Retallades, refugiats i pobresa: la triple crisi de la sanitat grega
Només l’entrega dels professionals salva un sistema caòtic i mancat de recursos
Enviada especial a AtenesLa doctora Eleni Bagia fa una pausa al servei d’urgències de l’hospital Evangelismos, el més gran de Grècia, al centre d’Atenes. Aquest divendres és un dia tranquil: el servei tanca a quarts de tres del migdia, perquè els quatre grans hospitals de la capital grega funcionen per torns a la tarda i a la nit, quan només hi ha un centre obert. En el cas de l’Evangelismos serà dissabte que funcionarà les 24 hores. “Des de la crisi, aquí hem de fer molt més amb moltes menys mans”, resumeix la internista. I és que el sistema de salut pública a Grècia ha hagut de suportar en els últims deu anys la pitjor crisi econòmica que s’ha viscut a la UE, dràstiques retallades de pressupost i de personal i per postres una crisi de refugiats per l’arribada de més d’un milió de persones que han fugit de les guerres del Pròxim Orient. Si se n’estan sortint, és només per l’entrega dels professionals que s’han quedat a Grècia.
“Un 30% dels nostres companys de promoció se n’ha anat a països com Suècia, Alemanya o Suïssa. I en les generacions més joves és encara pitjor”, recorda la doctora. Treballa unes 50 hores a la setmana (“abans de tenir l’especialitat, fa tres anys, treballava 90 hores setmanals”) per un sou net de 1.400 euros al mes. La feina s’ha disparat, perquè només un de cada cinc professionals que marxaven del país o es jubilaven ha estat substituït, i sempre amb personal temporal.
Tots els problemes de la societat entren cada dia per la porta de l’hospital. “Amb la crisi s’han disparat els problemes psicològics, les addiccions i també les malalties derivades de situacions de pobresa, com la nutrició deficitària, i la gent que està sense sostre”, explica Bagia. A més no hi ha filtres, perquè a Grècia no existeix una xarxa d’atenció primària: “Com que gairebé no hi ha ambulatoris, tothom acaba a l’hospital: els malalts que ho necessiten es barregen amb els que presenten problemes molt lleus, i això ens dificulta molt el triatge i estem molt exposats a errors mèdics”, reconeix. “A més ens hem d’ocupar de refugiats que han arribat d’arreu del món, amb criatures petites, amb qui no ens podem comunicar i de qui no tenim els historials clínics”, recorda la doctora.
Al seu costat el pneumòleg Kostas Elephteriou assenteix. “Vaig tenir un pacient hospitalitzat durant tot un any després de curar-lo, perquè no tenia on anar. Patia demència, la família no se’n feia càrrec i aquí no hi ha hospitals sociosanitaris ni residències públiques. Era absurd (i caríssim) tenir-lo aquí però no hi havia alternativa”, diu en un descans a la placeta, darrere de l’edifici antic de l’hospital, del segle XIX.
El 2009, quan les finances públiques gregues van fer fallida, el sistema sanitari tenia un dèficit de 50.000 milions d’euros. A canvi del rescat, les institucions europees i internacionals van exigir retallades dràstiques: segons Eurostat, fins al 2015 la despesa sanitària del govern grec es va reduir en un terç, de 22.500 a 14.700 milions d’euros.
La destralada en el pressupost sanitari no ha estat precisament quirúrgica i els problemes de fons no s’han resolt. Sembla que els artífexs dels plans d’austeritat per a Grècia no creuen en allò que val més prevenir que curar. El 2009 es gastaven 26,2 euros per persona en programes de prevenció i salut pública, quan la mitjana de la UE era de 75,8 euros. El 2012 la inversió va caure a 23 euros per persona i encara no s’ha recuperat. El govern de Syriza ha fet coses importants, com la reforma de la Seguretat Social (AMKA) que ha garantit que tothom, inclosos els refugiats, tingui accés al sistema de salut pública, encara que els usuaris han de pagar el 25% del cost de les receptes. “Molta gent no pot pagar les medicines. Teníem una autèntica crisi humanitària i s’han fet coses perquè la gent no es mori al carrer, però no arribem a cobrir les necessitats i la qualitat ha baixat”, admet la internista.
Tot plegat metre els escàndols de corrupció continuen donant titulars. Deu exministres i primers ministres que van governar entre el 2010 i el 2014, coincidint amb el moment més dur de les retallades s’enfronten ara a un judici per haver acceptat suborns de la farmacèutica suïssa Novartis que podrien haver costat 3.000 milions a les arques públiques gregues.
Malgrat totes les dificultats, Zion, un pacient de 38 anys que es recupera d’una pneumònia complicada, està agraït als professionals sanitaris: “Hi posen el coll cada dia perquè aquest sistema, que és caòtic, funcioni”.
