Què volen els houthis del Iemen i què implica la seva entrada a la guerra?

BarcelonaEls houthis del Iemen han trigat un mes a sortir en defensa del seu aliat, l’Iran, en una setmana clau de la guerra dels Estats Units i Israel. La milícia xiïta ha entrat a la guerra amb prudència: ha atacat Israel, però no les bases estatunidenques, ni les refineries saudites ni l’estret de Bab el-Màndeb, entre el Iemen i la Banya d’Àfrica, que dona accés al mar Roig. Un tancament d’aquest pas, mentre l’Iran bloqueja el pas de vaixells comercials per l’estret d’Ormuz al mar d’Aràbia, escanyaria encara més l’economia global. Els houthis han advertit que, si cal, estan disposats a jugar aquesta carta, i només amb l’amenaça ja ha aconseguit que molts vaixells girin cua. 

• Si vols veure el mapa amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

“Els houthis estan calculant els seus moviments”, explica a l’ARA Leyla Hamad, investigadora del Centre d’Estudis Àrabs i especialista en el Iemen, país on va viure durant cinc anys. “Els Estats Units estan decidint si engeguen una intervenció terrestre i ara és el moment en què els houthis poden exhibir força. També es justifiquen davant les seves bases després d’un mes de silenci i alhora envien un missatge a l’Aràbia Saudita, que sap molt bé de què són capaços”, afegeix. Els houthis poden jugar l’avantatge estratègic que els dona la geografia, però s’arrisquen a rebre una pluja de bombes estatunidenques. 

Aquest moviment xiïta, que comparteix amb l’Iran el lema “Mort a Amèrica i mort a Israel”, controla grans zones del Iemen des del 2014, inclosa la seva capital, Sanà, i la majoria de la població del país. El Iemen està immers en una guerra civil des del 2014, després de les fallides revolucions del tombant de dècada. El moviment va entrar en guerra contra Israel l’octubre del 2023, en solidaritat amb els palestins de la Franja de Gaza, i va atacar els vaixells a Bab el-Màndeb com a mesura de pressió. El resultat va ser que les grans companyies navilieres, en lloc de seguir la ruta habitual pel mar Roig cap al canal de Suez, que connecta amb la Mediterrània, havien de fer una volta enorme, rodejant tot el continent africà per arribar a Europa, amb el consegüent augment de costos. 

Tancar el pas de Bab el-Màndab, amb drons, míssils i llanxes ràpides, va costar als houthis i als iemenites una campanya de vuit setmanes de bombardejos estatunidencs que va tenir efectes devastadors sobre el país i també sobre la seva capacitat de llançament de míssils. El maig del 2025, amb la mediació del veí sultanat d’Oman, els houthis van firmar un alto el foc amb Donald Trump i van aturar els atacs contra les embarcacions estatunidenques. Quatre mesos més tard, Israel va matar en un sol atac el primer ministre, el cap de l’estat major i uns quants ministres iemenites, però no el líder del moviment, Abdul-Malik al-Houthi. L’octubre passat van estendre l’alto el foc a Israel, després que Hamàs acceptés la treva patrocinada per Donald Trump a Gaza. Tot i això, grans companyies navilieres com Maersk tot just havien començat a transitar pel mar Roig. 

Hamad creu que el moviment dels houthis està calculat: “Només han atacat Israel i no el mar Roig perquè així envien el senyal que estan en condicions de crear problemes a l’estret, i alhora han triat un objectiu que internament no és controvertit, perquè tothom veu que Israel està fent al Líban el mateix que havia fet a Gaza”. Exposar-se a perdre-ho tot només per defensar l’Iran “no tindria el mateix suport ni entre les bases, molt més partidàries de la defensa de Gaza i del sud del Líban que de l'Iran”, apunta l’analista. 

Autonomia militar

Els houthis del Iemen rebien armes i entrenament de l'Iran, però seria un error veure'ls només com uns titelles de Teheran. Segons el grup d'experts de l'ONU, poden trobar vies alternatives de subministrament d'armes i també tenen capacitat de muntar components per fabricar míssils i drons dins del seu territori. El seu pragmatisme es demostra en el fet que, tot i que són la milícia més forta de l'anomenat "eix de la resistència" patrocinat per Teheran, han trigat un mes a intervenir, i ho han fet amb un objectiu limitat i un avís. "Si es posicionen definitivament amb l'Iran, perden la possibilitat d'aconseguir una pau amb l'Aràbia Saudita, i això passa per la decisió de tancar Bab el-Màndeb. I saben que s'enfronten a una amenaça existencial, en un país on la població està exhausta després de dotze anys de guerra", alerta Hamad, que recorda que "els houthis tenen una gran tolerància al patiment i, quan es veuen acorralats, en lloc de recular solen anar a més".

Els houthis actuen amb cautela també perquè hi tenen molt a perdre. L’Aràbia Saudita fa temps que intenta acabar amb el conflicte intern al Iemen que amenaça els seus interessos. El 2023, abans que Israel llancés la seva operació genocida sobre Gaza, Riad va facilitar un acord entre les diverses faccions en lluita al país, però el moviment dels houthis en suport als palestins i l’escalada al mar Roig va deixar el procés en via morta. Com adverteix Hans Grundberg, enviat especial de l’ONU per al Iemen, “aquesta escalada amenaça amb arrossegar el Iemen en una guerra regional que farà més difícil la resolució del seu conflicte intern, aprofundirà les repercussions econòmiques i allargarà el patiment dels civils”.