Trump demana al seu "exèrcit" que vigili les urnes

WashingtonDesprés d'un estiu ple de disturbis i amb un president que alerta diàriament que en les eleccions presidencials del 3 de novembre hi haurà frau –un frau que, segons ell, el perjudicarà–, no és estrany que creixi entre els nord-americans la sensació de por d'un escenari de violència vinculat als comicis. Donald Trump, que no s'ha compromès a garantir una transició pacífica del poder en cas de derrota electoral, va coquetejar en el cara a cara contra Joe Biden, el candidat demòcrata, amb una de les milícies armades d'extrema dreta dels Estats Units. No només no va condemnar el grup, vinculat al supremacisme blanc, sinó que els va fer picar l'ullet demanant-los que es mantinguin "a l'espera". A més, va instar els seus seguidors, als quals es refereix com el seu "exèrcit", a vigilar els col·legis electorals el dia de les eleccions per impedir el presumpte frau. Al país nord-americà, però, molts temen que aquesta vigilància es torni violenta i entorpeixi el dret a vot.

A un mes i un dia de les eleccions, la por de la confrontació civil és una realitat que afecta tots dos bàndols. Els trumpistes anticipen que la reelecció del seu candidat farà que els demòcrates surtin al carrer. "Avui he passat tres hores i mitja entrenant el tir perquè estic preocupat", explicava un votant de Trump al New York Times durant un míting del mandatari. Els seguidors de Joe Biden, per la seva banda, alerten del paper que poden jugar les milícies armades, que ja han intervingut en ciutats on han tingut lloc manifestacions contra el racisme institucional. Tots tenen por de l'altre i, segons una enquesta publicada per Politico, aparentment en tenen motius.

Un de cada tres ciutadans, identificats com a republicans o com a demòcrates, justifica la violència si serveix per aconseguir els interessos del seu partit. És la conclusió més alarmant d'una anàlisi signada per cinc investigadors de diferents universitats i centres d'estudis dels Estats Units. Els autors alerten que en els últims mesos ha crescut el nombre de demòcrates i republicans que defensen que la violència estaria justificada si els seus perden el 3 de novembre. Unes dades que criden l'atenció per la rapidesa amb què han crescut.

Si actualment un 36% dels republicans i un 33% dels demòcrates trobarien arguments per defensar la violència, fa un parell d'anys la xifra era del 8% en cada grup. La justificació és més ferma com més a la dreta o a l'esquerra dels respectius partits estan els individus.

De fet, els autors del text es remeten a l'Europa dels anys 20 i 30 per trobar una situació similar i, per tant, per subratllar la serietat del panorama. "Una onada creixent de mobilitzacions al carrer i d'enfrontaments violents entre rivals partidistes […] va intimidar i va marginar les forces moderades", expliquen. Un fet que va obrir la porta als poders autoritaris. Els articulistes afegeixen que "veiem grans paral·lelismes entre aquest període de la història europea i factors que operen avui als Estats Units". Això sí, admeten que "expressar aprovació de la violència partidista no vol dir que algú estigui a punt per agafar una pistola". Un consol probablement relatiu en un país amb més armes que habitants.

Resposta immediata

El prec de Trump als seus seguidors perquè vigilin les eleccions ha trobat orelles més que disposades. A Fairfax, a l'estat de Virgínia, on el vot anticipat va començar fa dues setmanes, un grup va arribar a dificultar l'accés a un col·legi electoral mentre corejaven "quatre anys més" i provocaven que diversos votants i treballadors del centre se sentissin intimidats.

Es dona la circumstància que aquestes seran les primeres eleccions presidencials des de fa gairebé quatre dècades en què el comitè nacional republicà podrà organitzar sense limitacions el seu propi dispositiu de vigilància electoral. Va estar limitat per la justícia fins al 2017, any en què un jutge va donar per extingit un acord legal a què es va arribar el 1982. L'any anterior els republicans havien contractat treballadors armats perquè patrullessin per barris de majoria negra i llatina a Nova Jersey amb l'objectiu d'intimidar presumptes votants demòcrates en unes eleccions a governador. El resultat: va vèncer el republicà per 1.797 vots.