Els afroamericans, ciutadans de segona classe als EUA

WashingtonEl somni de Martin Luther King ha complert cinquanta anys, però els afroamericans continuen sent ciutadans de segona. Ningú qüestiona l'enorme progrés que els EUA han fet en relació als drets d'aquesta minoria en les últimes dècades. La fi de la segregació racial va suposar un pas gegant per a la igualtat que va permetre l'aparició d'una classe mitjana negra i l'arribada del primer president afroamericà a la Casa Blanca. Tot i així, els afroamericans encara pateixen discriminació i no tenen les mateixes oportunitats que els seus conciutadans blancs.

"Els alts índexs de pobresa i d'empresonament entre els negres ofereixen alguns dels millors exemples de l'herència del racisme d'aquest país", afirma Lori Martin, professora d'estudis africans al John Jay College. Martin rebutja la idea que els EUA són una "nació postracial" i assegura que els cartells Només per a blancs han estat reemplaçats per altres formes de discriminació "més amables" amb el mateix objectiu: "privilegiar el grup dominant i perjudicar les minories, com els negres".

Aquest sentiment d'exclusió latent de la població negra ha esclatat amb el veredicte d'absolució de George Zimmerman, l'home acusat de matar un jove negre desarmat de Florida. "Quan van disparar a Trayvon Martin, vaig dir que podria haver estat el meu fill. Era una altra manera de dir que podria haver estat jo fa 35 anys", va declarar el president Barack Obama divendres en una inesperada i emotiva compareixença a la sala de premsa després de dies d'intenses protestes a les principals ciutats del país.

Obama va voler explicar, per experiència pròpia, el perquè de la frustració de molts dels seus conciutadans afroamericans. "Pocs homes afroamericans no han estat seguits quan han anat a comprar en un supermercat, com ho he estat jo. Pocs són els que no han sentit que es tanqués un cotxe al seu pas, com em va passar a mi abans de ser senador. O han viscut com una dona s'aferra a la seva bossa quan un negre entra en un ascensor", va dir el president per posar alguns exemples dels estigmes racials que pateixen els afroamericans, i va criticar l'ús de perfils racials de la policia.

Mai abans en la seva presidència Obama havia parlat tan clarament sobre la divisió racial que encara perviu al país. El president va demanar als nord-americans que facin "un examen de consciència" a través d'un diàleg racial "en el si de les famílies, esglésies i llocs de treball".

Discriminació i desigualtat

Una part de la societat nord-americana ha mitificat el progrés aconseguit pels afroamericans en les últimes dècades i creuen que les lluites pels seus drets són cosa del passat. "No hem eradicat els prejudicis racials", diu el professor de sociologia de l'American University Leonard Steinhorn. Per aquest acadèmic, el racisme és una de les explicacions de la tragèdia de Trayvon Martin, juntament amb "unes lleis pròpies del Far West". Malgrat tot, Steinhorn es mostra esperançat, ja que una majoria de les noves generacions "considera la intolerància i discriminació racial immoral".

Els estereotips racials, però, són només una part del problema. Steinhorn assegura que la integració racial del país no és real i en posa dos exemples: la permanència de guetos negres a les ciutats o el fet que gairebé un 70% dels estudiants afroamericans vagin a una escola on la seva raça és la predominant.

D'altra banda, els afroamericans tenen més probabilitats de viure en la pobresa, de quedar-se sense feina, de morir abans, de ser empresonats o de rebre una pitjor educació que els blancs. "El moviment dels drets civils va aconseguir crear oportunitats per als afroamericans, però no ha reduït la seva desigualtat ecònomica", afirma el sociòleg Tom Schapiro. La renda mitjana dels afroamericans és de 32.229 dòlars, mentre que la dels blancs és gairebé un 60% més alta (55.412 dòlars). Per Schapiro, aquesta situació de desigualtat es produeix perquè els afroamericans no tenen "un coixí de riquesa heretat" i viuen en barris segregats, on el valor de les seves cases -principal actiu de les famílies- és molt menor.

Aquestes condicions desfavorables per als afroamericans demostren que la Marxa pels Drets Civils que Martin Luther King va iniciar fa mig segle encara no ha acabat.