Somalilàndia: el preu de la independència

Com si fos un regal de Nadal endarrerit, el 26 de desembre passat Israel va reconèixer Somalilàndia, un territori de l’Àfrica oriental, com a estat independent. Era el que Somalilàndia havia perseguit durant més de tres dècades, des que es va separar de facto de Somàlia a principis dels anys 90. A diferència de Somàlia, on l'estat es va esfondrar l’any 1991, Somalilàndia ha aconseguit tenir pau, estabilitat i institucions funcionals. El seu port, que compta amb inversió dels Emirats Àrabs Units, és un dels més eficients de l’Àfrica, però no funciona a ple rendiment. Des del 2012 té una planta embotelladora de Coca-Cola, però només funciona al 50% de la seva capacitat: tots els materials de la planta, excepte l’aigua, són importats. La manca de reconeixement internacional ha impedit el seu accés als mercats financers o al crèdit, i les remeses —que representen un terç del PIB— han mantingut Somalilàndia des de l’exterior. Ara esperen que, amb el reconeixement, tot canviï. “Hem fet la nostra meitat: l’altra vindrà quan tinguem reconeixement” va declarar al Financial Times a mitjans de març el president de Somalilàndia, Abdirahman Mohamed Abdullahi.

Abans del reconeixement d’Israel, el gran èxit diplomàtic de Somalilàndia havia sigut aconseguir —temporalment— el reconeixement d’un dels seus grans veïns, Etiòpia, a principis del 2024. Aquest país, que no té sortida al mar, aconseguia l'accés al port de Somalilàndia durant 50 anys. A canvi, Somalilàndia va passar a ser considerat un estat independent i va aconseguir una part de l’accionariat d’Ethiopian Airlines, una de les aerolínies més reconegudes i amb més èxit del continent africà. La indignació de Somàlia, que segueix considerant Somalilàndia part del seu territori, va obligar els etíops a fer marxa enrere. Per evitar un conflicte regional, Etiòpia es va retirar de l’acord, i va deixar de tenir sortida al mar. El reconeixement d’Israel, que no va anar seguit del de cap altre país, segueix vigent. I el conflicte amb l’Iran ha mostrat fins a quin punt pot ser clau per a Tel-Aviv.

Somalilàndia està a pocs quilòmetres del Iemen, on operen els houthis, un grup xiïta enfrontat a Israel i que ha rebut suport de l’Iran en l’anomenat Eix de la Resistència. En declaracions a Bloomberg, dos funcionaris de Somalilàndia van confirmar els rumors: el territori permetrà que Israel pugui recopilar informació sobre els houthis i dur a terme operacions contra ells. Un polític local vinculat a la presidència no descartava, en el mateix article, que Israel hi pugui instal·lar una base. Aquesta posició al mar Roig és clau, també, per la proximitat de l’estret de Bab el-Màndeb, el punt d’entrada dels vaixells que entren rumb al canal de Suez. Qualsevol bloqueig d’aquest punt obligaria els vaixells que naveguen entre l’Àsia i Europa a passar pel sud de l’Àfrica, cosa que contribuiria a la inflació a Europa. Tal com hem comprovat a l’estret d’Ormuz, el poder que dona controlar zones d’aquest tipus té un valor incalculable. Israel mou peça contra els seus enemics, i Somalilàndia té, per fi, el reconeixement que necessitava. A canvi, arrisca l’element que l’ha convertit en una excepció: la pau.