“Trump és el missatger de Déu”

Nova YorkJacob Hershko surt d’una botiga de bagels d’una de les comunitats jueves ultraortodoxes més grans de Nova York, al sud del barri de Williamsburg, amb un cafè i una típica bosseta marró de paper amb el seu esmorzar a dins. L’olor dels populars pans amb un forat al mig d’origen jueu de l’establiment impregna la cantonada entre les avingudes Division i Lee, les dues artèries d’aquest microcosmos cultural i religiós de la ciutat.

“Gràcies a Déu que Trump ho ha fet. Penso que és una decisió de Déu perquè Jerusalem és la capital d’Israel”, respon Hershko a la pregunta sobre què opina del trasllat de l’ambaixada dels EUA de Tel Aviv a la Ciutat Santa, que es farà efectiu avui. Aquest jove, vestit de color fosc, amb camisa blanca i un barret fedora negre característic dels jueus hassídics de Satmar -partidaris rígids del judaisme-, confessa que no va votar el president nord-americà perquè “no li interessa la política”, però diu que està “content” amb la decisió de Trump.

Als carrers de Williamsburg es viu un ambient ancorat en el passat. Els seus habitants formen part dels milers de jueus ultraortodoxos que es van escapar dels horrors de la Segona Guerra Mundial. La gran majoria dels homes que es passegen pel barri vesteixen com Herskho, porten barba i els surt del barret un tirabuixó de cabell per cada costat. Les dones van tapades amb jerseis foscos i senzills, i duen faldilles llargues. Les casades van amb el cap cobert amb un mocador o una perruca curta de color castany -consideren el cabell natural sensual i el reserven per als seus marits-. Moltes empenyen cotxets i eviten interactuar amb gent de fora del barri. “No opino sobre política”, diuen d’una manera molt concisa.

El Moshe i el Jack preparen els ingredients per fer entrepans de pastrami, embotit tradicional jueu molt popular a Nova York. Acaba d’obrir el restaurant Gotlieb, un dels més coneguts del barri. “Si Trump ha decidit traslladar l’ambaixada a Jerusalem és perquè deu tenir bones raons”, diu el Moshe. “És el president i hem de confiar en ell”. El Moshe no creu que aquest canvi empitjori la ja difícil resolució del conflicte entre israelians i palestins. “Però què sé jo? A mi, si vols, pregunta’m sobre pastrami. D’això sí que en tinc una opinió”, diu.

Les botigues amb objectes judaics com els canelobres, les carnisseries i els supermercats amb aliments kosher -que s’ajusten a les normes jueves- s’intercalen entre sinagogues petites i les típiques cases velles adossades de color marró novaiorqueses (les brownstone ). Els comerços són austers i regentats per homes, com la petita sabateria d’Ari Cohen. Aquest jueu d’origen rus és un outsider de la comunitat hassídica, però explica que ja fa més de quinze anys que hi va obrir el seu negoci. “Tothom em coneix aquí i soc molt estimat”, afirma. Una clienta assenteix amb un somriure.

“Tot és voluntat de Déu”

“A molts jueus d’aquí els és igual si es fa o no el trasllat de l’ambaixada i no pensen que s’hagi de lluitar per Israel perquè creuen que Jerusalem serà jueva quan vingui el Messies, enviat per Déu”, explica Cohen, que celebra la decisió del president nord-americà sobre la Ciutat Santa. “Trump és el missatger de Déu. Tot el que passa és perquè és la voluntat de Déu. Hem de dir les coses pel seu nom. Si això és negre diem que és negre. Jerusalem és jueva des de fa mil·lennis i, per tant, és la capital d’Israel”, sentencia el sabater.