DRAMA MIGRATORI
Internacional 27/06/2018

Salvini empeny Europa a endurir la seva política migratòria

Els 28 descarten per ara la creació de centres de refugiats dins de la UE i aposten per fer-los fora

Laia Forès
3 min
El ministre de l’Interior d’Itàlia i líder de La Lliga, Matteo Salvini, a Roma.

Brussel·lesL’extrema dreta italiana està aconseguint el que fins ara no havia aconseguit ningú: posar d’acord tots els governs de la Unió Europea per imposar una política de mà dura contra la immigració amb iniciatives que poden suposar una violació els drets humans. La Lliga, soci de govern d’Itàlia, empeny Europa cap a una deriva conservadora i l’allunya cada vegada més dels seus principis i valors. Els 28 són incapaços de consensuar la gestió interna de la immigració i no s’espera que al Consell Europeu que se celebra aquest dijous a Brussel·les es pacti la reforma del reglament d’asil. A canvi, els socis europeus se centraran en l’exterior, a evitar que els migrants trepitgin territori europeu.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A partir d’ara l’accent es posarà en el reforç de les fronteres exteriors perquè els migrants que intenten arribar a Europa clandestinament no puguin entrar. “Una condició prèvia per a una política d’immigració que funcioni és el control eficaç de les fronteres exteriors”, afirmen els líders europeus en l’esborrany de les conclusions de la cimera. El president del Consell, Donald Tusk, també va deixar clara ahir la intenció de controlar més i millor les fronteres. “Per un control total del les fronteres exteriors necessitem estar preparats per fer esforços addicionals”, afirma el polonès en la carta d’invitació a la cimera que va enviar als caps d’estat i de govern de la UE.

Els líders també destacaran en el text final de la cimera que les mesures que la UE ha pres els últims dos anys han servit per fer caure el nombre d’arribades de migrants en situació irregular. Segons els líders, doncs, l’enduriment de la política d’immigració és eficaç i és el camí que s’ha de seguir. Les conclusions fan una crida a “reforçar aquesta política per impedir que es repeteixin els fluxos incontrolats del 2015 i per frenar la immigració il·legal en totes les rutes existents i emergents”.

Els 28 no només es plantegen crear una policia europea de fronteres sinó que la idea és impulsar a països tercers les anomenades plataformes de desembarcament, un eufemisme per parlar de centres tancats per a immigrants. Els vaixells que rescatin migrants al mar els faran desembarcar a les plataformes i no a ports europeus. França i Espanya proposaven que estiguessin situades en territori comunitari, però sembla que la idea està pràcticament descartada. L’esborrany de conclusions i la carta de Tusk només parlen d’impulsar plataformes en països del nord d’Àfrica i no a la UE.

Violació dels drets humans

Instal·lar centres de migrants en països com Líbia o Tunísia planteja molts interrogants en matèria drets humans. Ho han denunciat ONGs i ho reconeixen, en privat, diplomàtics a Brussel·les. “És evident que hi hauria problemes legals” amb les plataformes de desembarcament, admetien ahir fonts diplomàtiques. “S’hauria de veure quina és l’actitud dels països tercers amb els immigrants, si es compliran els seus drets bàsics i quin tipus de recinte serà”, diuen les mateixes fonts. Està previst que avui els 28 donin llum verda a analitzar les possibilitats i concretar com seran les plataformes de desembarcament, que han de servir per valorar quins estrangers són refugiats i quins no tenen dret a l’asil i han de ser retornats als seus països d’origen.

Tot i la urgència d’Alemanya de trobar un pacte d’immigració per poder retornar a Itàlia milers de demandants d’asil que van arribar a Europa a través d’aquest país, serà difícil que la cimera acabi amb un acord per reformar el reglament de Dublín, el que defineix la normativa d’asil europea. “No hi ha consens”, reconeixen fonts comunitàries. Tampoc hi ha consens per mantenir el pla d’acollida de refugiats que inclou quotes per països.

Un dels socis de govern de la cancellera alemanya, Angela Merkel, la CSU de Baviera, amenaçava de fer caure l’executiu si Merkel no tornava de la cimera amb un pacte. Les amenaces, però, sembla que s’han suavitzat. Davant les dificultats per reformar l’asil, els líders europeus donaran via lliure a pactes bilaterals o entre un grup d’estats membres fora del paraigua de la UE en matèria d’immigració.

La política d’asil serà el tema principal del Consell Europeu, però la cimera d’avui té una agenda molt intensa amb qüestions com el Brexit. Les negociacions no avancen prou i els líders pressionaran la premier britànica, Theresa May, per accelerar les converses. Els caps d’estat i de govern també analitzaran la guerra comercial amb els EUA, que ara amenacen d’imposar noves taxes a les importacions d’automòbils, i acordaran reforçar el fons de rescat de la zona euro.

stats