Les dades

Setge antiavortista als EUA de Trump

El país tem un retrocés quan es compleixen 46 anys de la sentència que va garantir el dret a avortar

El diagnòstic no va poder ser més contundent: “Incompatible amb la vida”. Les paraules del metge sintetitzaven tot el pes del món caient de cop sobre Erika Christensen. Era la setmana 31 d’embaràs i el camí no havia sigut fàcil. El fetus havia afrontat tantes dificultats en la seva gestació que l’Erika va anotar el nom d’“Espartaco” al seu calendari al dia que sortia de comptes. La meta era la setmana 32. Si continuava creixent fins llavors, les probabilitats que fos un nadó completament sa serien, segons el seu metge, del 95%. L’Espartaco no ho va aconseguir.

Al dolor de Christensen i el seu marit pel nen perdut s’hi va sumar un altre cop emocional i econòmic: Nova York, l’estat on vivien, impedia practicar l’avortament a partir de la setmana 24, llevat que la vida de la mare estigués en perill. No era el cas, però ¿quin era el punt de mantenir al seu interior un fetus sentenciat a mort? Llavors el matrimoni va volar a Colorado, on les lleis els emparaven i on, a més, hi havia un dels únics quatre metges nord-americans que practiquen avortaments en el tercer trimestre de gestació. Al desgast econòmic (11.000 dòlars, un terç cobert per l’assegurança mèdica) s’hi va sumar l’emocional. Segons les lleis de Nova York, l’Erika havia comès un delicte.

Irònicament, Nova York havia sigut un dels estats pioners del país en el dret a l’avortament i eren milers les dones que hi viatjaven per avortar. La llei novaiorquesa es va aprovar el 1970, tres anys abans que el Tribunal Suprem despenalitzés l’avortament en tots els Estats Units i donés prioritat a la decisió de la dona durant el primer trimestre de l’embaràs (la majoria d’estats ho prohibeixen a partir de la setmana 24). Va quedar obsoleta poc després de néixer, però els intents posteriors d’actualitzar-la van topar amb cinquanta anys de domini republicà al Senat estatal, fins que l’onada blava de les eleccions del 6 de novembre passat va donar al Partit Demòcrata de Nova York el control d’aquesta cambra. La nova majoria va aprovar dimarts una llei que, si hagués tirat endavant només dos anys abans, li hauria estalviat a Erika Christensen el viatge a Colorado.

La data de la votació a Nova York no és casual. El 22 de gener es van complir 46 anys de la decisió del Suprem (cas Roe v. Wade). Un gest simbòlic i efectiu en un moment en què el moviment pel dret a decidir nord-americà se sent amenaçat per una administració que presumeix de col·locar jutges “pro vida” al Tribunal Suprem i en altres estaments judicials inferiors. Els dos nomenats per Trump per a la màxima instància judicial del país en només dos anys de govern han encès les alarmes. L’escorament cap a la dreta de la majoria conservadora (5-4) fa que molts es preguntin si el dret a l’avortament està en risc als Estats Units gairebé mig segle després d’haver-lo conquistat.

Per a Mary Ziegler, professora de dret a la Universitat Estatal de Florida i autora de dos llibres sobre de l’avortament als Estats Units, “és improbable que el Suprem hagi de revisar ràpidament les lleis: semblaria partidista”, assenyala en conversa amb l’ARA, alhora que prediu que el país va “cap a un mosaic en el qual els estats que són profundament vermells [republicans] probablement prohibiran tots els avortaments o almenys la majoria, i estats com Nova York, on es registren la gran majoria dels avortaments, probablement el protegiran més del que ho fan ara”.

Un diagnòstic que corroboren les iniciatives legislatives estatals en un i altre sentit per tots els Estats Units. Ziegler aclareix que, en cas que el Suprem fes anar el país enrere en el temps, la decisió implicaria que “la Constitució no reconeix el dret a l’avortament”, però no la seva prohibició en termes absoluts. “Els estats podrien triar entre reconèixer-ho com un dret o prohibir-ho”.

Lleis del batec fetal

Els antiavortistes aposten alt. Aquesta mateixa setmana, un jutge de l’estat d’Iowa ha declarat inconstitucional una llei que pretenia que l’avortament fos il·legal des del moment en què es detecten batecs en el fetus. És a dir, aproximadament en la setmana 6, quan moltes dones no són ni tan sols conscients que estan embarassades.

Són les anomenades lleis de batec fetal, plantejades també en altres estats, desenvolupades sobre la base que ja en el primer dia de gestació hi ha una persona a l’úter matern. Des del 1973 centenars de dones han acabat a la presó per conductes que els jutges han considerat que posaven en risc la vida del fetus. Una imprudència, donar a llum a casa o un intent de suïcidi poden ser considerats un assassinat en fins a 29 estats del país si són causa de la mort d’un nonat.

Disminueixen els avortaments i augmenten les lleis restrictives

Mínims històrics

Segons dades publicades recentment pel Centre per al Control de les Malalties, entre l’any 2006 i el 2015 el nombre d’avortaments va caure un 24% als Estats Units. Els 638.169 procediments registrats el 2015 són la xifra més baixa des de la seva legalització el 1973. Les dades constaten també que tres de cada quatre dones que interrompen l’embaràs són pobres o tenen ingressos baixos.

Llibertat religiosa

L’increment de la facilitat en l’accés a mètodes anticonceptius ha influït en la caiguda del nombre d’avortaments. A més, Trump va eliminar l’obligatorietat que els empresaris incloguessin aquests mètodes en els plans de salut que ofereixen als empleats. Segons el govern, contravé la llibertat religiosa dels ocupadors. El 14 de gener un jutge federal va bloquejar la mesura.

Persecució republicana

Des de l’any 2010 en estats amb majoria republicana s’han aprovat fins a 423 iniciatives legislatives estatals que restringeixen d’una manera o altra el dret a l’avortament. Segons dades de l’Institut Guttmacher, suposen al voltant del 35% de lleis sobre avortament aprovades des de 1973, l’any en què la sentència Roe v. Wade va garantir el dret a l’avortament.

Mesures dissuasòries

5 estats obliguen a informar la dona que decideix avortar sobre la suposada relació entre l’avortament i el càncer de mama; 13, sobre el dolor del fetus, i 8, sobre les conseqüències a llarg termini per a la salut mental de la dona. 33 estats i DC prohibeixen l’ús de fons públics estatals. 11 restringeixen la cobertura dels plans privats de salut. Almenys 6 estats disposen només d’una sola clínica abortiva.

Més continguts de