Rússia nega haver comès crims de guerra al nord de Síria

El règim d’Al-Assad aprova l’entrada d’ajuda humanitària en set zones assetjades

L’Observatori Sirià de Drets Humans (OSDH), ONG internacionals, testimonis sobre el terreny i estats com Turquia o els EUA van coincidir a atribuir a l’aviació russa els intensos bombardejos d’aquest dilluns al nord de Síria, que van causar mig centenar de morts en almenys set hospitals i dues escoles d’Alep i Idlib. Moscou, de la seva banda, no va replicar les acusacions en les 24 hores següents als atacs. Fins ahir. Poc després que l’ONU qualifiqués el llançament de míssils contra civils de “crim de guerra”, el govern rus va negar tenir-hi qualsevol responsabilitat.

Ho va fer, però, parcialment, centrant únicament la seva argumentació en l’atac sobre el centre mèdic de Metges Sense Fronteres (MSF) a Maarat al-Nuaman (Idlib). El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va assenyalar la coalició internacional liderada pels Estats Units com a autora de la matança a l’hospital de l’ONG -que va deixar 11 morts, segons el recompte actualitzat ahir-. “En aquest cas, cal fixar-se en el que diu la font primària, que per a nosaltres són les autoritats sirianes”, va dir el portaveu rus. I és que, segons l’ambaixada siriana a Moscou, l’hospital de MSF “va ser destruït per les forces aèries dels Estats Units”. Peskov va reptar els que acusen l’aviació russa a demostrar les seves paraules. El Kremlin no va dir res, però, dels atacs registrats contra els altres sis hospitals i dues escoles sirianes.

Sense relacionar Moscou amb els fets, les Nacions Unides van recordar que “els atacs intencionats i directes contra instal·lacions mèdiques” suposen una violació flagrant de la legislació internacional, i van denunciar que els bombardejos de dilluns han deixat desenes de milers de persones sense atenció sanitària. Amb tot, el portaveu de l’ONU a Ginebra, Ahmad Fawzi, va deixar clar que la “degradació de la situació” fa que no es pugui esperar més per reprendre les converses de pau a Ginebra, motiu pel qual va confirmar la intenció de mantenir el 25 de febrer com a data per reprendre aquestes negociacions -iniciades a finals de gener i suspeses un mes després per falta de progressos.

El règim sirià, que ahir va rebre a Damasc l’enviat especial de l’ONU per a Síria, Staffan de Mistura, es va comprometre amb “la continuació del diàleg” sempre que no hi hagi “condicions prèvies”. El ministre d’Afers Estrangers sirià, Ualid al-Muallem, va posar en valor la “serietat” i “fiabilitat” del seu govern tant en les converses afavorides per l’ONU com en els seus esforços per resoldre el conflicte al país. “Ho posarem a prova”, va respondre De Mistura, que va insistir en la urgència de cessar les hostilitats al país àrab i fer arribar ajuda humanitària a les àrees sota setge -en compliment de la treva pactada entre els Estats Units i Rússia, que hauria de començar divendres.

El govern d’Al-Assad va respondre-hi aprovant ahir mateix l’entrada d’ajuda humanitària en set zones assetjades. Ho van anunciar al vespre les Nacions Unides, que ahir ja van començar a preparar els combois que es dirigiran a Deir al-Zor, Fua, Kefraia, Madaia, Zabadani, Kafr Batna i Moadamiya. A hores d’ara, però, les morts per desnutrició en aquestes localitats ja es compten per desenes.

Turquia no frena contra els kurds

I mentre a Damasc tot eren paraules i gestos de bona voluntat, al nord de Síria van continuar els atacs amb artilleria de Turquia contra els kurds. “L’objectiu principal de les YPG [les milícies kurdes] és fer mal a Turquia. Són mercenaris de Rússia”, va justificar un cop més el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu. Istanbul acusa les YPG d’intentar “tancar el passadís” que comunica la ciutat d’Alep amb la frontera de Turquia -cordó umbilical vital per als grups armats que lluiten contra el règim d’Al-Assad-“abans que es proclami l’alto el foc” pactat per Rússia i els EUA.