Rússia ordena presó per a dotze dels mariners detinguts
Els tripulants són forçats a fer una declaració a la TV
MoscouMoscou ha fet cas omís de les peticions internacionals d’alliberar els vint-i-quatre mariners ucraïnesos detinguts diumenge a l’estret de Kertx, que comunica el mar Negre amb el mar d’Azov. Ahir un tribunal de Crimea els va començar a prendre declaració i va dictaminar la presó preventiva durant seixanta dies per a dotze dels mariners. Està previst que avui aquest mateix tribunal ordeni una mesura cautelar similar per a la resta de tripulants que viatjaven en els tres vaixells de l’armada ucraïnesa, que van ser tirotejats i retinguts pels guardacostes russos.
El Servei Federal de Seguretat rus (FSB, l’antic KGB) acusa els tres vaixells d’haver violat les seves aigües territorials prop de Crimea, d’haver desatès la petició d’aturar-se dels guardacostes russos i d’apuntar amb les seves armes contra les llanxes russes. Ahir el FSB fins i tot va difondre a la televisió russa una declaració de tres dels mariners. Un d’ells reconeixia “la provocació” de les maniobres fetes pels vaixells. El cap de l’armada ucraïnesa va rebatre que el tripulant havia estat forçat a mentir durant la seva declaració.
Rússia i Ucraïna no poden posar-se d’acord sobre què va passar diumenge. Per a Moscou, l’estret de Kertx són aigües territorials, ja que considera que Crimea és russa. En canvi, per a Kíev i part de la comunitat internacional, són aigües internacionals perquè no reconeixen l’annexió de la península.
Les autoritats russes consideren que l’incident va ser una provocació. Moscou alerta que l’aplicació de la llei marcial, la resposta de Kíev a l’atac rus, podria fer augmentar la inestabilitat a les repúbliques secessionistes de l’est d’Ucraïna que han sigut escenari d’una guerra.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir ahir que la imposició de “l’estat de guerra” és un afer intern d’Ucraïna però que “potencialment podria portar l’amenaça d’una escalada a la regió en conflicte del sud-est”. Peskov relaciona l’aprovació de la llei marcial amb la proximitat de les eleccions presidencials a Ucraïna el març del 2019.
El president rus, Vladímir Putin, en una conversa telefònica recollida en un comunicat del Kremlin amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, va expressar “una forta preocupació” pel fet que Ucraïna posi en alerta el seu exèrcit. A més, va titllar “les accions provocadores de Kíev” de “basta violació del dret internacional”.
L’incident representa una escalada en el conflicte entre Rússia i Ucraïna, perquè és la primera vegada que les forces russes disparen obertament contra militars ucraïnesos en un intent de controlar el mar d’Azov. Com a resposta, dilluns les autoritats ucraïneses van aprovar la declaració “d’estat de guerra” per un període de trenta dies a les regions frontereres amb Rússia i Moldàvia i limítrofes amb el mar d’Azov i el mar Negre.
