"Sóc aquí assegut amb explosius lligats al pit": tres testimonis del segrest a Algèria

BarcelonaDesenes d'ostatges han aconseguit fugir o han estat alliberades de la planta de gas d'In Amenas, a Algèria, segrestada des de dimecres per un grup islamista radical. En recollim tres testimonis que expliquen la situació a les instal·lacions davant d'uns fets més que confusos.

Un britànic amb explosius lligats al pit

Garry Barlow, un ostatge britànic, va poder trucar a la seva dona dient-li que l'havien obligat a seure al seu escriptori amb Semtex, un explosiu, lligat al voltant del pit. El diari britànic 'Daily Mail' ha informat de les declaracions, que van tenir lloc poc abans que Alger confirmés que havia llançat un assalt a les instal·lacions.

"Sóc aquí assegut, amb Semtex lligat al voltant del meu pit. L'exèrcit local ha intentat sense èxit assaltar la planta i han dit que si ho tornen a fer, ens mataran a tots", va dir Barlow.

Alliberat gràcies a un accident de cotxe

Un dels primers occidentals a ser alliberat va ser Stephen McFaul, un enginyer irlandès resident a Belfast. Segons ha explicat la seva família al diari 'Irish Times', McFaul va poder fugir després que el comboi on viatjava va ser atacat pels soldats algerians.

"Els segrestadors van en cinc jeeps plens d'ostatges d'una banda del recinte a l'altra. Llavors, van ser interceptats per l'exèrcit algerià. L'exèrcit va bombardejar els jeeps que van ser destruïts", ha explicat el germà, Brian McFaul, al diari.

D'acord amb el testimoni del germà de l'home alliberat, probablement la resta d'occidentals que viatjaven als cotxes van morir i només ell s'en va poder escapar perquè el seu vehicle va ser accidentat però no atacat pels soldats.

"Em vaig amagar a l'habitació durant gairebé 40 hores"

Un ostatge francès contractat per una empresa de càtering ha dit que les forces militars algerianes han trobat alguns ostatges britànics que s'amagaven.

"Em vaig amagar a l'habitació durant gairebé 40 hores, a sota del llit", explica Alexandre Bercaux a Europa 1. "No sabia quant de temps m'hi hauria de quedar... tenia molta por. Jo mateix em podia imaginar mort. Quan els soldats algerians m'han vingut a rescatar, ni tan sols sabia que tot havia acabat. Hi havia alguns dels meus col·legues, si no mai hauria obert la porta".