REPRESÀLIA CONTRA SÍRIA
Internacional 08/04/2017

Trump fa un gir en la seva visió exterior i ataca el règim d’Al-Assad

El bombardeig l’enforteix com a líder però complica la seva intenció de restablir relacions amb Rússia

Núria Ferragutcasas
4 min
El president dels EUA, Donald Trump, va rebre el seu homòleg xinès, Xi Jinping, a la seva mansió de Florida.

WashingtonLa visió aïllacionista del món de Donald Trump només ha durat 77 dies.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els Estats Units van atacar ahir a la matinada el règim de Síria de Baixar al-Assad com a represàlia pel seu atac químic contra la població civil. L’aviació nord-americana va destruir una base aèria a Homs amb 59 míssils Tomahawk. Amb aquesta acció militar, Trump va fer un gir de 180 graus en la seva política exterior, basada -segons va definir durant la seva campanya- a prioritzar els interessos del seu país i contra intervencions militars que busquin un canvi de govern.

La decisió del president Trump s’acosta més a la doctrina d’intervenció humanitària -la mateixa a la qual va apel·lar el seu antecessor, Barack Obama, a Líbia el 2011-. “L’atac contra nens va tenir un gran impacte en mi”, va explicar unes hores abans de l’atac contra el règim sirià, i va afegir que la seva “actitud” cap al conflicte i Al-Assad havia canviat.

Tot i així, encara és aviat per saber si el bombardeig és un punt d’inflexió en la seva política exterior o tan sols un cas aïllat. De moment, Trump va rebre el suport dels seus aliats europeus i de l’organització militar OTAN i s’ha enfortit com a líder mundial després d’un inici de la seva presidència caòtic. La seva decisió, doncs, li ha obert una oportunitat per redreçar el rumb del seu govern i podria millorar la seva popularitat, molt baixa, entre els nord-americans.

Gràfic.

Els riscos de l’acció militar

L’acció militar de Síria, però, també comporta riscos i complica les seves prioritats en l’àmbit exterior. Primer, fa més difícil la seva intenció de restablir les relacions amb Rússia -que ja era de per si complicada des de l’acusació d’ingerència electoral dels serveis nord-americans contra Moscou-. És molt probable que el president rus, Vladímir Putin, no vulgui renunciar a la seva influència sobre Síria i receli d’una aliança amb el president nord-americà. El règim d’Al-Assad és el seu aliat més important a la regió i, a més, en aquest país hi té bases militars estratègiques.

Trump també podria veure perjudicada l’estratègia de concentrar tots els esforços militars del seu govern per aconseguir la derrota del grup jihadista Estat Islàmic. I, a més, perdre l’ajuda que volia del Kremlin en aquest objectiu. El secretari d’Estat dels Estats Units, Rex Tillerson, es reunirà amb Putin la setmana que ve. I s’espera que el conflicte sirià acapari ara gran part de la trobada, que serà la primera trobada entre el líder rus i un membre del govern de Trump.

Un altre risc del bombardeig és que crea precedent i és el primer atac dels Estats Units contra el règim d’Al-Assad després de sis anys de guerra civil. El magnat novaiorquès haurà d’explicar quin és el seu pla per a aquest país i si pensa demanar o forçar una sortida del president sirià. “És poc probable que els Estats Units busquin un canvi de règim a Síria. Tot i l’acció militar, la política de Trump en aquest conflicte s’assemblarà a la d’Obama molt més del que molts es pensen”, afirma l’analista sobre el Pròxim Orient del think tank Council on Foreign Relations Steven Cook.

L’opinió nord-americana, a l’espera de les enquestes, segurament es mostrarà a favor d’aquest atac, però és contrària a una intervenció militar a Síria. Les guerres de l’Afganistan i l’Iraq, i l’operació militar a Líbia, han augmentat el sentiment aïllacionista entre la població.

Dues reaccions diferents

Obama va renunciar a una acció similar a l’ordenada per Trump a finals de l’estiu del 2013 per aquest motiu i per no obtenir el suport del Congrés dels Estats Units. Aquella decisió va deixar sense conseqüències la violació d’Al-Assad de la ja famosa “línia vermella” que ell mateix havia traçat sobre l’ús d’armes químiques un any abans. Obama, finalment, va optar per forçar el president sirià, amb l’ajuda de Síria, a un acord perquè entregués tot el seu arsenal químic. Després del que va passar dimarts, Al-Assad no va complir amb el seu pacte.

Durant la campanya presidencial, Trump va posar aquest exemple per criticar el lideratge d’Obama, que considerava dèbil -malgrat que després d’aquell atac químic del règim sirià es va mostrar en contra d’una intervenció militar en un missatge al seu compte de Twitter-, i va prometre als votants que si era president no cometria el mateix error.

Trump, doncs, va seguir la seva advertència i va ordenar l’atac contra Síria. El seu govern va assegurar que és un “atac únic” amb l’objectiu d’evitar nous atacs químics. Així, considera que ha restaurat la credibilitat dels Estats Units. Tot i així, el bombardeig ha canviat, inevitablement, la posició del seu país en la guerra siriana -que ha causat més de 300.000 morts i milions de refugiats- i crea incògnites sobre quina serà la seva política en la regió.

Des de la seva mansió de Mar-a- Lago, a Florida, i durant la seva trobada bilateral amb el president xinès, Xi Jinping, Trump va anunciar l’atac i va dir que no hi havia dubtes sobre l’ús d’armes químiques del govern sirià. El règim d’Al-Assad i Rússia, però, ho han negat i consideren que els EUA han violat el dret internacional. Síria continua sent un vesper i l’aïllacionisme de Trump, que va instar les “nacions civilitzades” a posar fi a “la massacre” d’aquest país, ha topat amb la realitat.

stats