Satyarthi, el cercador de la veritat

S'inspira en els mètodes de Gandhi per salvar els nens esclaus

Amb només 12 anys, va organitzar un grup d'alumnes de la seva escola per recollir llibres de text vells i repartir-los entre els nens que no se'ls podien pagar. En va aconseguir 2.000 i va crear un banc de llibres. Ell havia tingut la sort de néixer en una de les castes altes de l'Índia, però des de ben petit no entenia per què els nens d'altres castes no anaven a l'escola i havien de treballar. L'obsessió per aquesta injustícia ha orientat tota la seva vida i ha marcat fins i tot el seu nom: de seguida que va poder, es va canviar el cognom perquè no se l'identifiqués amb la casta alta i es va autobatejar com a Satyarthi, que en hindi vol dir "el cercador de la veritat". 

Nascut el 1954 a Vidisha, a prop de Bhopal, al centre de l'Índia, Kailash Satyarthi va abandonar una prometedora carrera d'enginyeria electrònica a l'edat de 26 anys per dedicar-se a lluitar contra el treball infantil. Una tasca que sempre ha volgut desenvolupar, i ell mateix ho admet, emmirallant-se en Mahatma Gandhi, amb accions contundents però totalment pacífiques. Precisament aquest esperit gandhià va ser un dels trets que va destacar ahir el comitè del premi Nobel de la pau en l'anunci del guardó a Satyarthi, conscient –i fins i tot "penedit", com va destacar a la seva web– del fet que l'històric lluitador pels drets humans a l'Índia no va rebre mai el guardó, tot i haver estat nominat cinc vegades.

"Demostrant un gran valor personal, Kailash Satyarthi, mantenint la tradició de Gandhi, ha liderat diverses formes de protesta i manifestacions, totes pacífiques, centrades en la greu explotació dels nens per obtenir guanys financers", assenyalava el comitè del Nobel en el seu comunicat.

Des dels anys 80, l'activista s'ha dedicat a organitzar batudes en les fàbriques de l'Índia que explotaven menors, sovint avisant primer la policia però de vegades cridant només els mitjans de comunicació. Ell mateix explicava, quan va venir a Barcelona a recollir el Premi Internacional Alfons Comin, l'any 2008, que la presència de càmeres gravant l'havia salvat en alguna ocasió "dels goril·les de les empreses", que no s'han estat mai d'agredir-lo. 

Ho va fer per primer cop el 1980, quan un home va anar a demanar-li ajut després d'haver fugit d'una fàbrica on tota la seva família havia estat esclavitzada, inclosos els nens. Ja llavors, Satyarthi era conegut a Bhopal per haver fundat un setmanari on denunciava la situació de milers de nens al seu país. Poc després, el 1983, va fundar l'ONG Bachpan Bachao Andolan (BBA, "Moviment per Salvar la Infància"), amb la qual ha dut a terme batudes en fàbriques i accions de denúncia que han aconseguit alliberar fins a 80.000 nens esclaus. La lluita contra els empresaris que explotaven menors el va portar també a crear l'etiqueta 'Rugmark', per identificar les catifes índies d'exportació que no han estat fabricades amb mà d'obra infantil.

Com era d'esperar, la seva tasca va acabar traspassant les fronteres de l'Índia i el 17 de gener de 1998 va ajudar a impulsar la Marxa Global contra el Treball Infantil, que va fer sortir milers de persones als carrers per denunciar el treball infantil i que va originar la conferència de Ginebra de l'Organització Internacional del Treball (OIT) per tractar la qüestió.

Des de llavors, la Marxa ha generat una xarxa de sindicats i organitzacions de la societat civil que treballa per acabar amb el treball infantil esclau, denunciant els empresaris que el fan servir i pressionant els governs per aconseguir canvis polítics. Ahir mateix, des de Nova Delhi, on viu, Satyarthi va interpretar el premi Nobel de la pau que li acabaven d'atorgar com "un reconeixement a les necessitats que pateixen milions de nens esclaus en aquests temps moderns".

Satyarthi és optimista i destaca sovint que lluites com la seva han aconseguit reduir els 250 milions de nens explotats que hi havia al món fa 20 anys fins als 158 milions que calcula avui l'Unicef. Però també és conscient que queda molt per fer. "Els nens esclaus són un fracàs de la democràcia, la mort del futur, una agressió a la dignitat humana, una burla a la religió, la cultura i la civilització", diu Satyarthi en una de les seves cites més conegudes, que acaba: "És possible acabar amb aquest escàndol. Actuem junts ara".

Més continguts de