Els talibans tallen internet i aïllen l'Afganistan del món

BarcelonaEl seu últim whatsapp és de dilluns a les 13.43 h. Tres quarts d'hora més tard, vaig contestar-li jo, però el meu missatge ja no li va arribar. Amb tot, no em va estranyar. Vaig pensar que probablement la bateria del mòbil se li devia haver esgotat i que, com que els talls del subministrament elèctric són constants a Kabul i a la resta de l'Afganistan, no l'hauria pogut recarregar. Aquest dimarts al matí, però, la meva col·lega afganesa continuava sense respondre i això ja va fer que tingués la mosca darrere l’orella. Vaig intentar trucar-li per telèfon, però no hi havia línia.

Des de dilluns a la tarda, el servei d'internet ha quedat totalment bloquejat a l'Afganistan i tampoc hi ha línia telefònica. El país està completament incomunicat i aïllat del món, fins al punt que les mateixes agències de les Nacions Unides que treballen sobre el terreny no poden contactar amb el seu personal, i tots els vols de l'aeroport de Kabul han quedat cancel·lats.

"Han passat 24 hores des que l'Afganistan va imposar una apagada nacional d'internet, aïllant els seus habitants de la resta del món. La mesura suposa el retorn dels talibans als valors conservadors que van defensar fa un quart de segle, i que limiten les llibertats bàsiques", advertia aquest dimarts NetBlocks, l'organització internacional de monitoratge de l'accés a internet.

Els talibans no han reconegut que ells siguin els responsables d'aquesta apagada general, però fa tan sols dues setmanes ja van prohibir l'accés a internet per fibra òptica a diverses províncies del país, com ara Balkh, Badakhshan, Takhar, Kandahar, Helmand i Nangarhar. Aleshores van argumentar “raons morals”. Segons ells, internet és una font de perdició que va en contra de l'islam que professen.

El bloqueig d'internet emmordassa encara més la població en un país on està prohibit manifestar-se i la censura de la premsa és generalitzada, i del qual és inviable fugir perquè aconseguir un visat actualment és missió impossible. I també tanca l'única finestra que quedava oberta perquè les dones afganeses poguessin estudiar, després que els talibans les expulsessin dels instituts i les universitats.

L'apagada comunicativa també ha generat tota mena de teories. Per exemple, que és la resposta dels talibans a les amenaces de Donald Trump, que el passat 20 de setembre va advertir que “passaran coses dolentes” a l'Afganistan si els talibans no tornen als Estats Units la base aèria de Bagram, una instal·lació militar situada uns 60 quilòmetres al nord de Kabul i que les tropes nord-americanes van ocupar durant les dues dècades que van estar al país. Sigui com sigui, el bloqueig digital posa en evidència que els talibans actuals no són com els del règim anterior. Els seus principals aliats són ara la Xina, l'Iran i Rússia, que en la disrupció de les comunicacions són uns experts.

El coordinador dels projectes humanitaris de l'ONU a l'Afganistan, Indrika Ratwatte, ha declarat aquest dimarts que exigirà als talibans que almenys tornin la connexió a internet a les Nacions Unides. Això si aconsegueix contactar-hi. Una prova més que, ens agradi o no, els talibans tenen la paella pel mànec.