NOVA ‘GUERRA DE LES GALÀXIES’

Trump vol blindar els EUA amb més antimíssils

Pretén accelerar la compra i el desenvolupament de nova tecnologia bèl·lica

Fins i tot en moments de replegament militar com l’actual la indústria armamentista és un negoci segur als Estats Units. El president Donald Trump va presentar aquest dijous al Pentàgon el seu pla per millorar la defensa del país amb l’objectiu de “detectar i destruir tot tipus d’atac de míssils contra qualsevol objectiu nord-americà abans o després del seu llançament”. Amb el pla, té l’objectiu d’anticipar-se als riscos d’un món en el qual el president visualitza l’espai com “un nou domini de guerra” que pretén liderar amb la creació d’una sisena branca de l’exèrcit: les forces espacials. Ressonen ecos del que es va conèixer popularment com a guerra de les galàxies de Ronald Reagan.

El pla neix com a resposta a l’arsenal de míssils balístics de Corea del Nord i l’Iran (país que Trump considera que ha canviat de manera “gairebé miraculosa”: “Crec que volen parlar amb nosaltres”, assegura l’inquilí de la Casa Blanca). També com a resposta al desenvolupament de tecnologia bèl·lica de Rússia i la Xina, inclosos els míssils hipersònics, capaços de trencar la barrera del so (1.235 quilòmetres per hora) i que els dos països asseguren que han provat amb èxit. Trump va presumir que en aquest terreny els Estats Units estan “a l’avantguarda”.

Tot i que depèn de l’aprovació pressupostària del Congrés, el pla de l’administració Trump suposa la primera actualització de la doctrina de defensa de míssils en nou anys, basada fins avui en l’ampliació de sistemes ja existents. Pel que fa a això, Donald Trump es va comprometre a reduir “els obstacles burocràtics per accelerar de manera espectacular l’adquisició i el desplegament de nova tecnologia”, cosa que inclou la distribució al voltant de la Terra d’un sistema de sensors per detectar i enderrocar míssils des de l’espai. “El món ha canviat i nosaltres canviarem més ràpid que la resta”, va justificar. A més, va subratllar: “A l’espai s’hi va a fonamentar una gran part de la nostra defensa i, òbviament, del nostre atac”.

Amb el shutdown acostant-se al mes de durada, Trump va aprofitar la seva aparició al Pentàgon per dedicar uns minuts a la seva ja rutinària diatriba contra els demòcrates per no facilitar-li el mur amb Mèxic, “un altre tema crític per a la seguretat nacional”. Minuts abans, la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, va declarar en roda de premsa que el tancament del govern, la responsabilitat del qual atribueix en exclusiva al president, “soscava la seguretat del país” al mantenir sense paga els responsables de la vigilància fronterera.

Donald Trump, tal com va fer recentment durant la seva visita a les tropes desplegades a l’Iraq, va tornar a convertir una intervenció seva davant l’estament militar en un acte de propaganda. El president va ser rebut amb una prolongada ovació que el mandatari va interpretar, entre les rialles dels presents, com un aplaudiment interessat que es produïa només perquè els ha “donat el millor i més elevat pressupost de la història del país”.

Entre els punts inclosos en el seu pla de renovació defensiva, Donald Trump va anunciar el desplegament a Alaska d’una vintena d’interceptores terrestres amb l’objectiu de “protegir cada ciutat dels Estats Units”. En la seva visió dual del món entre bons i dolents, Trump va expressar que ells són “bons jugadors” però que poden “ser molt pitjors que qualsevol si és necessari”.

Missatge per als aliats

El president va dedicar l’última part del seu discurs a tornar a sol·licitar que els aliats incrementin la seva aportació a l’OTAN, amb especial menció a Alemanya, que “paga un 1%”, mentre que els Estats Units van pagar “un 4,3% d’un PIB molt més elevat”. Sobre això, va presumir de la seva impopularitat a Europa: “Penso que no hauria de ser-ho, atès que els estic demanant que augmentin la seva aportació”. Segons va assenyalar fa uns dies al New York Times, Trump ha mostrat en diverses ocasions el seu interès en abandonar l’OTAN.

Dels quatre països que els Estats Units valoren com a inspiradors d’aquesta nova política armamentista, Donald Trump només va esmentar l’Iran. Ni una sola paraula sobre Corea del Nord (avui està prevista una reunió a Washington del secretari d’Estat, Mike Pompeo, amb un oficial nord-coreà), la Xina o Rússia, precisament ara que els Estats Units estan a punt de retirar-se del tractat d’armes nuclears de rang mitjà (INF, en les seves sigles en anglès) que els dos països van signar el 1987 sota les presidències de Mikhaïl Gorbatxov i Ronald Reagan i que va comportar l’eliminació de milers d’armes dels dos països.

Els Estats Units han rebutjat l’oferta russa d’inspeccionar un sistema de míssils que els nord-americans consideren que viola el tractat, de manera que els exigeixen destruir-lo. La retirada, afavorida des de fa mesos per l’assessor de Seguretat Nacional, John Bolton, podria ser efectiva l’agost vinent, cosa que deixaria barra lliure al desenvolupament de míssils que puguin assolir distàncies prohibides pel tractat.

Polítiques de rearmament que amenacen amb una nova carrera armamentista al món

Puja la despesa militar

Donald Trump va anunciar un increment del 15% en la despesa militar el 2018, fins als 700.000 milions. Sempre ha sigut el país que més gasta en defensa, lluny del segon a la llista: la Xina, 228.000 milions el 2017. Pequín eleva cada any la seva despesa militar, però l’últim any també ho van fer diversos països europeus. L’Aràbia Saudita va pujar un 9% i es va situar al tercer lloc del rànquing. Rússia queda al quart lloc i l’Índia al cinquè.

Potències nuclears

Entre els EUA i Rússia tenen el 92% dels caps nuclears que hi ha al món (14.465 en total, segons l’ Informe SIPRI 2018 ). Moscou en té alguns més (6.850 davant de 6.450), però els EUA en tenen més de desplegats. La Xina seria el tercer país amb més arsenal (300), tot i que no en té cap d’operatiu, com sí que tenen França i el Regne Unit. La llista es completa amb l’Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord.

Escalada amb Rússia

Els EUA van confirmar ahir la seva retirada del Tractat per l’Eliminació de Míssils de Curt i Mitjà Abast del 1987, després d’una reunió fallida a Ginebra amb Rússia, a qui acusa d’incomplir l’acord. Moscou ha advertit que si els EUA marxen, ells també. La nova doctrina nuclear anunciada per Trump aposta pel rearmament. Putin també ha presentat noves armes nuclears.

Desnuclearitzar Corea

Fins fa tot just un any, la principal amenaça nuclear per als EUA, i per al món, era Corea del Nord, que el 2017 havia fet sis proves nuclears i havia desenvolupat un míssil intercontinental de llarg abast. Deia al món que tenia la bomba atòmica i capacitat per llançar-la a territori dels EUA. Però el 2018 es va iniciar el desgel i a la històrica reunió de Trump i Kim Jong-un el líder nord-coreà es va comprometre a la desnuclearització.

Malestar a l’OTAN

Mentre encetava el diàleg amb Corea del Nord i escenificava l’escalada militar amb Putin, Trump s’ha anat allunyant dels seus aliats tradicionals de l’OTAN. Tot i que no ha sortit de l’Aliança, com va arribar a amenaçar, sí que ha sigut molt crític amb els seus socis del grup, als quals exigeix una despesa més elevada en defensa, ja que gairebé cap no arriba al 2% del PIB. Ara el president dels EUA els demana que pugin al 4%.