser l’influent líder del NUM, el sindicat majoritari. Militant rellevant del CNA en la clandestinitat, Ramaphosa va ser un dels que van rebre amb tots els honors Mandela quan va ser alliberat el 1990 i també qui li somreia quan Mandela sancionava la Constitució de la Sud-àfrica democràtica, el 1994. Mandela va confiar des del principi en ell i va intentar nomenar-lo hereu, però les lluites internes i el desig de satisfer Oliver Tambo, l’històric líder a l’exili, el van desbancar de la successió. Ramaphosa es va dedicar a llaurar-se una fortuna en grans empreses i va arribar a ser un alt directiu de la multinacional minera Lonmin. L’agost del 2012, aprofitant el càrrec i connexions polítiques, va exigir a la policia que acabés amb la “criminal” vaga dels miners de Marikana, que es queixaven d’uns sous miserables. La protesta va acabar amb la mort de 34 miners, la pitjor matança postapartheid. Es va obrir una investigació judicial, però no es va practicar cap detenció. Ramaphosa va haver de declarar però no va ser acusat, tot i que ara ha de lidiar amb el retret popular d’haver atacat els vells camarades que demanaven un sou i condicions de vida dignes en un negoci que dona dividends multimilionaris.

Per succeir Zuma, Ramaphosa compta amb el suport del braç sindical del CNA, el sector comunista. Sense oblidar el carisma, és un caràcter obert que busca la distància curta i l’afabilitat fins i tot amb desconeguts.

Nkosazana Dlamini-Zuma

L’exdona de l’actual president

Nkosazana Dlamini-Zuma és una de les exdones del polígam Jacob Zuma. El matrimoni es va desfer fa dues dècades després de 15 anys d’unió, però la parella -que es van conèixer a l’exili- ha mantingut tan bona relació que el president ha apostat clarament per ella. La doble etiqueta de favorita de l’oficialisme i d’ex pot ser un fre per a les seves aspiracions, perquè la presidència de Zuma està plagada de fracassos: és el president menys valorat, supervivent gràcies a la majoria parlamentària de set qüestions de confiança i acusat de violar la Constitució per haver pagat amb diners públics els 15,5 milions d’euros que va costar la reforma de la casa familiar.

Dlamini-Zuma ha intentat aïllar-se d’aquesta proximitat i en la campanya ha fet valer el seu currículum de gestió amb els tres presidents democràtics que ha tingut Sud-àfrica des de Mandela fins a Zuma. Dlamini ha sigut ministra de diverses carteres. Com a titular de Salut amb Mandela va rebre crítiques per donar suport al Virodene, un component tòxic descartat pels científics per tractar el VIH. El seu últim càrrec ha sigut de presidenta de la Comissió de la Unió Africana.

La seva candidatura és una victòria que trenca el patriarcalisme del CNA en sintonia amb els seus gestos a favor de les dones. A Dlamini se li valora el reconeixement dels drets de les dones també en el camp mèdic, en un país on els patrons masclistes estan molt presents. Seva és la llei que va legalitzar l’avortament. Entre les seves bases, destaca el suport de la Lliga de Joves i Dones del partit. Com la majoria de líders sud-africans en actiu, Dlamini té també currículum contra l’apartheid. Panafricanista que ha incomodat diplomàtics occidentals, va estar en el Moviment de Consciència Negra del mític Steve Biko, mort sota custòdia policial el 1977. El congrés del CNA serà el de la Sud-àfrica dels vells alliberadors.